dilluns, 12 d’octubre del 2020

Palamós durant l’Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l’estudi del seu topònim: segles VIII al XIII

Vassallatge en època carolíngia.

Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal. Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica. La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats per especialistes. Article: Gabriel Martín Roig. "Palamós durant l'Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l'estudi del seu topònim: segles VIII al XIII". Revista del Baix Empordà, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66. Llegir article en PDF


divendres, 11 de setembre del 2020

L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718).

Gravat de principis del segle XVIII que
mostra soldats participants en el conflicte
.

La  Guerra  de  Successió  (1701-1715)  va  ser  un  conflicte  bèl·lic  de  dimensions  excepcionals  per  l’època.  La  seva  transcendència  per  a  la  història  de  Catalunya  és  innegable  i  ens  ha  deixat  gravats  a  la  memòria  episodis  tan  importants  com  el  setge  de  Barcelona.  El  present  article  pretén  explicar  com  el  conflicte  va  afectar  Palamós  i  el  seu  comtat,  que  van  tenir-hi  una  participació  molt  rellevant  degut,  entre  altres  factors,  a  la  importància  estratègica  del  port.  Es  tracta  d’examinar  no  solament  la  mobilització  militar  palamosina  durant  la  guerra,  que  es  va  traduir  en  la  contribució  de  tropes  regulars  per  a  l’exèrcit  de  l’arxiduc  Carles,  sinó  també  quines  misèries,  desgràcies  i  repercussions  va  tenir  la  persistència  de  la  guerra  sobre  la  gent  de  Palamós,  molt  castigada  pels  segrestos   reials,   les   confiscacions   de   blat  i  els  impostos  extraordinaris  destinats a mantenir l’estatge de les tropes. Article: Gabriel Martín Roig. "L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718)". Estudis del Baix Empordà, 2014, nún. 33, pàgs. 273-315. Llegir article en PDF 


dijous, 9 de juliol del 2020

L’ofici de l’espasa: mestres d’esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII

Un mestre d'esgrima al llibre
de Las Grandezas de la Espada

L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li 50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre “que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra. Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en batre’s en duel per dirimir les seves diferències. Coneixeu-ne algunes històries. Article: Gabriel Martín Roig. L'ofici de l'espasa: mestres d'esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII. Revista del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62. Llegir article en PDF


dissabte, 16 de maig del 2020

El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós


El casal Prats és un edifici de principis del segle
 XVIII encaixonat en un racó de la Plaça del Forn.
A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat parcialment ocult. Als anys 60 del segle passat es va alçar el cos d’una edificació al seu davant que n’ha amagat bona part de la seva façana. Es caracteritza per tenir els murs coberts per un revestiment amb esgrafiats barrocs que daten del segle XVIII; un edifici que ja té prop de 290 anys d’història i amb un inestimable valor patrimonial. L’immoble va ser la residència dels Prats, una família notable i opulenta de la nostra vila tot i que avui en dia es coneix més per can Bardera per ser-ne el nom del darrer propietari. El casal Prats és un dels edificis civils més antics del barri vell i, no obstant el pas del temps i la deixadesa que ha patit, encara manté el seu encant i atresora un evident interès històric que val la pena remarcar. Heus aquí la seva petita història. Article: Gabriel Martín Roig. El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós, Revista del Baix Empordà, núm. 66, setembre del 2019, pàgs. 43-47Llegir article en PDF

divendres, 31 de gener del 2020

Algunes notes històriques del Carnaval de Palamós del segle XVIII.

Rajola del segle XIX amb dos 
personatges emmascarats ballant.
Cada any Palamós es vesteix de gala per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la manifestació pagana que més persones gaudeixen arreu del món. El Carnaval de Palamós és una folgança ineludible del calendari local que s’ha acabat convertint en la festa d’hivern més important de la vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Les primeres referències documentals referides a dit carnaval es remunten a la premsa escrita de finals del segle XIX, quan el 1878, el periodista i historiador local Ignasi Pagès explicava com es desenvolupaven els actes d’aquesta celebració al Semanario de Palamós i també a la prestigiosa Revista de Girona. El propòsit d’aquest article és recular molt més en el temps, doncs em proposo demostrar que hi ha referències anteriors en fonts manuscrites que permeten parlar d’un dels carnavals documentalment més antics de les comarques gironines. Article: Gabriel Martín Roig. Algunes notes històriques del Carnaval de Palamós del segle XVIII, Revista del Baix Empordà, núm. 65, juny del 2019, pàgs. 71-77. Llegir article en PDF