diumenge, 18 de desembre del 2016

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

Components d'una capella de música, finals del s. XIX
Fa un parell d’anys, a l’església de Santa Maria de Palamós es va trobar un munt de carpetes cobertes d’una pàtina de pols que es trobaven apilades en unes velles lleixes de fusta a la sala contigua del cor, un espai conegut amb el nom de Sala del Consell. Estaven compostes per llibres i fulls solts, alguns impresos i d’altres manuscrits, un munt de llibres de música i de partitures, algunes amb autoria i d’altres anònimes, que formaven part del fons de la Capella de Música de la parroquial: un testimoni valuós de l’activitat musical de principis del segle XX al temple palamosí. Aquest escrit conjuntament amb la musicòloga Anna Maria Anglada pretén oferir una visió aproximada de l’encaix del contingut d’aquest fons dins la parròquia palamosina del moment, les circumstàncies que van propiciar la creació d’una escolania, el cor parroquial i la participació d’instrumentistes musicals per constituir una capella musical. Article: El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós. Anna Maria Anglada Mas i Ganriel Martín Roig. Revista del Baix Empordà núm. 54, pàgs 31-39. Llegir article en PDF

dilluns, 26 de setembre del 2016

L'hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós

La cova de cala Senià al puig d'en Gener
Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografía existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012. Per tant, valgui aquest article per a donar a conèixer més profundament aquesta espluga prehistòrica tan curiosa: Gabriel Martín Roig. L’hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 53, pàgs 27-31. Llegir article en PDF

dilluns, 4 de juliol del 2016

De tornada amb la bruixeria palamosina: topònims, llegendes i altres històries

Les senyadores de Palamós vestien de
negre amb una indumentària que s'associa
 a la tradicional de les bruixes.
Com ja vaig explicar en un article anterior difós en aquesta mateixa publicació (i també disponible en aquest blog) amb el títol de “La Bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història”, el terme de Palamós i la seva rodalia és un espai geogràfic on sovintegen històries, testimonis i llegendes de bruixeria, de  trementinaires i de guaridores. La troballa de nous testimonis i material documental m’empeny a escriure un segon treball que complementa la informació aportada en l’anterior, i que posa de manifest la important petja que va deixar el record d’aquestes dones sàvies en la memòria de vila empordanesa. En aquest treball no pretenc de cap manera exhaurir un tema tan complex com la pervivència del record de la bruixeria a Palamós. La meva intenció és posar les bases per a un intent de síntesi d’aquest tema a partir de la recuperació de les llegendes, els fets, els topònims i les tradicions que han sobreviscut. Una memòria que cavalca entre la llegenda i els esdeveniments reals, de manera que moltes vegades resulta impossible separar-los. Article: Gabriel Martín Roig. De tornada amb la bruixeria palamosina: toponímia, llegendes i altres històries. Revista del Baix Empordà, núm 52, 2016, pàgs. 80-86. Llegir article en PDF

dimecres, 22 de juny del 2016

Quina història amaga la caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós?

El difunt Mabrouk representat en la caixa de mariner del
Museu de la Pesca, ultim quart del segle XVIII
Hi ha un objecte molt particular que es conserva al Museu de la Pesca de Palamós i que val la pena comentar. Es tracta de la tapa d’una caixa de mariner de fusta policromada que reprodueix una escena històrica, gens habitual, que representa un personatge difunt, finament abillat, que reposa en un fèretre amb la inscripció “Mabrouk 1722”. Apareix custodiat per quatre soldats amb uniformes britànics de principis del segle XVIII que sostenen diferents atributs que pertanyen al jacent. El conjunt es completa amb altres dues escenes relatives a la vida d’aquest personatge: la primera presenta una parella, galantment vestida, acompanyada d’un cavall, i la segona una dona que des de el capdamunt d’una torre sembla establir un diàleg amb un jove que va a cavall. Però què representa aquesta enigmàtica pintura? Qui era aquest tal Mabrouk? I per què aquesta obra és tant inusual i original dins de l’univers temàtic de les caixes de mariner? Al llarg d’aquest article miraré de donar resposta a aquestes i d’altres qüestions referides a aquesta peça. Article: Gabriel Martín Roig. La caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós i els seus vincles amb el cançoner popular. Estudi del Moble, num. 21, maig, 2015, pàgs 12-19. Llegir article en PDF

divendres, 18 de març del 2016

Refugiats palamosins al camp de concentració i d'extermini de Mauthausen

En aquest breu estudi posem nom, cognom, cara i ulls als palamosins que van ser internats en el camp de concentració i d’extermini nazi de Mauthausen, un lloc on prop de 8.000 republicans espanyols van patir tortures, humiliacions i on més de 5.000 van defallir fins l’extenuació. Tractem de reconstruir la seva historia, les seves penalitats, amb l’objecte de recordar aquells homes que van ser capaços de fer front a un règim ominós per defensar la seva pròpia dignitat. Article: Gabriel Martín Roig. Refugiats palamosins al camp de concentració i d’extermini de Mauthausen. Revista del Baix Empordà, num. 51, pàgs 103-109. Llegir article en PDF

dimecres, 10 de febrer del 2016

El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Mobilitzacions de tapers a Palamós i a Calonge.

Mobilització de tapers a Palamós el 16 de maig de 1820.
El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se. Article: Gabriel Martín Roig.  El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Les mobilitzacions de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820. Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330. Llegir article en PDF