L'escala de cargol del segle XVI del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós

Escala de cargol del segle XVI
descoberta a l'interior del campanar

A principis del 2017 es van dur a terme les obres de rehabilitació del campanar de Santa Maria de Palamós. El repicat de l’arrebossat que cobria els murs exteriors ha permès estudiar amb més deteniment no només les formes i tècniques constructives emprades per Tomàs Barça (el mestre de cases del segle XVI que va projectar el temple) sinó també alguns elements arquitectònics de gran interès que durant anys havien quedat amagats i oblidats. És el cas de l’escala de cargol, recentment descoberta, encaixada en una de les cantonades de la torre. Les escales helicoïdals de pedra van ser un element arquitectònic molt emprat durant el període gòtic atès que ajudaven a salvar grans alçades afectant només un espai molt reduït de l’edifici. Aquest element té una llarga història. Les primeres referències apareixen a l’arquitectura romana però el seu ús va ser molt més extensiu a l’edat mitjana, quan es va convertir en un repte pels coneixements tècnics dels mestres de cases i un clar exponent d’elegància en cadascuna de les construccions on apareixia. Aquest article pretén donar a conèixer l’escala de cargol apareguda a l’interior del campanar de l’església palamosina, contextualitzar-la, apuntar una datació, les possibles causes de la seva destrucció i aprofitar per a comentar altres elements constructius interessants que s’han evidenciat durant el procés de restauració de la torre del campanar i permeten completar la visió històrica que tenim de l’edifici. Article: Gabriel Martín Roig. L'escala de cargol del campanar de Santa Maria de Palamós i altres elements d'interès. Revista del Baix Empordà, núm. 58, pàgs. 58-66. Llegir article en PDF

Les carasses de Palamós: simbologia i significat

Carassa de la premsa d'oli del Castellet de Palamós

La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals, cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament, aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic adoptant una significació més profana. La representació de carasses ha estat una tradició molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes interpretacions sobre la seva possible funció i significació. Article: Gabriel Martín Roig. Les carasses de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017, pàg. 66-71. Llegir article en PDF

Assentaments d'època romana a Palamós i a Vall-llobrega

Gravat que representa l'activitat d'un port romà

La presència romana a l’Empordà es va iniciar l’any 195 aC., amb motiu del desembarcament de les tropes de Marc Porci Cató a Empúries que venien a apaivagar una gran revolta dels ibers indigets. Tot i que, en un primer moment, els romans nouvinguts van conviure amb les comunitats d’ibers, a poc a poc es va anar imposant un nou sistema socioeconòmic adaptat als seus interessos. Amb el territori pacificat i sotmès a l’albiri de Roma, les terres fèrtils de l’Empordà van atraure colons itàlics que es van establir a la badia de Palamós i a les seves immediacions. Amb ells van arribar noves concepcions agrícoles que van suposar l’eclipsi dels antics opidum dels ibers que hi havia al territori. En el següent article s'analitzen les restes que han perdurat de la presència romana a Palamós i a Vall-llobrega. Article: Gabriel Martín Roig. Assentaments i establiments d’època romana a Palamós i a Vall-llobrega. Revista del Baix Empordà, núm. 56, pàgs.34-42. Llegir article en PDF

La misteriosa pedra de Fondils a Calonge

La pedra de Fondils de Calonge

Es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d’un aflorament de granit treballat que mostra una curiosa cavitat quadrangular realitzada amb amplis canals i rebaixos. Del bell mig d’aquesta emergeixen un conjunt de quatre formes circulars curosament delimitades. Alguns hi ha volgut veure una llosa de sacrificis de la més remota antiguitat, altres hi han cregut veure la base d’una premsa de vi o d’oli romana i els amants de l’esoterisme ho han associat a una taula ritual vinculada amb els cultes practicats pels primers cristians de la comarca. Després d’haver exposat aquest variat llegendari arriba el moment de posar-hi seny i desvetllar-ne el significat, la seva funció real i conèixer en quines circumstàncies històriques i cronològiques es va tallar aquesta controvertida roca granítica. Article: Gabriel Martín Roig. La misteriosa pedra de Fondils de Calonge. Revista del Baix Empordà, núm. 55, pàgs.88-92. Llegir article en PDF