diumenge, 18 de desembre del 2011

La gastronomia conventual dels frares agustins de Palamós durant els segles XVIII i XIX.


Peixos i caça representats
en rajoles del segle XIX.
Per conèixer els trets principals de la cuina palamosina del segle XVIII s’ha d’acudir a la valuosa informació que ens proporcionen les fons documentals del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La vida en comú practicada pels frares implicava un patró alimentari uniforme i una complexa gestió de la intendència, que ha quedat anotada al llibre de despeses del convent conservat a l’arxiu de la Província Agustiniana de Castilla (Madrid). Així, els frares, sense saber-ho, van preservar la rica herència de la gastronomia empordanesa. Gràcies a les seves anotacions coneixem la seva dieta, les viandes, les begudes, els ingredients i fins i tot algunes receptes. La divulgació i interpretació d’aquestes dades pot ser molt útil per a la gent interessada en la història culinària de l’Empordanet, atès que ens permeten de reconstruir la base de la cuina palamosina de l’època i fins hi tot l’actual. Article: Gabriel Martín Roig. La gastronomia conventual del frares agustins de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 34, setembre-desembre del 2011, pàgs. 49-60.  Llegir article en PDF

diumenge, 27 de novembre del 2011

Llegendes mitològiques de l'Empordà

La mitologia grega sempre ha estat molt
  present en el llegendari empordanès.
La mitologia, o històries que tracten la vida d’éssers de naturalesa divina, també ha deixat un interessant llegat de llegendes en terres empordaneses. Els pobles fenici, grec i romà van ser els que van donar major rellevància a aquest tipus de relats: els embelliren amb enginyoses concepcions i els enriquiren amb històries en les que intervenen herois mítics, poderosos o déus sotmesos a circumstàncies extraordinàries. A pesar de que el cristianisme va voler cristianitzar moltes d’aquestes històries, a l’Empordà encara perduren unes quantes llegendes que aquí es recullen : El mite de l’Aurora a les muntanyes de Begur; Hèrcules i l’origen de la serralada dels Pirineus; i el viatge de la deessa Pirene per trobar la roca negra de la Fosca de Palamós, al damunt de la qual va erigir el seu palau. Article: Gabriel Martín Roig. Llegendes mitològiques. L'Empordà Fantàstic,llegendes. Farell Editors, 2004, Pàgs. 117-121. Llegir article en PDF

dimecres, 2 de novembre del 2011

Una volta amb història: l'arc d'en Darder del segle XVIII.

La volta d'en Darder de mitjans 
del segle XVIII
Passejant pels carrerons del barri vell de Palamós amb una mirada atenta es descobreixen vells panys de mur o fragments de pedra que han quedat incorporats en construccions modernes, a vegades de manera evident i d’altres dissimuladament i subtil, quasi sense pretendre-ho. Les inscripcions i els gravats a llindes i finestres de pedra són part d’aquests elements. Però n’hi ha d’altres, més sencers i altius, que malgrat criden més l’atenció en desconeixem l’origen i el seu sentit. Al petit carreró de la Volta, apuntalat entre dues cases, s’hi pot veure un solitari pont de pedra. Un arc de rajola que sosté un tros de mur colgat i enlairat, sense cap utilitat aparent. Segur que hem alçat el cap un munt de vegades quan hi hem passat per sota preguntant-nos si l’arc tenia alguna relació amb algun tram antic de muralla, un vell portal o un caprici arquitectònic sense sentit. Aquest article pretén dissipar els dubtes de tots aquells que molts cops han passejat badant per aquest carrer i s’han preguntat almenys alguna vegada la significació d’aquesta curiosa construcció. Article: Gabriel Martin Roig. Una volta amb història. Revista del Baix Empordà, num. 34, any IX, setembre-desembre del 2011, pàgs. 73-76. Llegir article en PDF

dimarts, 30 d’agost del 2011

Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX

Músic representat en una rajola 
catalana del segle XVIII.
Les primeres manifestacions musicals a Palamós van estar lligades a les comunitats religioses de preveres, capellans i frares de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, Santa Eugènia de Vilarromà i del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La celebració de les principals festes litúrgiques s’acompanyava amb música d’orgue i cant coral. A banda de personatges vinculats a l’església com ho eren els organistes, els cabiscols, les escolanies o els cantors de confraries apareixen formacions musicals estrictament laiques, integrades per músics de carrer (molts d’ells anònims, atès que aquesta ocupació no era professional). Gràcies a aquestes colles la música va trobar el seu millor escenari en les festivitats de carrer, l’espai habitual, tant de les principals celebracions religioses, com de les festes patronals i balls de tota mena. En aquest article es fa un repàs de les agrupacions de joglars, de ministrils i de cobles palamosines des del segle XVI fins a mitjan del XIX. Article: Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX. Revista del Baix Empordà, núm 33, any IX, juny/setembre del 2011, pàgs. 8-15. Llegir article en PDF
  

dijous, 4 d’agost del 2011

Morir a Sant Joan durant els segles XVII-XVIII

Llosa sepulcral d'una tomba a Santa Eugènia de Vilarromà.
Durant els segles XVII i XVIII la gent que vivia a Sant Joan de Palamós era d'origen molt modest: treballadors, menestrals i pagesos, amb una situació econòmica molt precària. Donat que poques vegades podien satisfer els drets de sepultura dels seus difunts amb diners contats i sonants, es va acordar "l'enterrament de pagès". Una manera de satisfer aquests drets al rector amb espècies, es a dir amb ordi i vi claret, que pagaven per igual als rectors de Santa Eugènia de Vilarromà i Sant Mateu de Vall Llobrega.  Aquest breu article resumeix aquesta situació. Article: Gabriel Martín Roig. Morir a Sant Joan als segles XVII i XVIII: l'enterrament a pagès. Programa de la festa major de Sant Joan de Palamós, agost del 2011, pàgs. 10-11. Llegir article en PDF

dimarts, 28 de juny del 2011

Crims llegendaris del Baix Empordà

Crim comès per uns soldats francesos
 en un gravat de Goya.
Publico un petit capítol on es recullen, breument, alguns crims (de dubtosa veracitat històrica) que el temps s'ha encarregat de convertir en llegenda. Son històries que el temps ha tergiversat i deformat però que encara avui en dia estan presents en la memòria local dels llocs on succeïren, en molts casos mitificats i relacionats amb espais o elements petris de Calonge, Palamós i Santa Cristina d'Aro que fan perdurar el seu record. Per tant, aquest capítol no s'ha d'entendre com un assaig històric si no més aviat com un breu recull de llegendes, a pesar de la presencia d'alguns personatges històrics reals, de provada existència. Article: Gabriel Martín Roig. Crims llegendaris, capítol del llibre L'Empordà Històric, llegendes. Farell editors, 2009, Sant Vicenç de Castellet, pàgs 110-112. Llegir article en PDF

dilluns, 2 de maig del 2011

L'Atles de Pedro de Texeira de 1634. Vistes de Palamós en la cartografia del segle XVII

Palamós durant la primera meitat del
segle XVII a l'Atles de Teixeira.
L’any 2000 es va trobar a la Hofbibliothek de Viena una joia cartogràfica del segle XVII (de la que es tenia coneixença però que es donava per perduda). Es tracta de l’Atles del Rei Planeta o  La descripción de España y de las costas y puertos de sus reynos” realitzat pel portuguès Pedro de Texeira el 1634. Entre les 116 imatges que componen aquest volum ni ha una  que te un gran interès pels palamosins i que és l’objecte del present article. Es tracta d’una representació inèdita de Palamós realitzada entre 1630-1634. Per tant estem parlant  d’una il·lustració executada més de cinquanta anys abans de la que fins ara era considerada la més antiga, el dibuix de Pier Maria Baldi de l’any 1668. En el present article s’analitza en profunditat les circumstàncies que envolten la realització d’aquest valuós document contextualitzant-lo amb altres grans vistes de Palamós realitzades durant la segona meitat del segle XVII: els dibuixos de Pier Maria Baldi i Charles de Pène. Article: Gabriel Martín Roig. L'Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s. XVII. Revista del Baix Empordà, núm. 32, any VIII, març / juny del 2011, pàgs.46-56. LLegir article en PDF

dimecres, 30 de març del 2011

Construcció de la capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740)

Petxines i voltes que sostenien la
cúpula dels Santíssim Sagrament.
Entre 1731 i 1740 la devoció que hi havia a Blanes per la Verge Santíssima dels Dolors va culminar amb la construcció de la capella del mateix nom. La dita capella, juntament amb l'adjacent capella del Santíssim Sagrament foren dues petites joies del Barroc que reuniren obres del pintor Antoni Viladomat, de l'escultor Salvador Berenguer de Mataró o el retaule de l'imaginaire Pere Alié de Canet de Mar. Aquest article aporta informació inèdita sobre el procés de fabricació d'aquestes dues capelles avui desaparegudes, la variada i entregada contribució dels blanencs per la seva erecció, la dificultat de la seva fundació, les festes que visqueren els carrers de Blanes durant la seva consagració, les lluïdes processons que celebrava cada any la confraria dels Dolors, els passos i imatges que hi participaven, i finalment, les causes que les portaren a la seva destrucció i abandó actual. Article: Gabriel Martín Roig. La construcció de la capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740), Revista Blanda, núm. 13, 2010, pàgs. 62-77. Llegir article en PDF

dijous, 10 de febrer del 2011

La portalada i el claustre del convent dels agustins de Palamós


Voltes del claustre de segle XVI
de l'antic convent dels Agustins
Entre 1952 i 1991 es va enderrocar el convent dels agustins que hi havia al capdamunt del Pedró. Durant tots aquests anys el consistori municipal va guardar, desmuntats en un magatzem, alguns dels elements arquitectònics més característics d'aquest edifici. Amb la urbanització del sector de les Pites s'ha reconstruït la portalada de l’església conventual de Nostra Senyora de Gràcia, dissenyada per Josep Renart a finals del segle XVIII, i l'antic claustre renaixentista del segle XVI. Aquestes pedres, que formen part d'uns nous jardins, ens evoquen el record d’aquella comunitat de frares regulars que estigué íntimament relacionada amb la història de la nostra vila. Aquest article té l'objectiu de proporcionar eines per entendre i interpretar aquest nous elements patrimonials i aportar dades inèdites sobre la seva història. Article: Gabriel Martin Roig. La portalada i el claustre del convent dels agustins de Palamós, Revista del Baix Empordà, núm 31,  desembre 2010/ març 2011, pàgs. 56-70. Llegir article PDF