dimecres, 17 d’octubre del 2018

La torre de guaita de sa Punta a Palamós

La torre de sa Punta en un dibuix del segle XVII.

Al segle XVI es va alçar una torre de guaita proveïda d’un cos de guàrdia i d’artilleria al punt més enlairat del cap de Palamós, al paratge de Sa Punta, un terreny que hi havia al damunt del far i que avui ja no existeix a causa de la construcció del moll comercial a principis del segle XX. Per entendre les motivacions que van portar als palamosins a construir aquest element defensiu cal recular fins al segle XVI, quan el Mediterrani va ser l’escenari del xoc de dues potències que estaven en procés d’expansió territorial, econòmica, religiosa, comercial i política. Per un costat hi havia l’imperi otomà, que ja havia aconseguit el control del Mediterrani oriental i, per l’altra banda, l’imperi de Carles V, que tenia l’hegemonia a Europa i pretenia expandir el seu control també a l’àmbit marítim. Article: Gabriel Martín Roig. La torre de guaita de sa Punta a Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 61, juny-setembre del 2018, p. 58-64. Llegir article en PDF

dijous, 11 d’octubre del 2018

Restes megalítiques prop de la necròpolis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya

Cista de Bevià
A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques associades a una necròpolis altmedieval. Estan situades al damunt d’un petit pujol que s’alça just al davant del veïnat de Bevià, al municipi de Madremanya (Gironès). La necròpolis altmedieval ja havia estat esmentada el 1966 per Jaume Marquès, que va ser arxiver de la catedral de Girona i director del museu diocesà de la mateixa ciutat. Segurament, també, els vestigis megalítics ja eren localment coneguts, però fins al dia d’avui mai s’havien documentat ni havien estat objecte de cap estudi. Article: Enric Carreras, Gabriel Martín i Josep Tarrús. Restes megalítiques prop de la necròloplis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya, Revista del Baix Empordà, núm. 59, setembre del 2017, p. 83-88. Llegir article en PDF

dimecres, 10 d’octubre del 2018

El castellet de la Meda Gran i el segrest de les illes per part dels genovesos


Vista aèria de les illes Medes
Durant els segles XII i XIII el riu Ter desembocava poc més avall de les illes Medes. El seu cabal, molt superior a l’actual, el feia navegable en el seu darrer tram fins poc més amunt d’Ullà. Les contínues incursions de la pirateria morisca i genovesa i el control definitiu del comtat d’Empúries va propiciar que el rei Martí l’Humà valorés que la millor manera de protegir les poblacions costaneres i el territori del Baix Ter era fortificant les illes Medes, establint-hi un punt de guaita permanent sota la vigilància de cavallers hospitalaris. Gabriel Martín Roig. El castellet de la Meda Gran i el segrest de les  illes per part dels genovesos. Llibre de la Festa de santa Llúcia, 2017, p- 24-27. Llegir article en PDF