 |
| Escena de bandolerisme extreta d'un exvot del segle XVIII |
La paraula bandoler
sovint s’interpreta com a sinònim de lladre o saltejador de camins, però
etimològicament parlant, designa a una persona que pertany a una facció o
bàndol determinat. En el seu origen, les partides d’homes armats que
extorsionaven i assaltaven les propietats alienes no se’ls considerava uns
simples proscrits, sinó més aviat uns peons en el taulell de joc de la guerra
privada entre famílies feudals, una noblesa rural de segon ordre, que pledejava
pel domini i la possessió de la terra. Aquest article fa un repàs a l’origen
del bandolerisme a la comarca del Baix Empordà, fent un petit repàs del nom
dels bandolers més destacats i les seves malifetes, amb especial atenció a tots
aquells que van actuar a la zona de les Gavarres marítimes. Article: Gabriel
Martín Roig. Del bandolerisme als
saltejadors de camins. Revista del Baix Empordà, núm. 43 desembre del 2013,
pàgs. 4-8. Llegir l'article en PDF