Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX).

Escena ballant sardanes, il·lustració de 1919.

La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que ens preguntem del passat. És evident que la troballa d’alguna dada esparsa ja és motiu d’una certa satisfacció tenint en compte que, juntament amb altres troballes i el pas del temps, es pot anar configurant una mica més la nostra història, la de Palamós. La presència de músics ha estat sempre latent en un escenari o altre. Això vol dir que tant a les estances del palau reial, a l’església, en el convent, en els carrers, a les places, a les sales de ball, en els teatres i a les llars de la burgesia, en major o menor mesura, la música era fonamental per acompanyar les festes i els rituals col·lectius. Article: Anna Maria Anglada Mas i Gabriel Martín Roig. Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX). Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2023, pàgs. 63-69. Llegir article en PDF 

Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial

Cartell aliat de 1914 advertint el perill de
passar informació als espies germànics.

El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa, tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies i contraespies. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial. Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2022, pàgs. 17-24. Llegir article en PDF 

La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses

Fotografia Post Mortem del segle XIX.
Col·lecció particular de Palamós.

El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’Associació Clau de Volta va organitzar l’exposició “La Mirada Pòstuma” a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Palamós. La mostra va aplegar 26 fotografies post mortem que formaven part d’un marc temporal que s’iniciava l’any 1860 i arribava fins el 1920 procedents e col·leccions de L’Escala, Palafrugell, Figueres i Palamós. Amb aquest article pretenc que el lector deixi de veure aquest gènere fotogràfic com un acte morbós, macabre, entengui quina va ser la motivació que va promoure aquestes representacions i les vegi com allò que realment foren: un acte d’amor, de superació del dol i d’afecte. Article: Gabriel Martín Roig. “La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses”. Revista del Baix Empordà, núm. 79, 2022, pàgs. 93-99. Llegir article en PDF