Les senyadores de Palamós vestien de negre amb una indumentària que s'associa a la tradicional de les bruixes. |
Com ja vaig explicar en
un article anterior difós en aquesta mateixa publicació (i també disponible en
aquest blog) amb el títol de “La Bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la
història”, el terme de Palamós i la seva rodalia és un espai geogràfic on
sovintegen històries, testimonis i llegendes de bruixeria, de trementinaires i de guaridores. La troballa de
nous testimonis i material documental m’empeny a escriure un segon treball que
complementa la informació aportada en l’anterior, i que posa de manifest la important
petja que va deixar el record d’aquestes dones sàvies en la memòria de vila
empordanesa. En aquest treball no pretenc de cap manera exhaurir un tema tan
complex com la pervivència del record de la bruixeria a Palamós. La meva
intenció és posar les bases per a un intent de síntesi d’aquest tema a partir
de la recuperació de les llegendes, els fets, els topònims i les tradicions que
han sobreviscut. Una memòria que cavalca entre la llegenda i els esdeveniments reals,
de manera que moltes vegades resulta impossible separar-los. Article: Gabriel
Martín Roig. De tornada amb la bruixeria
palamosina: toponímia, llegendes i altres històries. Revista del Baix
Empordà, núm 52, 2016, pàgs. 80-86. Llegir article en PDF