El comerç marítim a Palamós durant la Guerra dels Segadors

 Galeres espanyoles ataquen Palamós en un gravat de 1651

El comerç del port de Palamós inicià una clara davallada al larg de la dècada de 1630, fet que posà fi a l’etapa d’expansió i prosperitat consolidada des de finals del segle XVI. L’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652) alterà profundament els equilibris del moment, ja que l’aliança amb França comportà una reorientació forçada de les relacions comercials cap a aquest país i afeblí de manera significativa els vincles amb altres mercats tradicionals del Mediterrani. A aquest escenari s’hi afegiren les males collites, la pesta dels anys 1629–1631 i 1647-1654, factors que, combinats amb el conflicte bèl·lic, obliguen a considerar el període comprès entre 1630 i 1653 com una etapa de minva de l’activitat comercial a Palamós. La documentació notarial d’aquests anys descriu un port amb un trànsit intens de galeres armades, on el comerç de la farina adquirí un protagonisme central en clar contrast amb la pràctica paralització del comerç d’altres mercaderies habituals, com les robes, el peix salat, el cuir, el suro o el coral, directament afectades per les circumstàncies del conflicte. Article: Gabriel Martín Roig. "El comerç marítim a Palamós durant la Guerra dels Segadors". Revista del Baix Empordà, març de 2026, pàgs. 47-55. Llegir article en PDF 

Intercanvi de mercaderies i redistribució de productes al port de Palamós entre 1590 i 1630

Productes descarregats al port de Palamós (IA)

L'anàlisi de l’activitat econòmica reflectida en la documentació notarial ofereix una visió privilegiada del comerç marítim de Palamós, tot i que només recull una part del volum real d’intercanvis. A través d’aquests registres es pot conèixer la freqüència dels viatges, la procedència i destinació de les naus, i sovint també la naturalesa de les càrregues. L’estudi global de la documentació revela que, a diferència d’altres ports més dependents de Barcelona, Palamós desenvolupà una dinàmica pròpia orientada cap als ports occitans, provençals i savoianesos. Aquesta obertura septentrional li atorgà un paper destacat dins el comerç d’importació i exportació amb el sud de França, convertint lo en un centre redistribuïdor de primer ordre al litoral gironí. Així, a inicis del segle XVI, Palamós consolidà la seva funció com a port de referència en el subministrament de productes –forment, teles i cuirs– destinats a centres interiors com Girona i Olot, alhora que exportava peix salat, barrils, coral i suro, confirmant el seu paper central en l’articulació econòmica de la regió. Article: Gabriel Martín Roig. "Intercanvi de mercaderies i redistribució de productes al port de Palamós entre 1590 i 1630". Revista del Baix Empordà, desembre del 2025, pàgs.61-67. Llegir article en PDF