El record de la simbologia austriacista i borbònica del 1714 a Palamós

Pany amb l'àliga bícèfala de la casa d'Àustria a la
porta de la capella de Santa Maria de Bell-lloc

Al llarg d’aquest any del tricentenari de la fi de la Guerra de Successió s’ha parlat molt del conflicte successori, les confrontacions bèl·liques, les batalles, els setges més rellevants i de les conseqüències polítiques de la pèrdua de les institucions polítiques catalanes després del 1714. En aquest article parlo d’ altres aspectes menys comentats com ara les causes econòmiques, no gaire difoses, que van inclinar els catalans a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria i valorar quina repercussió directa va tenir aquesta decisió en el comerç portuari de Palamós. També faig una repassada de la simbologia, tant borbònica com austriacista, que encara ha perdurat en alguns edificis antics de la vila o en un objecte molt singular que es conserva al Museu de la Pesca i que representa una sorprenent història. Article: Gabriel Martín Roig. El record de la simbologia austriacista i borbònica del 1714 a Palamós. Revista del Baix Empordà, nú. 46, setembre de 2014, pàgs. 16-25. Llegir article en PDF

Els espais del 1714 a Palamós

El carrer del Canó al barri vell de Palamós

En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió es presenta un recorregut per deu espais de la vila relacionats amb aquell període per tal que el lector conegui el patrimoni arquitectònic i històric del 1700. Una proposta d’itinerari per indrets, monuments i espais més rellevants de la Guerra de Successió a Palamós que permet conèixer escenaris del conflicte, restes de conjunts emmurallats, edificis de gran valor, personatges de la vila que van fer història i espais urbans que conserven l’empremta d’aquest important conflicte bèl·lic, per entendre com vivien els palamosins de principis del segle XVIII, quina era la seva filiació política, com s’articulava el govern local, quines eren les seves creences, com eren les seves cases, com s’estructurava l’àmbit domèstic, la seva higiene i quin tipus d’assistència mèdica rebien. En definitiva, un petit viatge que ens trasllada al període de la Catalunya moderna, i ens apropa a l’interessant llegat artístic del barroc palamosí. Article: Gabriel Martín Roig. Els espais del 1714 a Palamós. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, 2014. Llegir article en PDF

Inscultures prehistòriques a la vall de Bell-lloc i al Montagut

Pedra amb inscultures prehistòriques al Montagut Petit

L’incendi forestal del 16 de març del 2014 va calcinar la massa forestal de tota la vessant nord de la vall de la Bell-lloc deixant nu el terreny que durant anys havia quedat cobert per la vegetació. Aquesta gran tragèdia ecològica paradoxalment va ser una bona ocasió per a historiadors i arqueòlegs, atès que va oferir l’oportunitat de poder accedir a sectors del bosc que durant dècades havien quedat impracticables posant al descobert possibles restes arqueològiques i altres elements patrimonials: antigues canalitzacions, estructures hidràuliques, preses de petits molins sense catalogar, a més de la fonamentació de masos. Però l’objecte d’aquest estudi, va molt més enrere en el temps, pretén revelar noves traces dels primers pobladors prehistòrics de la vall gràcies a l’aparició d’inscultures i gravats rupestres inèdits. Article: Gabriel Martín Roig. Noves inscultures prehistòriques inèdites al Montagut. Revista del Baix Empordà, num. 45, juny del 2014, pàgs. 83-88. Llegir article en PDF 

Una visió dels ports de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses pintats al segle XVIII

Feina en una drassana portuària pintada per
Mariano Ramon Sánchez al segle XVIII.

La monarquia hispànica sempre va tenir un gran interès pels ports del nord de Catalunya a causa de la seva rellevància comercial, al bell mig de la ruta de cabotatge que conduïa a França i a Itàlia, i la seva particular situació estratègica a prop de la frontera francesa. Aquest breu assaig que forma part d’un ambiciós treball dedicat a Mariano Ramon Sánchez, pintor de la cort de finals del XVIII, presenta les vistes dels ports d’Arenys, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses que va pintar Sánchez per encàrrec del monarca acompanyades de comentaris sobre el periple d’aquest artista per terres catalanes entre els anys 1787-1788. Article: Gabriel Martín Roig. Los puertos del norte de Cataluña. Una mirada Ilustrada, los puertos españoles de Mariano Sánchez. Fundación Juanelo Turriano, Madrid 2014, pàgs. 178-187. Llegir article en PDF

El comerç del gel a Palamós durant els segles XVII i XVIII

Nevaters recol.lectant la neu en una pintura del segle XVIII

Aquest article constitueix una aproximació a una activitat econòmica que va adquirir gran importància entre els segles XVI-XVIII: l’aprofitament de la neu i del gel amb finalitats comercials per al consum humà. L’emmagatzematge de glaç en dipòsits especials i la seva comercialització ja va ser una pràctica utilitzada per l’home des de l’època romana amb la intenció de servirse’n per refrescar i conservar aliments, però entre els segles XVI-XVIII es va generar un notable increment d’aquesta activitat coincidint amb una climatología especialment favorable a l’efecte. Però va ser a finals del segle XVI es va produir una autèntica democratització en el consum de neu arreu de la conca mediterrània. Gabriel Martín Roig. El comerç del gel a Palamós durant els segles XVII i XVIII. Revista del Baix Empordà, num 44, pàgs. 58-63. Llegir l'article en PDF

Johan de la Roca, un rellotger palamosí del segle XV a la cort del rei Martí I l'Humà.

Gravat que representa un antic taller de rellotgers

El següent article està dedicat a donar a conèixer la vida i l’obra de Johan de la Roca (també dit ‘de la Pedra’), un palamosí que va viure al segle XV. Si bé aquest personatge és poc conegut en els annals de la nostra història, per començar, es pot dir que va ser alhora un artesà, un artista de la forja, un enginyer i un inventor que amb la seva perícia va contribuir a l’avanç de les innovacions tècniques i mecàniques del seu temps. Totes aquestes qualitats van convertir a Johan de la Roca en un dels rellotgers més reputats arreu del Principat, en un dels principals constructors de rellotges mecànics de la Catalunya baix medieval. A pesar de la seva fama, d’aquest palamosí en coneixem ben poca cosa, amb prou feines, la seva existència i part de la seva obra, gràcies a la citació en llibres notarials forans. Aquest article reuneix totes aquestes dades que permeten desvetllar les consecucions i la rellevància d’aquest personatge. Article: Gabriel Martín Roig. Johan de la Roca, rellotger palamosí del segle XV. Revista del Baix Empordà, núm. 43, pàgs. 57-61. Llegir l'article en PDF

El bandolerisme a les Gavarres entre els segles XVI-XIX.

Escena de bandolerisme extreta d'un exvot del segle XVIII

La paraula bandoler sovint s’interpreta com a sinònim de lladre o saltejador de camins, però etimològicament parlant, designa a una persona que pertany a una facció o bàndol determinat. En el seu origen, les partides d’homes armats que extorsionaven i assaltaven les propietats alienes no se’ls considerava uns simples proscrits, sinó més aviat uns peons en el taulell de joc de la guerra privada entre famílies feudals, una noblesa rural de segon ordre, que pledejava pel domini i la possessió de la terra. Aquest article fa un repàs a l’origen del bandolerisme a la comarca del Baix Empordà, fent un petit repàs del nom dels bandolers més destacats i les seves malifetes, amb especial atenció a tots aquells que van actuar a la zona de les Gavarres marítimes. Article: Gabriel Martín Roig. Del bandolerisme als saltejadors de camins. Revista del Baix Empordà, núm. 43 desembre del 2013, pàgs. 4-8.  Llegir l'article en PDF

L'Hospital de pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771)

La Capella del Carme, antiga capella de l'Hospital
de Pobres de Palamós.

Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, domer de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, feu possible la construcció d’un nou hospital a Palamós amb una capella annexa dedicada a Nostra Senyora del Carme: un exemple d’intervenció eclesiàstica en la vida popular i d’integració d’un equipament en el teixit urbà de la vila. El present article pretén un apropament a la figura d ’aquest mecenes, un estudi on es descriuen les dificultats que tingué la fundació d’aquesta institució i el seguiment del procés constructiu de la Capella del Carme entre els anys 1768 i 1771. Una anàlisi de les característiques arquitectòniques de l ’edifici, una valoració artística del retaule de l’altar major de l ’esmentada capella (que s'atribueix al pintor Joan Segovia)  i de la seva imatge titular, una bella escultura barroca de Nostra Senyora del Carme de finals del segle XVII-principis del XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. El llegat de Mossèn Miquel Costa. La fundació de l’Hospital de Pobres de Palamós i la Capella del Carme (1768-1771). Estudis del Baix Empordà, volum 31, 2012, pàgs. 146-178.  Llegir article en PDF