Signes i elements exorcitzadors a les llars palamosines

Cues de gall en diferents cases palamosines.

Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar durant segles un sentiment religiós molt profund que sovint es confonia amb les supersticions i certes creences molt arrelades al passat. Aquesta devoció es manifestava en forma de signes i grafismes que es pintaven o gravaven en determinades zones visibles dels habitatges. La utilització de signes o monogrames epigràfics als immobles tenien una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les cases i als seus habitats una protecció sagrada. Aquestes formes simbòliques actuaven com una mena de sortilegi que protegia la llar de tot tipus de malvestats, tant naturals com sobrenaturals: fred, calor, pluja, pedregades i tempestes, però també encanteris, atacs de bruixes i mals esperits que podien malbaratar la vida de les persones que hi habitaven. Article: Gabriel Martín Roig. Signes i elements exorcitzadors en les llars palamosines. Revista del Baix Empordà, núm. 62, setembre del 2018, pàgs. 27-36. Llegir article en PDF

De tornada amb la bruixeria palamosina: topònims, llegendes i altres històries

Les senyadores de Palamós vestien de
negre amb una indumentària que s'associa
 a la tradicional de les bruixes.

Com ja vaig explicar en un article anterior difós en aquesta mateixa publicació (i també disponible en aquest blog) amb el títol de “La Bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història”, el terme de Palamós i la seva rodalia és un espai geogràfic on sovintegen històries, testimonis i llegendes de bruixeria, de  trementinaires i de guaridores. La troballa de nous testimonis i material documental m’empeny a escriure un segon treball que complementa la informació aportada en l’anterior, i que posa de manifest la important petja que va deixar el record d’aquestes dones sàvies en la memòria de vila empordanesa. En aquest treball no pretenc de cap manera exhaurir un tema tan complex com la pervivència del record de la bruixeria a Palamós. La meva intenció és posar les bases per a un intent de síntesi d’aquest tema a partir de la recuperació de les llegendes, els fets, els topònims i les tradicions que han sobreviscut. Una memòria que cavalca entre la llegenda i els esdeveniments reals, de manera que moltes vegades resulta impossible separar-los. Article: Gabriel Martín Roig. De tornada amb la bruixeria palamosina: toponímia, llegendes i altres històries. Revista del Baix Empordà, núm 52, 2016, pàgs. 80-86. Llegir article en PDF

La bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història

Imatge estereotipada d'una bruixa treta
 de la capçalera d'un romanç del segle XIX

Sempre havia relacionat el fenomen de la bruixeria amb petites poblacions rurals, isolades i poc habitades, on el temps sembla haver-se aturat. Però alguns anys de recerca i nombroses entrevistes m’han permès de compilar històries i records que posen al descobert la relació de Palamós amb aquestes dones fetilleres. El present article és un intent d’explicar l‘adveniment de la bruixeria en aquesta vila des de dues vessants: un conformat per llegendes populars, supersticions, creences i topònims que formen part del nostre folklore i l’altra on es conjuguen persones i fets reals que apareixen documentats en llibres sacramentals, processos i correspondència parroquial, que apropen el fenomen a la història. Article: Gabriel Martín Roig. La bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història. Revista del Baix Empordà, núm. 35, Desembre 2011-Març 2012, pàgs. 18-30. LLegir article en PDF