Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Costa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Costa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de febrer del 2014

L'Hospital de pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771)

La Capella del Carme, antiga capella de l'Hospital
de Pobres de Palamós.
Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, domer de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, feu possible la construcció d’un nou hospital a Palamós amb una capella annexa dedicada a Nostra Senyora del Carme: un exemple d’intervenció eclesiàstica en la vida popular i d’integració d’un equipament en el teixit urbà de la vila. El present article pretén un apropament a la figura d ’aquest mecenes, un estudi on es descriuen les dificultats que tingué la fundació d’aquesta institució i el seguiment del procés constructiu de la Capella del Carme entre els anys 1768 i 1771. Una anàlisi de les característiques arquitectòniques de l ’edifici, una valoració artística del retaule de l’altar major de l ’esmentada capella (que s'atribueix al pintor Joan Segovia)  i de la seva imatge titular, una bella escultura barroca de Nostra Senyora del Carme de finals del segle XVII-principis del XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. El llegat de Mossèn Miquel Costa. La fundació de l’Hospital de Pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771). Estudis del Baix Empordà, volum 31, 2012, pàgs. 146-178.  Llegir article en PDF

dimecres, 18 de setembre del 2013

L'ombra de la Inquisició a Palamós

Inquisidors del segle XVII pendents de la confessió
 d'un heretge
Amb la necessitat d’exercir un control ferm i estendre la seva acció a cadascun dels districtes territorials, la Inquisició va crear una xarxa de cooperadors locals sense retribució, els familiars del Sant Ofici, que van assegurar la presència permanent d’aquesta institució a Palamós. Aquests rendien comptes als inquisidors generals durant les visites, quan a Palamós arribaven veritables tribunals itinerants acompanyats per oficials i algutzils. Tenia varis objectius: perseguir l’heretgia, vigilar la puresa de la doctrina catòlica a la demarcació de cada tribunal, revisar l’acció i la conducta dels familiars del Sant Ofici i entrevistar-se amb capellans i frares per estudiar el comportament d’algunes famílies palamosines, sobretot aquelles formades per conversos o estrangers. Revisant el catàleg de processos inquisitorials del Tribunal del Sant Ofici de Barcelona, es pot comprovar com hi apareix un considerable nombre de palamosins i de calongins que van caure en mans d’aquest tribunal per a ser jutjats per causes de fe. Article: Gabriel Martín Roig. L’ombra de la Inquisició a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 41, juny-setembre del 2013, pàgs.63-75.  Llegir article en PDF