Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palamós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palamós. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 d’abril del 2018

La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI

Poal del segle XVI que es conserva
al Museu de la Pesca

El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines. Una mostra de les peces extretes es troben avui guardades al Museu de la Pesca de Palamós. Aquest article pretén donar a conèixer aquesta troballa que testimonia una tradició terrissera palamosina i l’ús que es feia de la ceràmica de rebuig com a material constructiu. Article: Gabriel Martín Roig. La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI. Revista del Baix Empordà, num. 59, pàgs. 58-63. Llegir article en PDF

diumenge, 18 de desembre del 2016

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

Components d'una capella de música, finals del s. XIX
Fa un parell d’anys, a l’església de Santa Maria de Palamós es va trobar un munt de carpetes cobertes d’una pàtina de pols que es trobaven apilades en unes velles lleixes de fusta a la sala contigua del cor, un espai conegut amb el nom de Sala del Consell. Estaven compostes per llibres i fulls solts, alguns impresos i d’altres manuscrits, un munt de llibres de música i de partitures, algunes amb autoria i d’altres anònimes, que formaven part del fons de la Capella de Música de la parroquial: un testimoni valuós de l’activitat musical de principis del segle XX al temple palamosí. Aquest escrit conjuntament amb la musicòloga Anna Maria Anglada pretén oferir una visió aproximada de l’encaix del contingut d’aquest fons dins la parròquia palamosina del moment, les circumstàncies que van propiciar la creació d’una escolania, el cor parroquial i la participació d’instrumentistes musicals per constituir una capella musical. Article: El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós. Anna Maria Anglada Mas i Ganriel Martín Roig. Revista del Baix Empordà núm. 54, pàgs 31-39. Llegir article en PDF

dilluns, 26 de setembre del 2016

L'hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós

La cova de cala Senià al puig d'en Gener
Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografía existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012. Per tant, valgui aquest article per a donar a conèixer més profundament aquesta espluga prehistòrica tan curiosa: Gabriel Martín Roig. L’hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 53, pàgs 27-31. Llegir article en PDF

dilluns, 4 de juliol del 2016

De tornada amb la bruixeria palamosina: topònims, llegendes i altres històries

Les senyadores de Palamós vestien de
negre amb una indumentària que s'associa
 a la tradicional de les bruixes.
Com ja vaig explicar en un article anterior difós en aquesta mateixa publicació (i també disponible en aquest blog) amb el títol de “La Bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història”, el terme de Palamós i la seva rodalia és un espai geogràfic on sovintegen històries, testimonis i llegendes de bruixeria, de  trementinaires i de guaridores. La troballa de nous testimonis i material documental m’empeny a escriure un segon treball que complementa la informació aportada en l’anterior, i que posa de manifest la important petja que va deixar el record d’aquestes dones sàvies en la memòria de vila empordanesa. En aquest treball no pretenc de cap manera exhaurir un tema tan complex com la pervivència del record de la bruixeria a Palamós. La meva intenció és posar les bases per a un intent de síntesi d’aquest tema a partir de la recuperació de les llegendes, els fets, els topònims i les tradicions que han sobreviscut. Una memòria que cavalca entre la llegenda i els esdeveniments reals, de manera que moltes vegades resulta impossible separar-los. Article: Gabriel Martín Roig. De tornada amb la bruixeria palamosina: toponímia, llegendes i altres històries. Revista del Baix Empordà, núm 52, 2016, pàgs. 80-86. Llegir article en PDF

dimecres, 22 de juny del 2016

Quina història amaga la caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós?

El difunt Mabrouk representat en la caixa de mariner del
Museu de la Pesca, ultim quart del segle XVIII
Hi ha un objecte molt particular que es conserva al Museu de la Pesca de Palamós i que val la pena comentar. Es tracta de la tapa d’una caixa de mariner de fusta policromada que reprodueix una escena històrica, gens habitual, que representa un personatge difunt, finament abillat, que reposa en un fèretre amb la inscripció “Mabrouk 1722”. Apareix custodiat per quatre soldats amb uniformes britànics de principis del segle XVIII que sostenen diferents atributs que pertanyen al jacent. El conjunt es completa amb altres dues escenes relatives a la vida d’aquest personatge: la primera presenta una parella, galantment vestida, acompanyada d’un cavall, i la segona una dona que des de el capdamunt d’una torre sembla establir un diàleg amb un jove que va a cavall. Però què representa aquesta enigmàtica pintura? Qui era aquest tal Mabrouk? I per què aquesta obra és tant inusual i original dins de l’univers temàtic de les caixes de mariner? Al llarg d’aquest article miraré de donar resposta a aquestes i d’altres qüestions referides a aquesta peça. Article: Gabriel Martín Roig. La caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós i els seus vincles amb el cançoner popular. Estudi del Moble, num. 21, maig, 2015, pàgs 12-19. Llegir article en PDF

dimecres, 10 de febrer del 2016

El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Mobilitzacions de tapers a Palamós i a Calonge.

Mobilització de tapers a Palamós el 16 de maig de 1820.
El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se. Article: Gabriel Martín Roig.  El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Les mobilitzacions de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820. Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330. Llegir article en PDF

divendres, 18 de desembre del 2015

La rebosteria tradicional palamosina entre els segles XVI-XIX.

 Taula parada del llibre El arte de cocina pastelería
 y vizcochería
de Francisco Martínez,  1763.
Aquest article permet conèixer els trets principals de la rebosteria palamosina dels segles XVI-XIX amb dades extretes de diversos llibres de comptes: el llibre del Clavari, les capses de rebudes de la Universitat de Palamós, els llibres de l’obra parroquial de l’església de Santa Maria i els de despeses del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. Cadascun d’aquests documents manuscrits recull de forma detallada les despeses de totes aquestes institucions i sovint, sense pretendre-ho, proporcionen dades sobre la gestió i la intendència, que convenientment processades ofereixen una valuosa informació sobre els dolços, els pastissos, les tortes i els confits que elaboraven i ingerien els nostres avantpassats. Gràcies a això coneixem el nom de postres, pastes, begudes refrescants i alguns dels ingredients de la la rebosteria Palamosina tradicional. Article: Gabriel Martín. Dolços, confits i tortells palamosins farcits d’història: segles XVI-XIX. Revista del Baix Empordà, núm. 50, setembre del  2015, pàgs 45-52. Llegir article en PDF 

dilluns, 22 de setembre del 2014

Els espais del 1714 a Palamós

El carrer del Canó al barri vell de Palamós
En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió es presenta un recorregut per deu espais de la vila relacionats amb aquell període per tal que el lector conegui el patrimoni arquitectònic i històric del 1700. Una proposta d’itinerari per indrets, monuments i espais més rellevants de la Guerra de Successió a Palamós que permet conèixer escenaris del conflicte, restes de conjunts emmurallats, edificis de gran valor, personatges de la vila que van fer història i espais urbans que conserven l’empremta d’aquest important conflicte bèl·lic, per entendre com vivien els palamosins de principis del segle XVIII, quina era la seva filiació política, com s’articulava el govern local, quines eren les seves creences, com eren les seves cases, com s’estructurava l’àmbit domèstic, la seva higiene i quin tipus d’assistència mèdica rebien. En definitiva, un petit viatge que ens trasllada al període de la Catalunya moderna, i ens apropa a l’interessant llegat artístic del barroc palamosí. Article: Gabriel Martín Roig. Els espais del 1714 a Palamós. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, 2014. Llegir article en PDF

dimecres, 25 de juny del 2014

El comerç del gel a Palamós durant els segles XVII i XVIII

Nevaters recol.lectant la neu en una pintura del segle XVIII
Aquest article constitueix una aproximació a una activitat econòmica que va adquirir gran importància entre els segles XVI-XVIII: l’aprofitament de la neu i del gel amb finalitats comercials per al consum humà. L’emmagatzematge de glaç en dipòsits especials i la seva comercialització ja va ser una pràctica utilitzada per l’home des de l’època romana amb la intenció de servirse’n per refrescar i conservar aliments, però entre els segles XVI-XVIII es va generar un notable increment d’aquesta activitat coincidint amb una climatología especialment favorable a l’efecte. Però va ser a finals del segle XVI es va produir una autèntica democratització en el consum de neu arreu de la conca mediterrània. Gabriel Martín Roig. El comerç del gel a Palamós durant els segles XVII i XVIII. Revista del Baix Empordà, num 44, pàgs. 58-63. Llegir l'article en PDF

divendres, 20 de desembre del 2013

L'enterrament accidentat d'Antoni Casademont: conflictes, baralles i desavinences entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII

L'enterrament d'Antoni Casamont va provocar una forta
disputa entre els capellans de Santa Maria de Palamós
i els frares agustins del convent.
El turbulent i accidentat enterrament d’Antoni Casademont, un modest sabater de Palamós, va encendre la guspira d’un conflicte latent durant decennis entre els capellans de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós i els frares agustins del convent de Nostra Senyora de Gràcia. L’abundant documentació que hi ha l’Arxiu Municipal de Palamós complementada amb altra de procedència diversa, permeten reconstruir els fets de manera fidel, exposar els motius de les desavinences, les disputes que van viure els habitants de la vila que anaven a favor d’uns i d’altres i detallar els costums i els rituals d’enterrament dels parroquians i dels frares de Palamós a final del segle XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. L’Afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII. Institut d’Estudis del Baix Empordà, volum 31, Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 103-130. Llegir l'article en PDF

dimecres, 20 de juny del 2012

Històries i curiositats del cementiri de Sant Joan de Palamós

Recreació del Cementiri de l'Est a principis
 del segle XX. Dibuix d'Erik Solés.
Des del segle XII el cementiri parroquial de Sant Joan sempre havia estat al mateix lloc, a la plaça que hi ha al costat de l’església de Santa Eugènia de Vila-romà. Després de set segles d’enterraments continuats en aquest espai tant reduït, el 1902, en Joan Pagès, aleshores regidor de l’ajuntament, va informar que aquest havia arribat al seu col·lapse i sobreexplotació. L’antic Ajuntament de Sant Joan de Palamós va valorar primer la possibilitat d’ampliar el cementiri de l’església però l’estretor dels carrers i la proximitat de les cases contigües ho feia inviable. Així, l’abril de 1905 es va acordar (per unanimitat) dur a terme la construcció d’un nou cementiri municipal, dit cementiri de l’Est, que reunís les condicions higièniques necessàries i una major capacitat d’acord amb les previsions de creixement demogràfic. La construcció, a principis de segle XX, d’aquest equipament mortuori va comportar un procés llarg, feixuc i ple d’entrebancs i curiositats que es desvetllen en el present article. Gabriel Martín Roig. Històries i curiositats de la construcció del cementiri de Sant Joan de Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 36, març-juny 2012, pàgs. 78-89.  Llegir article en PDF

dijous, 1 de març del 2012

El Baix Empordà, un bressol de llegendes.

Personificació de la Tramuntana
con un esser de llargs cabells bufant
 damunt de la vila de Pals
El Baix Empordà ofereix un clima i una situació privilegiada, amb cales tímides, protegides per espadats rocallosos, badies àmplies i gentils; fidels companyes d’una plana fèrtil closa per les muntanyes del Montgrí, de Begur i de les Gavarres. Aquesta planícia esdevé un corredor natural que sense gaires entrebancs creua la comarca de nord a sud, un eix de comunicació per tots el pobles i civilitzacions que ens han visitat. La nostra contrada va ser testimoni de l’arribada dels primers pobladors rupestres, de l’assentament del ibers i les seves comunitats en turons amb bona guaita, de les gestes dels navegants fenicis, grecs i romans que triaren l’Empordà per iniciar la romanització. Segles més tard,va continuar essent una terra cobejada i disputada per musulmans, carolingis, genovesos, sarraïns, turcs, francesos, anglesos i italians. Totes aquestes civilitzacions van contribuir a convertir l’Empordà en un bressol de llegendes. Article: Gabriel Martín Roig. Un bressol de llegendes. Revista del Baix Empordà, núm. 35, Desembre 2011-Març 2012, pàgs. 5-7. Llegir article en PDF 

diumenge, 18 de desembre del 2011

La gastronomia conventual dels frares agustins de Palamós durant els segles XVIII i XIX.


Peixos i caça representats
en rajoles del segle XIX.
Per conèixer els trets principals de la cuina palamosina del segle XVIII s’ha d’acudir a la valuosa informació que ens proporcionen les fons documentals del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La vida en comú practicada pels frares implicava un patró alimentari uniforme i una complexa gestió de la intendència, que ha quedat anotada al llibre de despeses del convent conservat a l’arxiu de la Província Agustiniana de Castilla (Madrid). Així, els frares, sense saber-ho, van preservar la rica herència de la gastronomia empordanesa. Gràcies a les seves anotacions coneixem la seva dieta, les viandes, les begudes, els ingredients i fins i tot algunes receptes. La divulgació i interpretació d’aquestes dades pot ser molt útil per a la gent interessada en la història culinària de l’Empordanet, atès que ens permeten de reconstruir la base de la cuina palamosina de l’època i fins hi tot l’actual. Article: Gabriel Martín Roig. La gastronomia conventual del frares agustins de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 34, setembre-desembre del 2011, pàgs. 49-60.  Llegir article en PDF

dimecres, 2 de novembre del 2011

Una volta amb història: l'arc d'en Darder del segle XVIII.

La volta d'en Darder de mitjans 
del segle XVIII
Passejant pels carrerons del barri vell de Palamós amb una mirada atenta es descobreixen vells panys de mur o fragments de pedra que han quedat incorporats en construccions modernes, a vegades de manera evident i d’altres dissimuladament i subtil, quasi sense pretendre-ho. Les inscripcions i els gravats a llindes i finestres de pedra són part d’aquests elements. Però n’hi ha d’altres, més sencers i altius, que malgrat criden més l’atenció en desconeixem l’origen i el seu sentit. Al petit carreró de la Volta, apuntalat entre dues cases, s’hi pot veure un solitari pont de pedra. Un arc de rajola que sosté un tros de mur colgat i enlairat, sense cap utilitat aparent. Segur que hem alçat el cap un munt de vegades quan hi hem passat per sota preguntant-nos si l’arc tenia alguna relació amb algun tram antic de muralla, un vell portal o un caprici arquitectònic sense sentit. Aquest article pretén dissipar els dubtes de tots aquells que molts cops han passejat badant per aquest carrer i s’han preguntat almenys alguna vegada la significació d’aquesta curiosa construcció. Article: Gabriel Martin Roig. Una volta amb història. Revista del Baix Empordà, num. 34, any IX, setembre-desembre del 2011, pàgs. 73-76. Llegir article en PDF

dimarts, 30 d’agost del 2011

Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX

Músic representat en una rajola 
catalana del segle XVIII.
Les primeres manifestacions musicals a Palamós van estar lligades a les comunitats religioses de preveres, capellans i frares de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, Santa Eugènia de Vilarromà i del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La celebració de les principals festes litúrgiques s’acompanyava amb música d’orgue i cant coral. A banda de personatges vinculats a l’església com ho eren els organistes, els cabiscols, les escolanies o els cantors de confraries apareixen formacions musicals estrictament laiques, integrades per músics de carrer (molts d’ells anònims, atès que aquesta ocupació no era professional). Gràcies a aquestes colles la música va trobar el seu millor escenari en les festivitats de carrer, l’espai habitual, tant de les principals celebracions religioses, com de les festes patronals i balls de tota mena. En aquest article es fa un repàs de les agrupacions de joglars, de ministrils i de cobles palamosines des del segle XVI fins a mitjan del XIX. Article: Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX. Revista del Baix Empordà, núm 33, any IX, juny/setembre del 2011, pàgs. 8-15. Llegir article en PDF
  

dimarts, 28 de juny del 2011

Crims llegendaris del Baix Empordà

Crim comès per uns soldats francesos
 en un gravat de Goya.
Publico un petit capítol on es recullen, breument, alguns crims (de dubtosa veracitat històrica) que el temps s'ha encarregat de convertir en llegenda. Son històries que el temps ha tergiversat i deformat però que encara avui en dia estan presents en la memòria local dels llocs on succeïren, en molts casos mitificats i relacionats amb espais o elements petris de Calonge, Palamós i Santa Cristina d'Aro que fan perdurar el seu record. Per tant, aquest capítol no s'ha d'entendre com un assaig històric si no més aviat com un breu recull de llegendes, a pesar de la presencia d'alguns personatges històrics reals, de provada existència. Article: Gabriel Martín Roig. Crims llegendaris, capítol del llibre L'Empordà Històric, llegendes. Farell editors, 2009, Sant Vicenç de Castellet, pàgs 110-112. Llegir article en PDF

dilluns, 2 de maig del 2011

L'Atles de Pedro de Texeira de 1634. Vistes de Palamós en la cartografia del segle XVII

Palamós durant la primera meitat del
segle XVII a l'Atles de Teixeira.
L’any 2000 es va trobar a la Hofbibliothek de Viena una joia cartogràfica del segle XVII (de la que es tenia coneixença però que es donava per perduda). Es tracta de l’Atles del Rei Planeta o  La descripción de España y de las costas y puertos de sus reynos” realitzat pel portuguès Pedro de Texeira el 1634. Entre les 116 imatges que componen aquest volum ni ha una  que te un gran interès pels palamosins i que és l’objecte del present article. Es tracta d’una representació inèdita de Palamós realitzada entre 1630-1634. Per tant estem parlant  d’una il·lustració executada més de cinquanta anys abans de la que fins ara era considerada la més antiga, el dibuix de Pier Maria Baldi de l’any 1668. En el present article s’analitza en profunditat les circumstàncies que envolten la realització d’aquest valuós document contextualitzant-lo amb altres grans vistes de Palamós realitzades durant la segona meitat del segle XVII: els dibuixos de Pier Maria Baldi i Charles de Pène. Article: Gabriel Martín Roig. L'Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s. XVII. Revista del Baix Empordà, núm. 32, any VIII, març / juny del 2011, pàgs.46-56. LLegir article en PDF

dimecres, 22 de desembre del 2010

Les batalles de Palamós de 1810: uns episodis de la Guerra del Francès a l'Empordà

Combat entre les tropes franceses i
les angleses davant del convent
dels Agustins.
Aquest any 2010 es compleixen 200 anys d’uns episodis armats que han passat desapercebuts per la majoria de historiadors locals. Si bé ja s’han escrit alguns articles, força ben documentats, de la presa de Begur del 10 de setembre de 1810 per les forces britàniques, fins el dia d’avui encara no ha vist la llum cap estudi complert que expliqués i analitzés les accions de les tropes anglo-espanyoles a Palamós i a Calonge en el marc de la guerra del Francès. Un fet estrany si es te en compte que els medis i les forces emprades foren molt superiors que les que intervingueren a Begur. En qualsevol cas, que  sigui el present article el primer. Article: Gabriel Martín Roig. Les batalles de Palamós de 1810: l'assalt anglo-espanyol i la desfeta de santa Llúcia, Revista del Baix Empordà, núm 30, setembre-desembre 2010, pàgs 82-93. Llegir article PDF 

dimarts, 21 de desembre del 2010

Llegendes de gegants, pervivència d'aquests essers en el llegendari empordanès

 
Antiga configuració de les pedres
 del gegant de Sa Punta.
Es pot considerar el gegant com la magnificació d'un personatge, un esser d'aparença humana que es caracteritzava per tenir una complexió corporal desmesurada, capaç d'imposar un gran respecte i temor als antics habitants empordanesos. El record d'aquests essers fantàstics encara perdura en la nostra comarca sobretot en llocs con Palamós o Sant Feliu de Guíxols. Les nostres tradicions i el llegendari popular sovint relaciona la seva existència amb dos molòlits emblemàtics: La pedra del Gegant de la Punta del Molí de Palamós i Pedralta, en els límits del terme de Sant Feliu. Amdues roques criden l'atenció per la seva singularitat i per tractar-se de pedes basculants. Article: Gabriel Martín Roig. Pervivència dels gegants en el llegendari empordanès, Revista del Baix Empordà, num 30, octubre-desembre 2010, pàgs. 5-10. Llegir article PDF

divendres, 17 de desembre del 2010

Pere de Gomar de Bellpuig, procurador del comte de Palamós, 1701-1729

Escut dels Dalmasses a la capella
de la casa dels Gomar a Vila-sana.
Amb aquest breu estudi es pretén esbossar un retrat de Pere de Gomar i Tarroja, un modest candeler de Bellpuig que entre 1701 i 1729 va ser procurador general de les propietats que el comte de Palamós, el duc de Sessa, tenia en el Principat. Un personatge modest amb aspiracions de noblesa que va viure temps convulsos; implicat en la lluita entre austracistes i borbònics per la successió del tron d'Espanya, va patir l'empresonament, el segrest dels dominis de Palamós i Calonge (al seu càrrec), saquejos, represàlies contra les seves propietats, fins que finalment fou destituït de les seves funcions de procurador per certes discrepàncies amb el passament de comtes. En aquest article ens interessem pels aspectes inèdits de la seva biografia però sobretot per la relació que aquest personatge mantenia amb els dominis empordanesos del duc de Sessa: el comtat de Palamós i la baronia de Calonge. Article: Gabriel Martín Roig. Pere de Gomar de Bellpuig, procurador general del duc de Sessa, 1701-1729. Quaderns del Pregoner d'Urgell, núm. 23, 2010, pàgs. 3-20. Llegir article PDF