L'escala de cargol del segle XVI del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós

Escala de cargol del segle XVI
descoberta a l'interior del campanar

A principis del 2017 es van dur a terme les obres de rehabilitació del campanar de Santa Maria de Palamós. El repicat de l’arrebossat que cobria els murs exteriors ha permès estudiar amb més deteniment no només les formes i tècniques constructives emprades per Tomàs Barça (el mestre de cases del segle XVI que va projectar el temple) sinó també alguns elements arquitectònics de gran interès que durant anys havien quedat amagats i oblidats. És el cas de l’escala de cargol, recentment descoberta, encaixada en una de les cantonades de la torre. Les escales helicoïdals de pedra van ser un element arquitectònic molt emprat durant el període gòtic atès que ajudaven a salvar grans alçades afectant només un espai molt reduït de l’edifici. Aquest element té una llarga història. Les primeres referències apareixen a l’arquitectura romana però el seu ús va ser molt més extensiu a l’edat mitjana, quan es va convertir en un repte pels coneixements tècnics dels mestres de cases i un clar exponent d’elegància en cadascuna de les construccions on apareixia. Aquest article pretén donar a conèixer l’escala de cargol apareguda a l’interior del campanar de l’església palamosina, contextualitzar-la, apuntar una datació, les possibles causes de la seva destrucció i aprofitar per a comentar altres elements constructius interessants que s’han evidenciat durant el procés de restauració de la torre del campanar i permeten completar la visió històrica que tenim de l’edifici. Article: Gabriel Martín Roig. L'escala de cargol del campanar de Santa Maria de Palamós i altres elements d'interès. Revista del Baix Empordà, núm. 58, pàgs. 58-66. Llegir article en PDF

Les carasses de Palamós: simbologia i significat

Carassa de la premsa d'oli del Castellet de Palamós

La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals, cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament, aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic adoptant una significació més profana. La representació de carasses ha estat una tradició molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes interpretacions sobre la seva possible funció i significació. Article: Gabriel Martín Roig. Les carasses de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017, pàg. 66-71. Llegir article en PDF

Assentaments d'època romana a Palamós i a Vall-llobrega

Gravat que representa l'activitat d'un port romà

La presència romana a l’Empordà es va iniciar l’any 195 aC., amb motiu del desembarcament de les tropes de Marc Porci Cató a Empúries que venien a apaivagar una gran revolta dels ibers indigets. Tot i que, en un primer moment, els romans nouvinguts van conviure amb les comunitats d’ibers, a poc a poc es va anar imposant un nou sistema socioeconòmic adaptat als seus interessos. Amb el territori pacificat i sotmès a l’albiri de Roma, les terres fèrtils de l’Empordà van atraure colons itàlics que es van establir a la badia de Palamós i a les seves immediacions. Amb ells van arribar noves concepcions agrícoles que van suposar l’eclipsi dels antics opidum dels ibers que hi havia al territori. En el següent article s'analitzen les restes que han perdurat de la presència romana a Palamós i a Vall-llobrega. Article: Gabriel Martín Roig. Assentaments i establiments d’època romana a Palamós i a Vall-llobrega. Revista del Baix Empordà, núm. 56, pàgs.34-42. Llegir article en PDF

La misteriosa pedra de Fondils a Calonge

La pedra de Fondils de Calonge

Es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d’un aflorament de granit treballat que mostra una curiosa cavitat quadrangular realitzada amb amplis canals i rebaixos. Del bell mig d’aquesta emergeixen un conjunt de quatre formes circulars curosament delimitades. Alguns hi ha volgut veure una llosa de sacrificis de la més remota antiguitat, altres hi han cregut veure la base d’una premsa de vi o d’oli romana i els amants de l’esoterisme ho han associat a una taula ritual vinculada amb els cultes practicats pels primers cristians de la comarca. Després d’haver exposat aquest variat llegendari arriba el moment de posar-hi seny i desvetllar-ne el significat, la seva funció real i conèixer en quines circumstàncies històriques i cronològiques es va tallar aquesta controvertida roca granítica. Article: Gabriel Martín Roig. La misteriosa pedra de Fondils de Calonge. Revista del Baix Empordà, núm. 55, pàgs.88-92. Llegir article en PDF

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

Components d'una capella de música, finals del s. XIX

Fa un parell d’anys, a l’església de Santa Maria de Palamós es va trobar un munt de carpetes cobertes d’una pàtina de pols que es trobaven apilades en unes velles lleixes de fusta a la sala contigua del cor, un espai conegut amb el nom de Sala del Consell. Estaven compostes per llibres i fulls solts, alguns impresos i d’altres manuscrits, un munt de llibres de música i de partitures, algunes amb autoria i d’altres anònimes, que formaven part del fons de la Capella de Música de la parroquial: un testimoni valuós de l’activitat musical de principis del segle XX al temple palamosí. Aquest escrit conjuntament amb la musicòloga Anna Maria Anglada pretén oferir una visió aproximada de l’encaix del contingut d’aquest fons dins la parròquia palamosina del moment, les circumstàncies que van propiciar la creació d’una escolania, el cor parroquial i la participació d’instrumentistes musicals per constituir una capella musical. Article: El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós. Anna Maria Anglada Mas i Ganriel Martín Roig. Revista del Baix Empordà núm. 54, pàgs 31-39. Llegir article en PDF

L'hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós

La cova de cala Senià al puig d'en Gener

Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografía existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012. Per tant, valgui aquest article per a donar a conèixer més profundament aquesta espluga prehistòrica tan curiosa: Gabriel Martín Roig. L’hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 53, pàgs 27-31. Llegir article en PDF

De tornada amb la bruixeria palamosina: topònims, llegendes i altres històries

Les senyadores de Palamós vestien de
negre amb una indumentària que s'associa
 a la tradicional de les bruixes.

Com ja vaig explicar en un article anterior difós en aquesta mateixa publicació (i també disponible en aquest blog) amb el títol de “La Bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història”, el terme de Palamós i la seva rodalia és un espai geogràfic on sovintegen històries, testimonis i llegendes de bruixeria, de  trementinaires i de guaridores. La troballa de nous testimonis i material documental m’empeny a escriure un segon treball que complementa la informació aportada en l’anterior, i que posa de manifest la important petja que va deixar el record d’aquestes dones sàvies en la memòria de vila empordanesa. En aquest treball no pretenc de cap manera exhaurir un tema tan complex com la pervivència del record de la bruixeria a Palamós. La meva intenció és posar les bases per a un intent de síntesi d’aquest tema a partir de la recuperació de les llegendes, els fets, els topònims i les tradicions que han sobreviscut. Una memòria que cavalca entre la llegenda i els esdeveniments reals, de manera que moltes vegades resulta impossible separar-los. Article: Gabriel Martín Roig. De tornada amb la bruixeria palamosina: toponímia, llegendes i altres històries. Revista del Baix Empordà, núm 52, 2016, pàgs. 80-86. Llegir article en PDF

Quina història amaga la caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós?

El difunt Mabrouk representat en la caixa de mariner del
Museu de la Pesca, ultim quart del segle XVIII

Hi ha un objecte molt particular que es conserva al Museu de la Pesca de Palamós i que val la pena comentar. Es tracta de la tapa d’una caixa de mariner de fusta policromada que reprodueix una escena històrica, gens habitual, que representa un personatge difunt, finament abillat, que reposa en un fèretre amb la inscripció “Mabrouk 1722”. Apareix custodiat per quatre soldats amb uniformes britànics de principis del segle XVIII que sostenen diferents atributs que pertanyen al jacent. El conjunt es completa amb altres dues escenes relatives a la vida d’aquest personatge: la primera presenta una parella, galantment vestida, acompanyada d’un cavall, i la segona una dona que des de el capdamunt d’una torre sembla establir un diàleg amb un jove que va a cavall. Però què representa aquesta enigmàtica pintura? Qui era aquest tal Mabrouk? I per què aquesta obra és tant inusual i original dins de l’univers temàtic de les caixes de mariner? Al llarg d’aquest article miraré de donar resposta a aquestes i d’altres qüestions referides a aquesta peça. Article: Gabriel Martín Roig. La caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós i els seus vincles amb el cançoner popular. Estudi del Moble, num. 21, maig, 2015, pàgs 12-19. Llegir article en PDF

Refugiats palamosins al camp de concentració i d'extermini de Mauthausen

En aquest breu estudi posem nom, cognom, cara i ulls als palamosins que van ser internats en el camp de concentració i d’extermini nazi de Mauthausen, un lloc on prop de 8.000 republicans espanyols van patir tortures, humiliacions i on més de 5.000 van defallir fins l’extenuació. Tractem de reconstruir la seva historia, les seves penalitats, amb l’objecte de recordar aquells homes que van ser capaços de fer front a un règim ominós per defensar la seva pròpia dignitat. Article: Gabriel Martín Roig. Refugiats palamosins al camp de concentració i d’extermini de Mauthausen. Revista del Baix Empordà, num. 51, pàgs 103-109. Llegir article en PDF

El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Mobilitzacions de tapers a Palamós i a Calonge.

Mobilització de tapers a Palamós el 16 de maig de 1820.

El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se. Article: Gabriel Martín Roig.  El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Les mobilitzacions de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820. Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330. Llegir article en PDF

La rebosteria tradicional palamosina entre els segles XVI-XIX.

 Taula parada del llibre El arte de cocina pastelería
 y vizcochería de Francisco Martínez,  1763.

Aquest article permet conèixer els trets principals de la rebosteria palamosina dels segles XVI-XIX amb dades extretes de diversos llibres de comptes: el llibre del Clavari, les capses de rebudes de la Universitat de Palamós, els llibres de l’obra parroquial de l’església de Santa Maria i els de despeses del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. Cadascun d’aquests documents manuscrits recull de forma detallada les despeses de totes aquestes institucions i sovint, sense pretendre-ho, proporcionen dades sobre la gestió i la intendència, que convenientment processades ofereixen una valuosa informació sobre els dolços, els pastissos, les tortes i els confits que elaboraven i ingerien els nostres avantpassats. Gràcies a això coneixem el nom de postres, pastes, begudes refrescants i alguns dels ingredients de la la rebosteria Palamosina tradicional. Article: Gabriel Martín. Dolços, confits i tortells palamosins farcits d’història: segles XVI-XIX. Revista del Baix Empordà, núm. 50, setembre del  2015, pàgs 45-52. Llegir article en PDF 

Símbols de mort al mig dels boscos de Palamós i de Vall-llobrega

Creu isolada que s'alça a un vessant del
Montagut, vall de Bell-lloc de Palamós.

A la vall de Bell-lloc de Palamós i a la de Vall-Llobrega apareixen un conjunt de creus amagades al bell mig de la boscúria que evoquen el silenci, el misteri, l’espiritualitat. Són signes que assenyalen un enclavament funest que es relaciona amb accidents mortals i amb crims inconfessables que el temps s’ha encarregat de cobrir amb un vel de llegenda. Aquestes creus isolades estan doncs lligades a històries reals, amb arguments fidedignes, veritables i ben documentats. A l’article que aquí presento pretenc precisament recuperar la història dels fets i les motivacions que van propiciar l’aparició d’aquestes esteles de pedra i marques que s’erigeixen en mig de branques de bruc i alzines com a símbols evocadors de la mort. Article: Gabriel Martín Roig. Les creus emboscades: morir al bosc. Revista del Baix Empordà,núm 49, juny del 2015, pàgs. 19-23. Llegir article en PDF

El microcosmos megalític de la Vall de Bell-lloc (Palamós, Calonge i Vall-llobrega)

El recentment descobert paradolmen de Canyadell

Fins no fa gaires anys, l’existència d’un únic sepulcre megalític, el dolmen de Montagut i de les inscultures del Montagut Petit, semblava indicar una discreta ocupació de la vall de Bell-lloc durant el neolític. Però les recents descobertes que s’han dut a terme han posat de manifest nous afloraments naturals amb gravats rupestres mai no estudiats fins ara (si bé alguns ja eren freqüentats per alguns excursionistes) i que no només permeten d’ampliar, amb escreix, aquest registre, sinó replantejar-se la intensa ocupació del paratge des del neolític fins a l’edat dels metalls (entre el IV i el II mil·lenni aC). Els gravats, les pedres dretes i altres monuments han estat documentats i fotografiats conformant un corpus documental extens que exposem en aquest article per al coneixement dels amants de la història i del megalitisme a la nostra comarca. Article:  Gabriel Martín Roig i Xavier Niell. El microcosmos megalític de la Vall de Bell-lloc. Revista del Baix empordà, num 48, març-juny del 2015, pàgs 25-38. Llegir article en PDF

El Llibre de Professions del convent dels agustins de Torroella de Montgrí

Pàgina il.lustrada del Llibre de Professions del
 Convent dels Agustins de Torroella de Montgrí

“El llibre de professions dels que solemnement professaran en lo present convent de N.P.S. Agustí de Torroella de Montgrí” és un registre manuscrit que, entre els anys 1703-1827, recull els vots dels religiosos que van entrar a professar (és a dir, que van prendre els sants hàbits) en l’anomenat convent. Però què té de rellevant aquest quadern? Què el fa particularment interessant? El seu interès radica bàsicament en què es tracta d’una obra que a més d’anotar, de manera exhaustiva i cronològica, les actes de professió dels frares agustins, és també un llibre il·lustrat,  amb fulles generosament decorades amb motius heràldics i ornamentals molt característics de l’estil del barroc tardà de caràcter popular. Article: Gabriel Martín Roig. El llibre de professions del convent de frares agustins de Torroella de Montgrí. Revista del Baix Empordà, num. 47, pàgs. 20-24.  Llegir article en PDF

El record de la simbologia austriacista i borbònica del 1714 a Palamós

Pany amb l'àliga bícèfala de la casa d'Àustria a la
porta de la capella de Santa Maria de Bell-lloc

Al llarg d’aquest any del tricentenari de la fi de la Guerra de Successió s’ha parlat molt del conflicte successori, les confrontacions bèl·liques, les batalles, els setges més rellevants i de les conseqüències polítiques de la pèrdua de les institucions polítiques catalanes després del 1714. En aquest article parlo d’ altres aspectes menys comentats com ara les causes econòmiques, no gaire difoses, que van inclinar els catalans a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria i valorar quina repercussió directa va tenir aquesta decisió en el comerç portuari de Palamós. També faig una repassada de la simbologia, tant borbònica com austriacista, que encara ha perdurat en alguns edificis antics de la vila o en un objecte molt singular que es conserva al Museu de la Pesca i que representa una sorprenent història. Article: Gabriel Martín Roig. El record de la simbologia austriacista i borbònica del 1714 a Palamós. Revista del Baix Empordà, nú. 46, setembre de 2014, pàgs. 16-25. Llegir article en PDF

Els espais del 1714 a Palamós

El carrer del Canó al barri vell de Palamós

En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió es presenta un recorregut per deu espais de la vila relacionats amb aquell període per tal que el lector conegui el patrimoni arquitectònic i històric del 1700. Una proposta d’itinerari per indrets, monuments i espais més rellevants de la Guerra de Successió a Palamós que permet conèixer escenaris del conflicte, restes de conjunts emmurallats, edificis de gran valor, personatges de la vila que van fer història i espais urbans que conserven l’empremta d’aquest important conflicte bèl·lic, per entendre com vivien els palamosins de principis del segle XVIII, quina era la seva filiació política, com s’articulava el govern local, quines eren les seves creences, com eren les seves cases, com s’estructurava l’àmbit domèstic, la seva higiene i quin tipus d’assistència mèdica rebien. En definitiva, un petit viatge que ens trasllada al període de la Catalunya moderna, i ens apropa a l’interessant llegat artístic del barroc palamosí. Article: Gabriel Martín Roig. Els espais del 1714 a Palamós. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, 2014. Llegir article en PDF

Inscultures prehistòriques a la vall de Bell-lloc i al Montagut

Pedra amb inscultures prehistòriques al Montagut Petit

L’incendi forestal del 16 de març del 2014 va calcinar la massa forestal de tota la vessant nord de la vall de la Bell-lloc deixant nu el terreny que durant anys havia quedat cobert per la vegetació. Aquesta gran tragèdia ecològica paradoxalment va ser una bona ocasió per a historiadors i arqueòlegs, atès que va oferir l’oportunitat de poder accedir a sectors del bosc que durant dècades havien quedat impracticables posant al descobert possibles restes arqueològiques i altres elements patrimonials: antigues canalitzacions, estructures hidràuliques, preses de petits molins sense catalogar, a més de la fonamentació de masos. Però l’objecte d’aquest estudi, va molt més enrere en el temps, pretén revelar noves traces dels primers pobladors prehistòrics de la vall gràcies a l’aparició d’inscultures i gravats rupestres inèdits. Article: Gabriel Martín Roig. Noves inscultures prehistòriques inèdites al Montagut. Revista del Baix Empordà, num. 45, juny del 2014, pàgs. 83-88. Llegir article en PDF 

Una visió dels ports de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses pintats al segle XVIII

Feina en una drassana portuària pintada per
Mariano Ramon Sánchez al segle XVIII.

La monarquia hispànica sempre va tenir un gran interès pels ports del nord de Catalunya a causa de la seva rellevància comercial, al bell mig de la ruta de cabotatge que conduïa a França i a Itàlia, i la seva particular situació estratègica a prop de la frontera francesa. Aquest breu assaig que forma part d’un ambiciós treball dedicat a Mariano Ramon Sánchez, pintor de la cort de finals del XVIII, presenta les vistes dels ports d’Arenys, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses que va pintar Sánchez per encàrrec del monarca acompanyades de comentaris sobre el periple d’aquest artista per terres catalanes entre els anys 1787-1788. Article: Gabriel Martín Roig. Los puertos del norte de Cataluña. Una mirada Ilustrada, los puertos españoles de Mariano Sánchez. Fundación Juanelo Turriano, Madrid 2014, pàgs. 178-187. Llegir article en PDF

El comerç del gel a Palamós durant els segles XVII i XVIII

Nevaters recol.lectant la neu en una pintura del segle XVIII

Aquest article constitueix una aproximació a una activitat econòmica que va adquirir gran importància entre els segles XVI-XVIII: l’aprofitament de la neu i del gel amb finalitats comercials per al consum humà. L’emmagatzematge de glaç en dipòsits especials i la seva comercialització ja va ser una pràctica utilitzada per l’home des de l’època romana amb la intenció de servirse’n per refrescar i conservar aliments, però entre els segles XVI-XVIII es va generar un notable increment d’aquesta activitat coincidint amb una climatología especialment favorable a l’efecte. Però va ser a finals del segle XVI es va produir una autèntica democratització en el consum de neu arreu de la conca mediterrània. Gabriel Martín Roig. El comerç del gel a Palamós durant els segles XVII i XVIII. Revista del Baix Empordà, num 44, pàgs. 58-63. Llegir l'article en PDF

Johan de la Roca, un rellotger palamosí del segle XV a la cort del rei Martí I l'Humà.

Gravat que representa un antic taller de rellotgers

El següent article està dedicat a donar a conèixer la vida i l’obra de Johan de la Roca (també dit ‘de la Pedra’), un palamosí que va viure al segle XV. Si bé aquest personatge és poc conegut en els annals de la nostra història, per començar, es pot dir que va ser alhora un artesà, un artista de la forja, un enginyer i un inventor que amb la seva perícia va contribuir a l’avanç de les innovacions tècniques i mecàniques del seu temps. Totes aquestes qualitats van convertir a Johan de la Roca en un dels rellotgers més reputats arreu del Principat, en un dels principals constructors de rellotges mecànics de la Catalunya baix medieval. A pesar de la seva fama, d’aquest palamosí en coneixem ben poca cosa, amb prou feines, la seva existència i part de la seva obra, gràcies a la citació en llibres notarials forans. Aquest article reuneix totes aquestes dades que permeten desvetllar les consecucions i la rellevància d’aquest personatge. Article: Gabriel Martín Roig. Johan de la Roca, rellotger palamosí del segle XV. Revista del Baix Empordà, núm. 43, pàgs. 57-61. Llegir l'article en PDF

El bandolerisme a les Gavarres entre els segles XVI-XIX.

Escena de bandolerisme extreta d'un exvot del segle XVIII

La paraula bandoler sovint s’interpreta com a sinònim de lladre o saltejador de camins, però etimològicament parlant, designa a una persona que pertany a una facció o bàndol determinat. En el seu origen, les partides d’homes armats que extorsionaven i assaltaven les propietats alienes no se’ls considerava uns simples proscrits, sinó més aviat uns peons en el taulell de joc de la guerra privada entre famílies feudals, una noblesa rural de segon ordre, que pledejava pel domini i la possessió de la terra. Aquest article fa un repàs a l’origen del bandolerisme a la comarca del Baix Empordà, fent un petit repàs del nom dels bandolers més destacats i les seves malifetes, amb especial atenció a tots aquells que van actuar a la zona de les Gavarres marítimes. Article: Gabriel Martín Roig. Del bandolerisme als saltejadors de camins. Revista del Baix Empordà, núm. 43 desembre del 2013, pàgs. 4-8.  Llegir l'article en PDF

L'Hospital de pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771)

La Capella del Carme, antiga capella de l'Hospital
de Pobres de Palamós.

Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, domer de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, feu possible la construcció d’un nou hospital a Palamós amb una capella annexa dedicada a Nostra Senyora del Carme: un exemple d’intervenció eclesiàstica en la vida popular i d’integració d’un equipament en el teixit urbà de la vila. El present article pretén un apropament a la figura d ’aquest mecenes, un estudi on es descriuen les dificultats que tingué la fundació d’aquesta institució i el seguiment del procés constructiu de la Capella del Carme entre els anys 1768 i 1771. Una anàlisi de les característiques arquitectòniques de l ’edifici, una valoració artística del retaule de l’altar major de l ’esmentada capella (que s'atribueix al pintor Joan Segovia)  i de la seva imatge titular, una bella escultura barroca de Nostra Senyora del Carme de finals del segle XVII-principis del XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. El llegat de Mossèn Miquel Costa. La fundació de l’Hospital de Pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771). Estudis del Baix Empordà, volum 31, 2012, pàgs. 146-178.  Llegir article en PDF

L'enterrament accidentat d'Antoni Casademont: conflictes, baralles i desavinences entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII

L'enterrament d'Antoni Casamont va provocar una forta
disputa entre els capellans de Santa Maria de Palamós
i els frares agustins del convent.

El turbulent i accidentat enterrament d’Antoni Casademont, un modest sabater de Palamós, va encendre la guspira d’un conflicte latent durant decennis entre els capellans de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós i els frares agustins del convent de Nostra Senyora de Gràcia. L’abundant documentació que hi ha l’Arxiu Municipal de Palamós complementada amb altra de procedència diversa, permeten reconstruir els fets de manera fidel, exposar els motius de les desavinences, les disputes que van viure els habitants de la vila que anaven a favor d’uns i d’altres i detallar els costums i els rituals d’enterrament dels parroquians i dels frares de Palamós a final del segle XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. L’Afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII. Institut d’Estudis del Baix Empordà, volum 31, Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 103-130. Llegir l'article en PDF

L'atac de la fragata britànica Hydra al port de Sa Tuna de Begur, 1807.

La fragata Hydra al port de Begur. Pintura de l'escola anglesa
del segle XIX (National Maritime Museum de Greenwich).

L’any 1778, diverses disposicions de Carles III, van culminar amb el decret que permetia als catalans comerciar directament amb les colònies americanes, acabant així amb el secular monopoli de la Casa de Contratación de Sevilla. Però el gran increment de tràfic marítim que això va suposar per als ports catalans va coincidir amb una época de males relacions entre la corona espanyola i la Gran Bretanya que va derivar en continuats conflictes polítics i enfrontaments bèl·lics. Durant aquestes dècades els ports del nostre litoral van deixar de ser un lloc segur per a les embarcacions catalanes i franceses que vorejaven la costa. Les naus angleses tenien la valentia de perseguir les embarcacions fins a l’interior de les rades, plantant cara al foc de les defenses portuàries. L’atac de 1807 al port de Sa Tuna deBegur, n’és un exemple esclaridor i ben documentat per tal d’entendre fins on era capaç d’arribar l’empeny d’una fragata britànica en la persecució i captura de tres naus corsàries. Article: Gabriel Martín Roig. L’atac de la fragata britànica “Hydra” al port de Sa Tuna de Begur, l’any 1807. Revista del Baix Empordà, núm. 42, 2013, pàgs. 59-63. Llegir l'article en PDF

L'ombra de la Inquisició a Palamós

Inquisidors del segle XVII pendents de la confessió
 d'un heretge

Amb la necessitat d’exercir un control ferm i estendre la seva acció a cadascun dels districtes territorials, la Inquisició va crear una xarxa de cooperadors locals sense retribució, els familiars del Sant Ofici, que van assegurar la presència permanent d’aquesta institució a Palamós. Aquests rendien comptes als inquisidors generals durant les visites, quan a Palamós arribaven veritables tribunals itinerants acompanyats per oficials i algutzils. Tenia varis objectius: perseguir l’heretgia, vigilar la puresa de la doctrina catòlica a la demarcació de cada tribunal, revisar l’acció i la conducta dels familiars del Sant Ofici i entrevistar-se amb capellans i frares per estudiar el comportament d’algunes famílies palamosines, sobretot aquelles formades per conversos o estrangers. Revisant el catàleg de processos inquisitorials del Tribunal del Sant Ofici de Barcelona, es pot comprovar com hi apareix un considerable nombre de palamosins i de calongins que van caure en mans d’aquest tribunal per a ser jutjats per causes de fe. Article: Gabriel Martín Roig. L’ombra de la Inquisició a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 41, juny-setembre del 2013, pàgs.63-75.  Llegir article en PDF

Palamós sota l'impacte de les bombes, 1936-1939.

Fotografia d'un dels canons Ordoñez de les bateries
del Puig de Molí de Sant Joan.

Durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola la situació geogràfica de Palamós, allunyada del front, permetia a la població viure amb tranquil·litat i confiança, els queviures arribaven amb certa fluïdesa i la gent feia vida, més o menys, normal. Però aviat els palamosins van descobrir que no eren aliens a l’assot de la guerra, a l’impacte directe de les bombes, als atacs i als bombardejos que van causar alarma i terror. Per defensar la costa i protegir el trànsit de mercaderies del port, es va convenir, quasi de manera immediata, la construcción d’unes bateries al Puig del Molí de Vent de Sant Joan. Gabriel Martín Roig. Sota l'Impacte de les bombes. Llibre de la festa major de Sant Joan, Agost 2013, pàgs. 4-6. Llegir article en PDF

El castell de Sant Esteve de la Fosca

El castell de Sant Esteve de la Fosca en un dibuix
francès de finals del segle XVII.

Les ruïnes del castell de Sant Esteve de Mar o de La Fosca es troben situades a l’extrem de llevant de la platja de la Fosca, en un promontori de roca granítica que s’endinsa a l’aigua formant una península. L’edifici presenta una estructura molt complexa fruit de diferents construccions que s’han anat superposant al llarg dels segles. Es troba en un estat de degradació avançat i, corre el perill de perdre elements estructurals significatius; afortunadament, no fa gaire, ja s’ha iniciat la feina de consolidació i reconstrucció de l’edifici. Aquest article pretén fer un breu repàs de la seva història, de les primeres notícies documentades de la fortalesa fins la pèrdua de les seves funcions defensives per convertir-se en una petita explotació agrícola. Es tractarà d’identificar, analitzar i explicar els elements arquitectònics més significatius de l’edifici de manera clara i entenedora, junt amb un parrell de reconstruccions gràfiques del seu aspecte original. Gabriel Martín Roig. El castell de Sant Esteve de la Fosca. Revista del Baix Empordà, núm. 40, març-juny 2013, pàgs 23-32.  Llegir article en PDF 

Els pintors "plenairistes" de l'escola palamosina de principis del segle XX

El pintor Francesc Vidal Palmada pintant a la platja
de la Catifa amb els seus deixebles l'any 1954.

Alguns artistes palamosins de principis del segle XX com Francesc Vidal Palmada, Joan Gou, Josep Figa o Casi Boada es van abocar a realitzar una pintura il·luminista, duta a terme a l’aire lliure, que els permetia captar de manera directa, els efectes fugissers de la llum sobre el paisatge. Aquests pintors , van estar clarament influïts per les tendències impressionista i postimpressionista (que a Catalunya van perdurar fins gairebé mitjans del segle XX) i encoratjats per la presència a Palamós de reconeguts artistes forans, vinguts de Barcelona i d’altres contrades, els quals van servir de referent a molts pintors pleinairistes empordanesos. Aquest article presenta la relació d’aquest primers pintors “pleanairistes” amb el paisatge i l’arquitectura popular del Baix Empordà. Article: Gabriel Martín Roig. Consumats dibuixants de masies. Revista del Baix Empordà, núm. 39, Desembre 2012-Març 2013, pàgs. 63-66. Llegir article en PDF

Palamós, Cervantes i els grans autors de "El Siglo de Oro"

Llibre de comèdies de Lope de Vega patrocinat
pel comte de Palamós

El Siglo de Oro va ser el període més gloriós de les lletres hispàniques que va abastar els segles XVI i XVII. En aquesta època Palamós ja era un port important, un lloc de transit obligat, una destinació habitual per la diplomàcia europea i per a molts artistes i literats que es dirigien a Itàlia. Això va permetre a aquesta vila costanera comptar amb la presència de grans homes d’estat, mecenes, personatges rellevants, figures literàries del moment com Andrea Navagero, Bernardo Balbuena o Miguel de Cervantes. La vila i els seus paratges van ser lloats en peces teatrals de Tirso de Molina mentre que la seva platja i els seus carrers van convertir-se teló de fons de les corredories dels personatges de Miguel de Cervantes, que durant la seva vida, per diverses circumstàncies, el destí el va portar a relacionar-se repetides vegades amb Palamós. La darrera part d’aquest article aprofundeix en el lligam de mecenatge entre el comte de Palamós i Lope de Vega, i a esverinar el que hi ha de cert en la possible estada de Miguel de Cervantes i la descripció que fa de Palamós i de la seva gent en uns episodis de la seva famosa novel·la La Galatea. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós, Cervantes i els grans autors de El Siglo de Oro. Revista del Baix Empordà, num. 38, Desembre 2012, pàgs.70-82. Llegir article en PDF  

La vida de la dona palamosina durant l'Antic Règim

Una dona en un arcó palamósí del segle XVIII
(Museu de la Pesca de Palamós)

El rol que la dona palamosina va interpretar durant els segles XVII i XVIII va ser, invariablement, gris i secundari. La casa i la família constituïren tot el seu horitzó vital, i molt rarament, sobretot les que tenien una condició més humil, podien ultrapassar aquest límit. La majoria de les seves potencialitats creatives i laborals van quedar esclafades pel pes de les estructures socials vigents, sempre legitimadores de l’hegemonia masculina. Però, afortunadament als manuscrits i documents antics ha perdurat el record d’alguna d’aquestes palamosines emprenedores, vitalistes, atrevides capaces de remar a contracorrent en una societat masclista que les relegava. Aquest article pretén ser un sentit homenatge a aquestes “heroïnes”, moltes anònimes, un pretext per recordar part de la seva vida, les seves penúries i les dificultats per sobreviure en temps difícils. Article: Gabriel Martín Roig. El paper de la dona palamosina durant l'Antic Règim. Revista del Baix Empordà, núm. 38, setembre-desembre 2012, pàgs. 33-44. Llegir article en PDF

Les forques a Palamós i a Calonge: el cadafal del Puig ses Forques

Execució de dos lladres en un romanç de 1631

Durant els segles XV i XVI, en el marc d’una justícia senyorial administrada pel batlle i pel jutge, morir penjat va ser el mètode d’escarment, de repressió i de persuasió més emprat. Les execucions a la forca no van ser tan nombroses com hom pot arribar a pensar, estaven només reservades per a crims de sang: assassinats i actes de pirateria. Morir penjat era una de les maneres més vils de defallir, ja que oferia una agonia lenta i angoixosa i el cos quedava exposat dies sense rebre una sepultura digna. L’elecció del seu emplaçament no era fruit de l’atzar si no que responia a uns paràmetres concrets: situat fora dels murs de la vila, en una posició elevada, a la vista de tothom i vorejant un camí Ral o una via transitada. Aquest article pretén donar a conèixer als lectors les particularitats d’aquest mètode d’execució i quin va ser el seu emplaçament: el cadafal de Sa Punta a Palamós i el Puig ses Forques en el terme de Calonge, probablement, aquest últim, va ser un patíbul mancomunat entre aquestes dues localitats. Article: Gabriel Martín Roig. El cadafal del Puig ses Forques. Revista del Baix Empordà, núm. 38, Setembre-Desembre del 2012, pàgs. 96-101. Llegir article en PDF

L'antic camí de traginers de la vall de Bell-lloc de Palamós

Fotografia d'un traginer a principis del segle XX.

Les successives fases de neteja i treball realitzades els anys 2002 i 2004 per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palamós i els desperfectes causats per la forta nevada del 2010 van posar al descobert un tram de l’antic camí de traginers que des de la vall de Bell-lloc de Palamós es dirigia fins La Bisbal passant per Fitor. Aquesta part del trajecte havia estat molts anys amagada per l’espessor del bosc. Les neteges fetes pels forestals ha premés treure a la llum un camí carreter que antigament era molt transitat per ramaders, carboners, llenyataires i traginers que el feien servir per traslladar tot tipus de mercaderies i que el van convertir en una via indispensable per accedir a les Gavarres. Aquest article permet explicar la història d’aquest camí, aportar dades documentals i explicar la vida dels traginers palamosins que recorrien aquest viarany. Article: Gabriel Martín Roig. L'antic camí de traginers de la vall de Bell-lloc a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm 37, juny-setembre del 2012, pàgs. 25-32. Llegir article en PDF

Un cas de barraquisme a Sant Joan de Palamós a principis del segle XVIII.

Antiga barraca de vinya  a la  vora del  Camí Vell
 del Cementiri de Sant Joan

El 1729 es troba documentat un curiós cas de barraquisme que té lloc en els camps que separen les parròquies de Sant Joan de Palamós i Vall Llobrega. La profunda crisi i la misèria que assotava la societat catalana d'aquell temps va empènyer certes famílies de Palamós i de Vila-romà a ocupar i habitar algunes barraques de vinya que hi havia en aquest paratge. Això va comportar certs problemes higiènics, de marginalitat i constants conflictes amb els propietaris de les terres que hi havia al voltant, als quals causaven greus perjudicis. Aquest problema va finalitzar quan el procurador general del duc de Sessa va ordenar-ne el desnonament i l'enderrocament de les dites barraques. En aquest breu article es recull aquest episodi tant curiós de la nostra història local. Gabriel Martín Roig. Un cas de barraquisme a Sant Joan de Palamós a principis del segle XVIII. Llibre de la festa major de Sant Joan, Agost 2012, pàgs. 10-11. Llegir article en PDF

 

Històries i curiositats del cementiri de Sant Joan de Palamós

Recreació del Cementiri de l'Est a principis
 del segle XX. Dibuix d'Erik Solés.

Des del segle XII el cementiri parroquial de Sant Joan sempre havia estat al mateix lloc, a la plaça que hi ha al costat de l’església de Santa Eugènia de Vila-romà. Després de set segles d’enterraments continuats en aquest espai tant reduït, el 1902, en Joan Pagès, aleshores regidor de l’ajuntament, va informar que aquest havia arribat al seu col·lapse i sobreexplotació. L’antic Ajuntament de Sant Joan de Palamós va valorar primer la possibilitat d’ampliar el cementiri de l’església però l’estretor dels carrers i la proximitat de les cases contigües ho feia inviable. Així, l’abril de 1905 es va acordar (per unanimitat) dur a terme la construcció d’un nou cementiri municipal, dit cementiri de l’Est, que reunís les condicions higièniques necessàries i una major capacitat d’acord amb les previsions de creixement demogràfic. La construcció, a principis de segle XX, d’aquest equipament mortuori va comportar un procés llarg, feixuc i ple d’entrebancs i curiositats que es desvetllen en el present article. Gabriel Martín Roig. Històries i curiositats de la construcció del cementiri de Sant Joan de Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 36, març-juny 2012, pàgs. 78-89.  Llegir article en PDF

Un altre bocí de Castella a Palamós

Ermita de Santa Maria de la Bell-lloc (Palamós)

Mentre tothom parla de l’embolic del claustre romànic, discuteixen la seva autenticitat i ja alguns apunten com a possible orígen l'antic claustre de la catedral de Salamanca, ningú no s’ha adonat que a Palamós hi ha un altre element petri, molt més modest, que  podria tenir la mateixa procedència geogràfica castellana que el claustre nomenat, i fins hi tot, haver compartit embalatge.

Es tracta d’un bell i  lluït escut d’alabastre que des de mitjans del segle XX decora la façana de la capella de Santa Maria de Bell-lloc, colgat sobre l’antic pany de mur de l’hostatgeria. És un relleu esculpit que presenta les armes de la casa Saénz de Arquiñigo com apareix escrit a la base de l’escut (Samzes alias. Sanchez de Arquinigo), coronades amb un elm de cavaller i unes perles decoratives que remeten la seva datació entre finals del segle XVII i principis del XVIII.

Escut d'alabastre de la
 família Saénz de Arquíñigo.

Justament, en aquest període cronològic  va viure a Burgos fra José Sáenz de Arquíñigo, un reputat frare franciscà  i lector jubilat del convent de San Francisco de Burgos, que juntament amb Domingo Hernáez de la Torre, l’any 1722, va publicar La Crónica de la Provincia de Burgos de la regular observancia de san Francisco,  on es recollia la història dels cenobis franciscans a la diòcesi burgalesa.  Si atenem a la cronologia que apunten els elements estilístics de l’escut i les dates en que va viure aquest personatge no sembla descabellat pensar que hi pugui existir alguna relació. Fins hi tot, és possible pensar que l’escut formés part de la façana d’algun casal noble o del sepulcre del propi frare que podia haver existit al convent de san Francesc de Burgos, avui desaparegut (de tota manera les poques dades disponibles ho fan difícil de precisar).

Un altra fet rellevant al respecte d’aquest relleu heràldic és que Kurt Englehorn, propietari del mediàtic claustre romànic del mas del Vent, també va adquirir la finca de Santa Maria de Bell-lloc, reformant l’hostatgeria fins a convertir-la en una casa ostentosa. Cal recordar que fa unes dècades el propietari va mantenir un llarg contenciós amb l’Ajuntament i els ciutadans de Palamós per l’ús de l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc, situada dins dels límits de la finca.

La bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història

Imatge estereotipada d'una bruixa treta
 de la capçalera d'un romanç del segle XIX

Sempre havia relacionat el fenomen de la bruixeria amb petites poblacions rurals, isolades i poc habitades, on el temps sembla haver-se aturat. Però alguns anys de recerca i nombroses entrevistes m’han permès de compilar històries i records que posen al descobert la relació de Palamós amb aquestes dones fetilleres. El present article és un intent d’explicar l‘adveniment de la bruixeria en aquesta vila des de dues vessants: un conformat per llegendes populars, supersticions, creences i topònims que formen part del nostre folklore i l’altra on es conjuguen persones i fets reals que apareixen documentats en llibres sacramentals, processos i correspondència parroquial, que apropen el fenomen a la història. Article: Gabriel Martín Roig. La bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història. Revista del Baix Empordà, núm. 35, Desembre 2011-Març 2012, pàgs. 18-30. LLegir article en PDF

El Baix Empordà, un bressol de llegendes.

Personificació de la Tramuntana
con un esser de llargs cabells bufant
 damunt de la vila de Pals

El Baix Empordà ofereix un clima i una situació privilegiada, amb cales tímides, protegides per espadats rocallosos, badies àmplies i gentils; fidels companyes d’una plana fèrtil closa per les muntanyes del Montgrí, de Begur i de les Gavarres. Aquesta planícia esdevé un corredor natural que sense gaires entrebancs creua la comarca de nord a sud, un eix de comunicació per tots el pobles i civilitzacions que ens han visitat. La nostra contrada va ser testimoni de l’arribada dels primers pobladors rupestres, de l’assentament del ibers i les seves comunitats en turons amb bona guaita, de les gestes dels navegants fenicis, grecs i romans que triaren l’Empordà per iniciar la romanització. Segles més tard,va continuar essent una terra cobejada i disputada per musulmans, carolingis, genovesos, sarraïns, turcs, francesos, anglesos i italians. Totes aquestes civilitzacions van contribuir a convertir l’Empordà en un bressol de llegendes. Article: Gabriel Martín Roig. Un bressol de llegendes. Revista del Baix Empordà, núm. 35, Desembre 2011-Març 2012, pàgs. 5-7. Llegir article en PDF 

Breu història del castell de Sant Pere de Begur

Restes del castell de Sant Pere de Begur

Les ruïnes del castell de Sant Pere coronen un cim rocallós que s’alça desafiant sobre la vila de Begur. Les seves restes estan disposades en forma de miranda. Hi ha hagut qui ha aplicat a aquest mirador el qualificatiu de “balcó de l’Empordà”, pel panorama que s’hi veu des del turó. El present document pretén ser una breu historia d’aquest esclau repassant els principals episodis que li ha tocat viure: des dels seus orígens remots, les funcions de guaita que tingué en època de pirateria, les ocupacions estrangeres fins la redempció final del feudalisme. Article: Gabriel Martín Roig. Castell de Sant Pere de Begur. Castells del Baix Empordà, lluites, història i patrimoni, Farell Editors, 2006, pàgs. 16-19.
Llegir article en PDF