El Llibre de Professions del convent dels agustins de Torroella de Montgrí

Pàgina il.lustrada del Llibre de Professions del
 Convent dels Agustins de Torroella de Montgrí

“El llibre de professions dels que solemnement professaran en lo present convent de N.P.S. Agustí de Torroella de Montgrí” és un registre manuscrit que, entre els anys 1703-1827, recull els vots dels religiosos que van entrar a professar (és a dir, que van prendre els sants hàbits) en l’anomenat convent. Però què té de rellevant aquest quadern? Què el fa particularment interessant? El seu interès radica bàsicament en què es tracta d’una obra que a més d’anotar, de manera exhaustiva i cronològica, les actes de professió dels frares agustins, és també un llibre il·lustrat,  amb fulles generosament decorades amb motius heràldics i ornamentals molt característics de l’estil del barroc tardà de caràcter popular. Article: Gabriel Martín Roig. El llibre de professions del convent de frares agustins de Torroella de Montgrí. Revista del Baix Empordà, num. 47, pàgs. 20-24.  Llegir article en PDF

Una volta amb història: l'arc d'en Darder del segle XVIII.

La volta d'en Darder de mitjans 
del segle XVIII

Passejant pels carrerons del barri vell de Palamós amb una mirada atenta es descobreixen vells panys de mur o fragments de pedra que han quedat incorporats en construccions modernes, a vegades de manera evident i d’altres dissimuladament i subtil, quasi sense pretendre-ho. Les inscripcions i els gravats a llindes i finestres de pedra són part d’aquests elements. Però n’hi ha d’altres, més sencers i altius, que malgrat criden més l’atenció en desconeixem l’origen i el seu sentit. Al petit carreró de la Volta, apuntalat entre dues cases, s’hi pot veure un solitari pont de pedra. Un arc de rajola que sosté un tros de mur colgat i enlairat, sense cap utilitat aparent. Segur que hem alçat el cap un munt de vegades quan hi hem passat per sota preguntant-nos si l’arc tenia alguna relació amb algun tram antic de muralla, un vell portal o un caprici arquitectònic sense sentit. Aquest article pretén dissipar els dubtes de tots aquells que molts cops han passejat badant per aquest carrer i s’han preguntat almenys alguna vegada la significació d’aquesta curiosa construcció. Article: Gabriel Martin Roig. Una volta amb història. Revista del Baix Empordà, num. 34, any IX, setembre-desembre del 2011, pàgs. 73-76. Llegir article en PDF

Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX

Músic representat en una rajola 
catalana del segle XVIII.

Les primeres manifestacions musicals a Palamós van estar lligades a les comunitats religioses de preveres, capellans i frares de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, Santa Eugènia de Vilarromà i del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La celebració de les principals festes litúrgiques s’acompanyava amb música d’orgue i cant coral. A banda de personatges vinculats a l’església com ho eren els organistes, els cabiscols, les escolanies o els cantors de confraries apareixen formacions musicals estrictament laiques, integrades per músics de carrer (molts d’ells anònims, atès que aquesta ocupació no era professional). Gràcies a aquestes colles la música va trobar el seu millor escenari en les festivitats de carrer, l’espai habitual, tant de les principals celebracions religioses, com de les festes patronals i balls de tota mena. En aquest article es fa un repàs de les agrupacions de joglars, de ministrils i de cobles palamosines des del segle XVI fins a mitjan del XIX. Article: Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX. Revista del Baix Empordà, núm 33, any IX, juny/setembre del 2011, pàgs. 8-15. Llegir article en PDF

  

Construcció de la capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740)

Petxines i voltes que sostenien la
cúpula dels Santíssim Sagrament.

Entre 1731 i 1740 la devoció que hi havia a Blanes per la Verge Santíssima dels Dolors va culminar amb la construcció de la capella del mateix nom. La dita capella, juntament amb l'adjacent capella del Santíssim Sagrament foren dues petites joies del Barroc que reuniren obres del pintor Antoni Viladomat, de l'escultor Salvador Berenguer de Mataró o el retaule de l'imaginaire Pere Alié de Canet de Mar. Aquest article aporta informació inèdita sobre el procés de fabricació d'aquestes dues capelles avui desaparegudes, la variada i entregada contribució dels blanencs per la seva erecció, la dificultat de la seva fundació, les festes que visqueren els carrers de Blanes durant la seva consagració, les lluïdes processons que celebrava cada any la confraria dels Dolors, els passos i imatges que hi participaven, i finalment, les causes que les portaren a la seva destrucció i abandó actual. Article: Gabriel Martín Roig. La construcció de la capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740), Revista Blanda, núm. 13, 2010, pàgs. 62-77. Llegir article en PDF

La portalada i el claustre del convent dels agustins de Palamós



Voltes del claustre de segle XVI
de l'antic convent dels Agustins

Entre 1952 i 1991 es va enderrocar el convent dels agustins que hi havia al capdamunt del Pedró. Durant tots aquests anys el consistori municipal va guardar, desmuntats en un magatzem, alguns dels elements arquitectònics més característics d'aquest edifici. Amb la urbanització del sector de les Pites s'ha reconstruït la portalada de l’església conventual de Nostra Senyora de Gràcia, dissenyada per Josep Renart a finals del segle XVIII, i l'antic claustre renaixentista del segle XVI. Aquestes pedres, que formen part d'uns nous jardins, ens evoquen el record d’aquella comunitat de frares regulars que estigué íntimament relacionada amb la història de la nostra vila. Aquest article té l'objectiu de proporcionar eines per entendre i interpretar aquest nous elements patrimonials i aportar dades inèdites sobre la seva història. Article: Gabriel Martin Roig. La portalada i el claustre del convent dels agustins de Palamós, Revista del Baix Empordà, núm 31,  desembre 2010/ març 2011, pàgs. 56-70. Llegir article PDF

Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós

El Sant Crist de Palamós en un goig
del segle XVIII

Fins abans de l'any 1936 la capella fonda de l'església de Santa Maria de Palamós allotjava la imatge miraculosa del Sant Crist. Es tractava d'una talla gòtica de fusta, amb un origen llegendari, que va viure uns curiosos episodis miraculosos cap els anys 1679 i 1680: de la imatge començaren a brollar gotes sanguinolentes que exaltaren la devoció dels parroquians. Aquests fets varen ser recollits per Salvi Pevingut, rector de la parròquia entre 1678-1693.  El següent article és una reconstrucció dels fets que s'ha pogut fer gràcies a les anotacions cuidadoses d'aquest rector en el seu LLibre de Notes, que per altra banda s'ha convertit en una interessant crònica per conèixer la vida cotididiana de Palamós a finals del segleXVII. Article: Gabriel Martín Roig. Crònica dels miracles del Sant Crist de Palamós, Revista del Baix Empordà, num. 29, juny-setembre 2010, pàgs. 44-49. Llegir article PDF

Els Illas, una nissaga d'escultors de Blanes del segle XVIII

Fotografia antiga del Retaule de Sant
Elm de Lloret de Mar fet per Joan Illas.

El següent article pretén aportar documentació inèdita al coneixement dels Illas, una família d'escultors originària de la vila de Blanes, a la qual fins avui no s'havia dedicat cap estudi monogràfic que donés a conèixer la seva activitat i alguns dels seus retaules que van fer a Palamós, Lloret de Mar i Blanes. La revisió dels llibres sacramentals de Blanes i de les confraries de les parroquials dels municipis esmentats ens permet fer un breu seguiment de les seves obres i aportar algunes pinzellades del seu estil. El text es complementa amb interessants fotografies, alguna d'elles inèdita, que ens permeten descobrir la seva obra retaulística i altres treballs fets amb pedra per l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Article: Gabriel Martín Roig. Els Illas, una nissaga d'escultors blanencs del segle XVIII, Revista Blanda, núm. 12, 2009, pàgs. 50-61. Llegir article PDF

Els barons de Bellpuig i la capella del Sant Crist de Palamós (1766-70)

Cúpula de la capella del Sant Crist.

Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila. Per a saber-ne més, veure l'article: Gabriel Martín Roig. Els Barons de Bellpuig i la revifalla de Palamós al segle XVIII: la capella del Sant Crist (1766-1770), Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15. Llegir article PDF