L'Hospital de pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771)

La Capella del Carme, antiga capella de l'Hospital
de Pobres de Palamós.

Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, domer de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, feu possible la construcció d’un nou hospital a Palamós amb una capella annexa dedicada a Nostra Senyora del Carme: un exemple d’intervenció eclesiàstica en la vida popular i d’integració d’un equipament en el teixit urbà de la vila. El present article pretén un apropament a la figura d ’aquest mecenes, un estudi on es descriuen les dificultats que tingué la fundació d’aquesta institució i el seguiment del procés constructiu de la Capella del Carme entre els anys 1768 i 1771. Una anàlisi de les característiques arquitectòniques de l ’edifici, una valoració artística del retaule de l’altar major de l ’esmentada capella (que s'atribueix al pintor Joan Segovia)  i de la seva imatge titular, una bella escultura barroca de Nostra Senyora del Carme de finals del segle XVII-principis del XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. El llegat de Mossèn Miquel Costa. La fundació de l’Hospital de Pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771). Estudis del Baix Empordà, volum 31, 2012, pàgs. 146-178.  Llegir article en PDF

Construcció de la capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740)

Petxines i voltes que sostenien la
cúpula dels Santíssim Sagrament.

Entre 1731 i 1740 la devoció que hi havia a Blanes per la Verge Santíssima dels Dolors va culminar amb la construcció de la capella del mateix nom. La dita capella, juntament amb l'adjacent capella del Santíssim Sagrament foren dues petites joies del Barroc que reuniren obres del pintor Antoni Viladomat, de l'escultor Salvador Berenguer de Mataró o el retaule de l'imaginaire Pere Alié de Canet de Mar. Aquest article aporta informació inèdita sobre el procés de fabricació d'aquestes dues capelles avui desaparegudes, la variada i entregada contribució dels blanencs per la seva erecció, la dificultat de la seva fundació, les festes que visqueren els carrers de Blanes durant la seva consagració, les lluïdes processons que celebrava cada any la confraria dels Dolors, els passos i imatges que hi participaven, i finalment, les causes que les portaren a la seva destrucció i abandó actual. Article: Gabriel Martín Roig. La construcció de la capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740), Revista Blanda, núm. 13, 2010, pàgs. 62-77. Llegir article en PDF

Els Illas, una nissaga d'escultors de Blanes del segle XVIII

Fotografia antiga del Retaule de Sant
Elm de Lloret de Mar fet per Joan Illas.

El següent article pretén aportar documentació inèdita al coneixement dels Illas, una família d'escultors originària de la vila de Blanes, a la qual fins avui no s'havia dedicat cap estudi monogràfic que donés a conèixer la seva activitat i alguns dels seus retaules que van fer a Palamós, Lloret de Mar i Blanes. La revisió dels llibres sacramentals de Blanes i de les confraries de les parroquials dels municipis esmentats ens permet fer un breu seguiment de les seves obres i aportar algunes pinzellades del seu estil. El text es complementa amb interessants fotografies, alguna d'elles inèdita, que ens permeten descobrir la seva obra retaulística i altres treballs fets amb pedra per l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Article: Gabriel Martín Roig. Els Illas, una nissaga d'escultors blanencs del segle XVIII, Revista Blanda, núm. 12, 2009, pàgs. 50-61. Llegir article PDF

La portalada gòtica de llevant de Santa Maria de Palamós

Portalada de Llevant de Santa Maria
de Palamós, segle XVI.

Al mur de llevant de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós es troba una magnifica portalada gòtica realitzada a principis del segle XVI per Tomàs Barça, mestre i picapedrer occità, documentat a Catalunya entre 1514 i 1547, autor de projectes tant rellevants com l'Estudi General de Barcelona (Antiga Universitat), una part del palau de la Generalitat o l'església del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. La vàlua d’aquesta portalada ha passat sovint desapercebuda pels palamosins, per estudiosos d'arreu i a la que mai s'hi ha dedicat cap article o estudi monogràfic. Doncs bé, que sigui aquest el primer. Article: Gabriel Martín i Joan Yeguas. La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 27, desembre 2009-març 2010, pàgs, 20-25. Llegir article PDF

Els barons de Bellpuig i la capella del Sant Crist de Palamós (1766-70)

Cúpula de la capella del Sant Crist.

Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila. Per a saber-ne més, veure l'article: Gabriel Martín Roig. Els Barons de Bellpuig i la revifalla de Palamós al segle XVIII: la capella del Sant Crist (1766-1770), Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15. Llegir article PDF