El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Mobilitzacions de tapers a Palamós i a Calonge.

Mobilització de tapers a Palamós el 16 de maig de 1820.

El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se. Article: Gabriel Martín Roig.  El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Les mobilitzacions de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820. Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330. Llegir article en PDF

Les forques a Palamós i a Calonge: el cadafal del Puig ses Forques

Execució de dos lladres en un romanç de 1631

Durant els segles XV i XVI, en el marc d’una justícia senyorial administrada pel batlle i pel jutge, morir penjat va ser el mètode d’escarment, de repressió i de persuasió més emprat. Les execucions a la forca no van ser tan nombroses com hom pot arribar a pensar, estaven només reservades per a crims de sang: assassinats i actes de pirateria. Morir penjat era una de les maneres més vils de defallir, ja que oferia una agonia lenta i angoixosa i el cos quedava exposat dies sense rebre una sepultura digna. L’elecció del seu emplaçament no era fruit de l’atzar si no que responia a uns paràmetres concrets: situat fora dels murs de la vila, en una posició elevada, a la vista de tothom i vorejant un camí Ral o una via transitada. Aquest article pretén donar a conèixer als lectors les particularitats d’aquest mètode d’execució i quin va ser el seu emplaçament: el cadafal de Sa Punta a Palamós i el Puig ses Forques en el terme de Calonge, probablement, aquest últim, va ser un patíbul mancomunat entre aquestes dues localitats. Article: Gabriel Martín Roig. El cadafal del Puig ses Forques. Revista del Baix Empordà, núm. 38, Setembre-Desembre del 2012, pàgs. 96-101. Llegir article en PDF

Crims llegendaris del Baix Empordà

Crim comès per uns soldats francesos
 en un gravat de Goya.

Publico un petit capítol on es recullen, breument, alguns crims (de dubtosa veracitat històrica) que el temps s'ha encarregat de convertir en llegenda. Son històries que el temps ha tergiversat i deformat però que encara avui en dia estan presents en la memòria local dels llocs on succeïren, en molts casos mitificats i relacionats amb espais o elements petris de Calonge, Palamós i Santa Cristina d'Aro que fan perdurar el seu record. Per tant, aquest capítol no s'ha d'entendre com un assaig històric si no més aviat com un breu recull de llegendes, a pesar de la presencia d'alguns personatges històrics reals, de provada existència. Article: Gabriel Martín Roig. Crims llegendaris, capítol del llibre L'Empordà Històric, llegendes. Farell editors, 2009, Sant Vicenç de Castellet, pàgs 110-112. Llegir article en PDF

Les batalles de Palamós de 1810: uns episodis de la Guerra del Francès a l'Empordà

Combat entre les tropes franceses i
les angleses davant del convent
dels Agustins.

Aquest any 2010 es compleixen 200 anys d’uns episodis armats que han passat desapercebuts per la majoria de historiadors locals. Si bé ja s’han escrit alguns articles, força ben documentats, de la presa de Begur del 10 de setembre de 1810 per les forces britàniques, fins el dia d’avui encara no ha vist la llum cap estudi complert que expliqués i analitzés les accions de les tropes anglo-espanyoles a Palamós i a Calonge en el marc de la guerra del Francès. Un fet estrany si es te en compte que els medis i les forces emprades foren molt superiors que les que intervingueren a Begur. En qualsevol cas, que  sigui el present article el primer. Article: Gabriel Martín Roig. Les batalles de Palamós de 1810: l'assalt anglo-espanyol i la desfeta de santa Llúcia, Revista del Baix Empordà, núm 30, setembre-desembre 2010, pàgs 82-93. Llegir article PDF 

Llegendes de gegants, pervivència d'aquests essers en el llegendari empordanès

 

Antiga configuració de les pedres
 del gegant de Sa Punta.

Es pot considerar el gegant com la magnificació d'un personatge, un esser d'aparença humana que es caracteritzava per tenir una complexió corporal desmesurada, capaç d'imposar un gran respecte i temor als antics habitants empordanesos. El record d'aquests essers fantàstics encara perdura en la nostra comarca sobretot en llocs con Palamós o Sant Feliu de Guíxols. Les nostres tradicions i el llegendari popular sovint relaciona la seva existència amb dos molòlits emblemàtics: La pedra del Gegant de la Punta del Molí de Palamós i Pedralta, en els límits del terme de Sant Feliu. Amdues roques criden l'atenció per la seva singularitat i per tractar-se de pedes basculants. Article: Gabriel Martín Roig. Pervivència dels gegants en el llegendari empordanès, Revista del Baix Empordà, num 30, octubre-desembre 2010, pàgs. 5-10. Llegir article PDF

Pere de Gomar de Bellpuig, procurador del comte de Palamós, 1701-1729

Escut dels Dalmasses a la capella
de la casa dels Gomar a Vila-sana.

Amb aquest breu estudi es pretén esbossar un retrat de Pere de Gomar i Tarroja, un modest candeler de Bellpuig que entre 1701 i 1729 va ser procurador general de les propietats que el comte de Palamós, el duc de Sessa, tenia en el Principat. Un personatge modest amb aspiracions de noblesa que va viure temps convulsos; implicat en la lluita entre austracistes i borbònics per la successió del tron d'Espanya, va patir l'empresonament, el segrest dels dominis de Palamós i Calonge (al seu càrrec), saquejos, represàlies contra les seves propietats, fins que finalment fou destituït de les seves funcions de procurador per certes discrepàncies amb el passament de comtes. En aquest article ens interessem pels aspectes inèdits de la seva biografia però sobretot per la relació que aquest personatge mantenia amb els dominis empordanesos del duc de Sessa: el comtat de Palamós i la baronia de Calonge. Article: Gabriel Martín Roig. Pere de Gomar de Bellpuig, procurador general del duc de Sessa, 1701-1729. Quaderns del Pregoner d'Urgell, núm. 23, 2010, pàgs. 3-20. Llegir article PDF

Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós

El Sant Crist de Palamós en un goig
del segle XVIII

Fins abans de l'any 1936 la capella fonda de l'església de Santa Maria de Palamós allotjava la imatge miraculosa del Sant Crist. Es tractava d'una talla gòtica de fusta, amb un origen llegendari, que va viure uns curiosos episodis miraculosos cap els anys 1679 i 1680: de la imatge començaren a brollar gotes sanguinolentes que exaltaren la devoció dels parroquians. Aquests fets varen ser recollits per Salvi Pevingut, rector de la parròquia entre 1678-1693.  El següent article és una reconstrucció dels fets que s'ha pogut fer gràcies a les anotacions cuidadoses d'aquest rector en el seu LLibre de Notes, que per altra banda s'ha convertit en una interessant crònica per conèixer la vida cotididiana de Palamós a finals del segleXVII. Article: Gabriel Martín Roig. Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós, Revista del Baix Empordà, num. 29, juny-setembre 2010, pàgs. 44-49. Llegir article PDF

Les primeres empreses exportadores de suro de Palamós i Sant Feliu de Guíxols (1750-1760)

Procés de fabricació de taps de suro
en un dibuix de finals del segle XVIII.

L'article pretén una sucinta descripció de l'aparició de les primeres xarxes comercials i companyies dedicades a la comercialització del suro a mitjans del segle XVIII, més precisament entre els anys 1750-1760. S'hi descriuen algunes particularitats de les infraestructures portuàries, l'arribada del primers tapers francesos i la formació de les principals empreses exportadores de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós, amb una breu exposició de l'entramat de relacions comercials que s'estableix en aquesta fase primigènia del desenvolupament de la industria tapera al Baix Empordà. Article: Gabriel Martín Roig. Origen de les empreses exportadores de suro de Sant Feliu i de Palamós,1750-1760. Revista del Baix Empordà, num. 28, març-juny del 2010, pàgs. 18-28. Llegir article en PDF