Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retaule. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retaule. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de febrer del 2014

L'Hospital de pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771)

La Capella del Carme, antiga capella de l'Hospital
de Pobres de Palamós.
Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, domer de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, feu possible la construcció d’un nou hospital a Palamós amb una capella annexa dedicada a Nostra Senyora del Carme: un exemple d’intervenció eclesiàstica en la vida popular i d’integració d’un equipament en el teixit urbà de la vila. El present article pretén un apropament a la figura d ’aquest mecenes, un estudi on es descriuen les dificultats que tingué la fundació d’aquesta institució i el seguiment del procés constructiu de la Capella del Carme entre els anys 1768 i 1771. Una anàlisi de les característiques arquitectòniques de l ’edifici, una valoració artística del retaule de l’altar major de l ’esmentada capella (que s'atribueix al pintor Joan Segovia)  i de la seva imatge titular, una bella escultura barroca de Nostra Senyora del Carme de finals del segle XVII-principis del XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. El llegat de Mossèn Miquel Costa. La fundació de l’Hospital de Pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771). Estudis del Baix Empordà, volum 31, 2012, pàgs. 146-178.  Llegir article en PDF

divendres, 17 de desembre del 2010

Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós

El Sant Crist de Palamós en un goig
del segle XVIII
Fins abans de l'any 1936 la capella fonda de l'església de Santa Maria de Palamós allotjava la imatge miraculosa del Sant Crist. Es tractava d'una talla gòtica de fusta, amb un origen llegendari, que va viure uns curiosos episodis miraculosos cap els anys 1679 i 1680: de la imatge començaren a brollar gotes sanguinolentes que exaltaren la devoció dels parroquians. Aquests fets varen ser recollits per Salvi Pevingut, rector de la parròquia entre 1678-1693.  El següent article és una reconstrucció dels fets que s'ha pogut fer gràcies a les anotacions cuidadoses d'aquest rector en el seu LLibre de Notes, que per altra banda s'ha convertit en una interessant crònica per conèixer la vida cotididiana de Palamós a finals del segleXVII. Article: Gabriel Martín Roig. Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós, Revista del Baix Empordà, num. 29, juny-setembre 2010, pàgs. 44-49. Llegir article PDF

dijous, 16 de desembre del 2010

Els Illas, una nissaga d'escultors de Blanes del segle XVIII

Fotografia antiga del Retaule de Sant
Elm de Lloret de Mar fet per Joan Illas.
El següent article pretén aportar documentació inèdita al coneixement dels Illas, una família d'escultors originària de la vila de Blanes, a la qual fins avui no s'havia dedicat cap estudi monogràfic que donés a conèixer la seva activitat i alguns dels seus retaules que van fer a Palamós, Lloret de Mar i Blanes. La revisió dels llibres sacramentals de Blanes i de les confraries de les parroquials dels municipis esmentats ens permet fer un breu seguiment de les seves obres i aportar algunes pinzellades del seu estil. El text es complementa amb interessants fotografies, alguna d'elles inèdita, que ens permeten descobrir la seva obra retaulística i altres treballs fets amb pedra per l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Article: Gabriel Martín Roig. Els Illas, una nissaga d'escultors blanencs del segle XVIII, Revista Blanda, núm. 12, 2009, pàgs. 50-61Llegir article PDF