Palamós i Sant Joan, vila de bruixes. Noves aportacions.

Bruixa de finals del segle XVII del
Museu d'Art de Girona

Com succeeix en altres llocs de l’Empordà, a Palamós el fenomen de la bruixeria i la superstició va estar molt arrelat al territori. Fa uns anys vaig iniciar un article que recollia històries i llegendes de bruixeria a Palamós, i a aquest va seguir un segon amb més aportacions documentals i testimonis de transmissió oral. La recerca constant i el recull de noves citacions m’ha permès escriure un tercer capítol que no només posa en evidència la forta implantació de la bruixeria palamosina des de l’Edat Mitjana, sinó també la perdurabilitat d’aquestes pràctiques fins ben entrat el segle XX. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós i Sant Joan, vila de bruixes. Noves aportacions. Revista del Baix Empordà, núm. 84, març del 2024, pàgs. 58-65. Llegir article en PDF 

Pintors pleinairistes a Palamós al segle XIX

Octavi Bellver. Platja de La Catifa, 1879

La llista de pintors paisatgistes i pleinairistes que durant l’últim quart del segle XIX van sojornar a la vila de Palamós va ser considerable. El seu testimoni pictòric ens ha deixat les primeres representacions de la vila, amb platges encara verges i una trama urbana que combinava els escenaris industrials amb altres de plenament rurals o d’ambient mariner. L’aparició de la casa de banys de mar i la construcció de noves infraestructures com el tret petit van apropar Palamós als artistes estiuejants reafirmant les seves platges i, en general, el seu entorn com un punt de gran interès artístic. Aquest article tracta de recollir les primeres manifestacions de modernitat importades per pintors forans que van esdevenir referents immediats pels artistes locals. Article:  Gabriel Martín Roig. Pintors plenairistes a Palamós al segle XIX. Revista del Baix Empordà, núm. 82,  setembre del 2023, pàgs. 96-105. Llegir article en PDF 

Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX).

Escena ballant sardanes, il·lustració de 1919.

La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que ens preguntem del passat. És evident que la troballa d’alguna dada esparsa ja és motiu d’una certa satisfacció tenint en compte que, juntament amb altres troballes i el pas del temps, es pot anar configurant una mica més la nostra història, la de Palamós. La presència de músics ha estat sempre latent en un escenari o altre. Això vol dir que tant a les estances del palau reial, a l’església, en el convent, en els carrers, a les places, a les sales de ball, en els teatres i a les llars de la burgesia, en major o menor mesura, la música era fonamental per acompanyar les festes i els rituals col·lectius. Article: Anna Maria Anglada Mas i Gabriel Martín Roig. Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX). Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2023, pàgs. 63-69. Llegir article en PDF 

Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial

Cartell aliat de 1914 advertint el perill de
passar informació als espies germànics.

El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa, tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies i contraespies. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial. Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2022, pàgs. 17-24. Llegir article en PDF 

La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses

Fotografia Post Mortem del segle XIX.
Col·lecció particular de Palamós.

El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’Associació Clau de Volta va organitzar l’exposició “La Mirada Pòstuma” a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Palamós. La mostra va aplegar 26 fotografies post mortem que formaven part d’un marc temporal que s’iniciava l’any 1860 i arribava fins el 1920 procedents e col·leccions de L’Escala, Palafrugell, Figueres i Palamós. Amb aquest article pretenc que el lector deixi de veure aquest gènere fotogràfic com un acte morbós, macabre, entengui quina va ser la motivació que va promoure aquestes representacions i les vegi com allò que realment foren: un acte d’amor, de superació del dol i d’afecte. Article: Gabriel Martín Roig. “La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses”. Revista del Baix Empordà, núm. 79, 2022, pàgs. 93-99. Llegir article en PDF 

Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla

Imatge dels jardins del passeig de Palamós

Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el seu origen als anys 30-40 del segle XX, durant el moment àlgid del Noucentisme. Al llarg del temps han sofert algunes transformacions, mutilacions i ocupacions de terrasses de restaurants, de voreres i de quioscs que han amagat o desfet part dels seus elements originals i distintius (com parterres, pilastres o pèrgoles). No obstant això, el seu traçat i disseny clàssic és encara evident i clarament identificable. Davant la possibilitat que planteja l’Ajuntament de reformar l’actual passeig seria bo tenir present el valor patrimonial d’aquests jardins i la seva història per a poder-ne afrontar una rehabilitació amb garanties. No només per tal de preservar els criteris noucentistes que els van veure néixer si no, fins i tot, per ampliar-ne el seu espai seguint el mateix esperit i, si fos el cas, recuperant alguns elements que s’han perdut en el transcurs dels anys. Article: Gabriel Martín Roig. “Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla”, Revista del Baix Empordà, núm.77, juny del 2022, pàgs. 41-47. Llegir article en PDF

Àngela Dalmau (1878-1957), la pintora palamosina costumista.

Àngela Dalmau. Noia jove amb mantó
 de Manila (Col·lecció particular).

A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança ve condicionada pel fet que no va ser fins a finals d’aquest segle que es va permetre a les dones l’accés a la formació artística, a la professionalització, a les exposicions i als ambients artístics dominats pel gènere masculí. Afortunadament, hi ha algunes excepcions. La pintora palamosina Àngela Dalmau va ser una artista, docent i escriptora pionera. Amb la seva obra i la seva empenta va contribuir a donar visibilitat a la creació artística femenina a principis del segle XX i es va fer un lloc als ambients artístics de Madrid i de Girona de manera molt activa. Al llarg de la seva vida va conrear la pintura costumista, el retrat, el paisatge i també va destacar per ser una bona copista de quadres. Article: Gabriel Martín Roig. “Àngela Dalmau (1878-1957), la dedicada pintora empordanesa. Revista del Baix Empordà, núm. 76, març del 2022, pàgs. 12-17. Llegir article en PDF

Història de la tisana, un combinat de cava genuí de Palamós i que ara es beu arreu.

Cambrera preparant una tisana a El Castellet

A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí, un dels grans genis de l’arquitectura. Però una mirada atenta ens permet descobrir que aquesta ciutat té molt més per oferir, i que el vermut s’ha convertit en una beguda imprescindible, un element destacat de la seva oferta turística. Gaudir-ne és ja un plaer ineludible quan es visita aquesta encantadora ciutat tarragonina. Palamós també té el seu propi beuratge, la tisana, un combinat de cava fresc que es serveix en una gerra i es consumeix en grup. Va néixer en el moment demés efervescència del boom turístic a la Costa Brava. La seva elaboració va ser obra de tres germans de Vic establerts a Palamós: Jordi, Carles i Josep Maria Riba, i està estretament lligada a El Castellet, un local nocturn emblemàtic d’aquesta localitat. Article: Gabriel Martín Roig. “La tisana, un combinat de cava genuí de Palamós”, Revista del baix Empordà, núm. 74, 2021, pàgs. 61-68. Llegir article e PDF

El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós

Detall de la creu processional
 gòtica del segle XVI

La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen part del patrimoni artístic i cultural de la vila. Aquest conjunt es mostra a la capella del Santíssim des de finals dels anys 1980 sota el nom de Museu Parroquial mossèn Pau Camós; és per sí mateix el document viu de la història de Palamós,  l’herència de l’activitat i la devoció d’una comunitat de preveres i fidels que encarregaren creus processionals, calzes, copons, ostensoris, canelobres i altres elements que envoltaven les diferents celebracions de l’església. Entre les obres exhibides hi ha un nombre important de peces d’orfebreria que abasten diferents èpoques i estils artístics que enriqueixen notablement el patrimoni local. Aquest tresor, excepte alguna menció en un article d’una publicació local , no ha estat mai objecte d’un estudi profund i raonat. Article: Gabriel Martín Roig. "El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós". Revista del Baix Empordà, num. 73, 2021, pàgs. 40-53. Llegir article en PDF

La Setmana Tràgica a Palamós: una cronologia dels fets.

Dibuix que representa la crema de convents
  durant les revoltes de la Setmana Tràgica. 

Es coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur a terme a diverses ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909. Tot i que els fets més transcendents de la insurrecció van succeir a Barcelona, diversos pobles i ciutats de la geografia catalana van viure de prop els esdeveniments de la revolta. Aquest va ser el cas de Palamós, que tenia llavors un destacat teixit industrial i una massa obrera que era majoritària entre la població ocupada de la vila. Aquest article pretén ser una crònica d’aquella setmana fatídica; ofereix una successió ordenada dels fets i aporta respostes a diferents qüestions com: qui hi havia darrere dels aldarulls? Quines van ser les conseqüències de la revolta? Quin paper van tenir les institucions locals en el conflicte? Com va ser la repressió? I qui la va dur a terme? En definitiva, conèixer els fets de la Setmana Tràgica a Palamós de manera molt exhaustiva, analitzant tant la cronologia com donant veu als seus protagonistes. Article: Gabriel Martín Roig. La Setmana Tràgica a Palamós: una cronologia dels fets. Revista del Baix Empordà, núm. 72, abril del 2021, pàgs. 4-17. Llegir article en PDF

Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública.

Dos pots de farmàcia del segle XVIII
 (Museu de la Pesca de Palamós).

A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat de satisfer una clientela tant local com itinerant. Article: Gabriel Martín Roig. "Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública". Revista del Baix Empordà, núm. 71, desembre del 2020, pàgs. 13-19. Llegir article en PDF

Palamós durant l’Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l’estudi del seu topònim: segles VIII al XIII

Vassallatge en època carolíngia.

Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal. Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica. La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats per especialistes. Article: Gabriel Martín Roig. "Palamós durant l'Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l'estudi del seu topònim: segles VIII al XIII". Revista del Baix Empordà, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66. Llegir article en PDF

L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718).

Gravat de principis del segle XVIII que
mostra soldats participants en el conflicte.

La  Guerra  de  Successió  (1701-1715)  va  ser  un  conflicte  bèl·lic  de  dimensions  excepcionals  per  l’època.  La  seva  transcendència  per  a  la  història  de  Catalunya  és  innegable  i  ens  ha  deixat  gravats  a  la  memòria  episodis  tan  importants  com  el  setge  de  Barcelona.  El  present  article  pretén  explicar  com  el  conflicte  va  afectar  Palamós  i  el  seu  comtat,  que  van  tenir-hi  una  participació  molt  rellevant  degut,  entre  altres  factors,  a  la  importància  estratègica  del  port.  Es  tracta  d’examinar  no  solament  la  mobilització  militar  palamosina  durant  la  guerra,  que  es  va  traduir  en  la  contribució  de  tropes  regulars  per  a  l’exèrcit  de  l’arxiduc  Carles,  sinó  també  quines  misèries,  desgràcies  i  repercussions  va  tenir  la  persistència  de  la  guerra  sobre  la  gent  de  Palamós,  molt  castigada  pels  segrestos   reials,   les   confiscacions   de   blat  i  els  impostos  extraordinaris  destinats a mantenir l’estatge de les tropes. Article: Gabriel Martín Roig. "L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718)". Estudis del Baix Empordà, 2014, nún. 33, pàgs. 273-315. Llegir article en PDF 

L’ofici de l’espasa: mestres d’esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII

Un mestre d'esgrima al llibre
de Las Grandezas de la Espada

L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li 50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre “que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra. Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en batre’s en duel per dirimir les seves diferències. Coneixeu-ne algunes històries. Article: Gabriel Martín Roig. L'ofici de l'espasa: mestres d'esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII. Revista del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62. Llegir article en PDF

El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós

El casal Prats és un edifici de principis del segle

 XVIII encaixonat en un racó de la Plaça del Forn.

A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat parcialment ocult. Als anys 60 del segle passat es va alçar el cos d’una edificació al seu davant que n’ha amagat bona part de la seva façana. Es caracteritza per tenir els murs coberts per un revestiment amb esgrafiats barrocs que daten del segle XVIII; un edifici que ja té prop de 290 anys d’història i amb un inestimable valor patrimonial. L’immoble va ser la residència dels Prats, una família notable i opulenta de la nostra vila tot i que avui en dia es coneix més per can Bardera per ser-ne el nom del darrer propietari. El casal Prats és un dels edificis civils més antics del barri vell i, no obstant el pas del temps i la deixadesa que ha patit, encara manté el seu encant i atresora un evident interès històric que val la pena remarcar. Heus aquí la seva petita història. Article: Gabriel Martín Roig. El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós, Revista del Baix Empordà, núm. 66, setembre del 2019, pàgs. 43-47. Llegir article en PDF

Algunes notes històriques del Carnaval de Palamós del segle XVIII.

Rajola del segle XIX amb dos 

personatges emmascarats ballant.

Cada any Palamós es vesteix de gala per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la manifestació pagana que més persones gaudeixen arreu del món. El Carnaval de Palamós és una folgança ineludible del calendari local que s’ha acabat convertint en la festa d’hivern més important de la vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Les primeres referències documentals referides a dit carnaval es remunten a la premsa escrita de finals del segle XIX, quan el 1878, el periodista i historiador local Ignasi Pagès explicava com es desenvolupaven els actes d’aquesta celebració al Semanario de Palamós i també a la prestigiosa Revista de Girona. El propòsit d’aquest article és recular molt més en el temps, doncs em proposo demostrar que hi ha referències anteriors en fonts manuscrites que permeten parlar d’un dels carnavals documentalment més antics de les comarques gironines. Article: Gabriel Martín Roig. Algunes notes històriques del Carnaval de Palamós del segle XVIII, Revista del Baix Empordà, núm. 65, juny del 2019, pàgs. 71-77. Llegir article en PDF

Naufragis, varades i espolis a la badia de Palamós (segles XVI-XVIII).

Exvot d'un naufragi de l'any 1790.

Els avenços tècnics, les millores en la construcció naval, el pilotatge i el major coneixement dels relleus submergits és evident que van contribuir a evitar moltes tragèdies marítimes, però no van dissipar tots els perills. Les forces naturals i els elements meteorològics sempre han tingut un paper desestabilitzador en el medi marí, alterant i perjudicant greument la navegació de cabotatge, fins hi tot quan aquesta es trobava a l’empara i protecció d’un port tant segur com el de Palamós. En aquest article es recullen alguns naufragis destacats que tingueren lloc en aquesta rada. S’hi explica com s’organitzava la població local per efectuar les accions de rescat i s’analitzen els motius de les disputes entre La Junta de Sanitat de Palamós i el Reial Tribunal de la Capitania General per a fer-se amb el control econòmic de les mercaderies recuperades dels navilis enfonsats. Tot plegat ens ajudarà a comprendre els interessos econòmics, la picaresca i els actes d’espoli que hi havia a l’entorn d’un naufragi. Article: Gabriel Martín Roig. Naufragis, varades i espolis a la badia de Palamós (segles XVI-XVIII), Revista del Baix Empordà, núm. 64, març del 2019, pàgs. 43-51. Llegir article en PDF

Un retrat dels comtes de Palamós del segle XVI a l’església de Santa Maria

Mènsula que representa el retrat de dos personatges
en una capella lateral de Santa Maria de Palamós.

L'església de Santa Maria de Palamós és un temple parroquial bastit als segles XV i XVI. Presenta una sola nau i quatre capelles laterals per banda seguint les premisses del gòtic català. A la quarta capella de l’esquerra, actualment sota d’advocació de Sant Josep, hi ha una mènsula que presenta uns caps esculpits molt curiosos que mereixen un estudi més atent. Es tracta de dues figures entrellaçades on es pot veure el mig cos d’un personatge masculí, que sembla vestit amb un gipó i que porta una corona triomfal al cap. Darrere seu emergeix, en sentit contrari, el bust d’una figura femenina amb el cap cobert amb una còfia. L’espai intermedi es completa amb el relleu d’una flor de quatre pètals acompanyada d’algunes fulles disposades radialment. Qui són aquests dos personatges misteriosos i per què ocupen un lloc preeminent a la dita capella? Tot això es desvetlla en el present article: Gabriel Martín Roig. Un retrat dels comtes de Palamós del segle XVI a l'església de Santa Maria. Revista del Baix Empordà, núm. 63, desembre-març del 2018, pàgs. 65-70.  Llegir article en PDF

Els hospitals de Palamós, 700 anys d'història

Dos metges atenent un malalt en un exvot català del segle XVII

La major part de pobles de Catalunya han tingut, en un o en un altre moment de la seva història, una petita institució caritativa a la qual han anomenat hospital. Fins hi tot es dona el cas que molts d’ells han compartit avenir i vivències comunes, però mentre uns amb el pas dels anys van quedar abandonats, destruïts per conflictes militars o relegats a petits asils d’ancians, altres com l’Hospital de Palamós van sobreviure i van créixer per a convertir-se en una de les empreses sociosanitàries més destacades de les comarques gironines. La  transcendència i la situació actual de l’Hospital de Palamós és el fruit d’una llarga tradició assistencial en la història d’aquesta vila empordanesa. L'article que aquí es presenta recull de manera sintètica la història de tots els hospitals i institucions caritatives o sanitàries que ha tingut Palamós al llarg dels segles. Article: Gabriel Martín Roig. Els hospitals de Palamós, 700 anys d'història. Annals de Medicina, Vol 102, núm. 1, Gener-març, 2019, pàgs. 27-36. Llegir article en PDF

Palamós, teatre de les accions de la Primera Guerra Mundial, 1914-1918

El vapor Provence enfonsat al port de Palamós

La Primera Guerra Mundial va passar de forma tangencial pel litoral empordanès mentre l’Estat espanyol mantenia una fràgil neutralitat davant del conflicte. Des del mateix inici de la contesa, Palamós va viure una profunda crisi que va afectar el teixit industrial i econòmic de la vila. Entre els esdeveniments menys coneguts de la història d’aquesta conflagració hi ha les accions bèl· liques que dugueren a terme els submarins alemanys davant de la costa empordanesa contra els vapors aliats. A això cal afegir les accions d’espionatge, contraespionatge, contraban i sabotatges relacionades amb el port palamosí. En definitiva l’article pretén recuperar una història tan desconeguda com intensa, les conseqüències directes d’aquest conflicte tan universal que van tenir com a rerefons la vila de Palamós. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós, teatre de les accions de la Primera Guerra Mundial, 1914-1918. Estudis del Baix Empordà, núm. 34, 2015, pàgs 437-473. Llegir article en PDF

Signes i elements exorcitzadors a les llars palamosines

Cues de gall en diferents cases palamosines.

Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar durant segles un sentiment religiós molt profund que sovint es confonia amb les supersticions i certes creences molt arrelades al passat. Aquesta devoció es manifestava en forma de signes i grafismes que es pintaven o gravaven en determinades zones visibles dels habitatges. La utilització de signes o monogrames epigràfics als immobles tenien una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les cases i als seus habitats una protecció sagrada. Aquestes formes simbòliques actuaven com una mena de sortilegi que protegia la llar de tot tipus de malvestats, tant naturals com sobrenaturals: fred, calor, pluja, pedregades i tempestes, però també encanteris, atacs de bruixes i mals esperits que podien malbaratar la vida de les persones que hi habitaven. Article: Gabriel Martín Roig. Signes i elements exorcitzadors en les llars palamosines. Revista del Baix Empordà, núm. 62, setembre del 2018, pàgs. 27-36. Llegir article en PDF

La torre de guaita de sa Punta a Palamós

La torre de sa Punta en un dibuix del segle XVII.

Al segle XVI es va alçar una torre de guaita proveïda d’un cos de guàrdia i d’artilleria al punt més enlairat del cap de Palamós, al paratge de Sa Punta, un terreny que hi havia al damunt del far i que avui ja no existeix a causa de la construcció del moll comercial a principis del segle XX. Per entendre les motivacions que van portar als palamosins a construir aquest element defensiu cal recular fins al segle XVI, quan el Mediterrani va ser l’escenari del xoc de dues potències que estaven en procés d’expansió territorial, econòmica, religiosa, comercial i política. Per un costat hi havia l’imperi otomà, que ja havia aconseguit el control del Mediterrani oriental i, per l’altra banda, l’imperi de Carles V, que tenia l’hegemonia a Europa i pretenia expandir el seu control també a l’àmbit marítim. Article: Gabriel Martín Roig. La torre de guaita de sa Punta a Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 61, juny-setembre del 2018, p. 58-64. Llegir article en PDF

Restes megalítiques prop de la necròpolis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya

Cista de Bevià

A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques associades a una necròpolis altmedieval. Estan situades al damunt d’un petit pujol que s’alça just al davant del veïnat de Bevià, al municipi de Madremanya (Gironès). La necròpolis altmedieval ja havia estat esmentada el 1966 per Jaume Marquès, que va ser arxiver de la catedral de Girona i director del museu diocesà de la mateixa ciutat. Segurament, també, els vestigis megalítics ja eren localment coneguts, però fins al dia d’avui mai s’havien documentat ni havien estat objecte de cap estudi. Article: Enric Carreras, Gabriel Martín i Josep Tarrús. Restes megalítiques prop de la necròloplis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya, Revista del Baix Empordà, núm. 59, setembre del 2017, p. 83-88. Llegir article en PDF

El castellet de la Meda Gran i el segrest de les illes per part dels genovesos

Vista aèria de les illes Medes

Durant els segles XII i XIII el riu Ter desembocava poc més avall de les illes Medes. El seu cabal, molt superior a l’actual, el feia navegable en el seu darrer tram fins poc més amunt d’Ullà. Les contínues incursions de la pirateria morisca i genovesa i el control definitiu del comtat d’Empúries va propiciar que el rei Martí l’Humà valorés que la millor manera de protegir les poblacions costaneres i el territori del Baix Ter era fortificant les illes Medes, establint-hi un punt de guaita permanent sota la vigilància de cavallers hospitalaris. Gabriel Martín Roig. El castellet de la Meda Gran i el segrest de les  illes per part dels genovesos. Llibre de la Festa de santa Llúcia, 2017, p- 24-27. Llegir article en PDF

La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI

Poal del segle XVI que es conserva
al Museu de la Pesca

El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines. Una mostra de les peces extretes es troben avui guardades al Museu de la Pesca de Palamós. Aquest article pretén donar a conèixer aquesta troballa que testimonia una tradició terrissera palamosina i l’ús que es feia de la ceràmica de rebuig com a material constructiu. Article: Gabriel Martín Roig. La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI. Revista del Baix Empordà, num. 59, pàgs. 58-63. Llegir article en PDF

L'escala de cargol del segle XVI del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós

Escala de cargol del segle XVI
descoberta a l'interior del campanar

A principis del 2017 es van dur a terme les obres de rehabilitació del campanar de Santa Maria de Palamós. El repicat de l’arrebossat que cobria els murs exteriors ha permès estudiar amb més deteniment no només les formes i tècniques constructives emprades per Tomàs Barça (el mestre de cases del segle XVI que va projectar el temple) sinó també alguns elements arquitectònics de gran interès que durant anys havien quedat amagats i oblidats. És el cas de l’escala de cargol, recentment descoberta, encaixada en una de les cantonades de la torre. Les escales helicoïdals de pedra van ser un element arquitectònic molt emprat durant el període gòtic atès que ajudaven a salvar grans alçades afectant només un espai molt reduït de l’edifici. Aquest element té una llarga història. Les primeres referències apareixen a l’arquitectura romana però el seu ús va ser molt més extensiu a l’edat mitjana, quan es va convertir en un repte pels coneixements tècnics dels mestres de cases i un clar exponent d’elegància en cadascuna de les construccions on apareixia. Aquest article pretén donar a conèixer l’escala de cargol apareguda a l’interior del campanar de l’església palamosina, contextualitzar-la, apuntar una datació, les possibles causes de la seva destrucció i aprofitar per a comentar altres elements constructius interessants que s’han evidenciat durant el procés de restauració de la torre del campanar i permeten completar la visió històrica que tenim de l’edifici. Article: Gabriel Martín Roig. L'escala de cargol del campanar de Santa Maria de Palamós i altres elements d'interès. Revista del Baix Empordà, núm. 58, pàgs. 58-66. Llegir article en PDF

Les carasses de Palamós: simbologia i significat

Carassa de la premsa d'oli del Castellet de Palamós

La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals, cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament, aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic adoptant una significació més profana. La representació de carasses ha estat una tradició molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes interpretacions sobre la seva possible funció i significació. Article: Gabriel Martín Roig. Les carasses de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017, pàg. 66-71. Llegir article en PDF

Assentaments d'època romana a Palamós i a Vall-llobrega

Gravat que representa l'activitat d'un port romà

La presència romana a l’Empordà es va iniciar l’any 195 aC., amb motiu del desembarcament de les tropes de Marc Porci Cató a Empúries que venien a apaivagar una gran revolta dels ibers indigets. Tot i que, en un primer moment, els romans nouvinguts van conviure amb les comunitats d’ibers, a poc a poc es va anar imposant un nou sistema socioeconòmic adaptat als seus interessos. Amb el territori pacificat i sotmès a l’albiri de Roma, les terres fèrtils de l’Empordà van atraure colons itàlics que es van establir a la badia de Palamós i a les seves immediacions. Amb ells van arribar noves concepcions agrícoles que van suposar l’eclipsi dels antics opidum dels ibers que hi havia al territori. En el següent article s'analitzen les restes que han perdurat de la presència romana a Palamós i a Vall-llobrega. Article: Gabriel Martín Roig. Assentaments i establiments d’època romana a Palamós i a Vall-llobrega. Revista del Baix Empordà, núm. 56, pàgs.34-42. Llegir article en PDF

La misteriosa pedra de Fondils a Calonge

La pedra de Fondils de Calonge

Es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d’un aflorament de granit treballat que mostra una curiosa cavitat quadrangular realitzada amb amplis canals i rebaixos. Del bell mig d’aquesta emergeixen un conjunt de quatre formes circulars curosament delimitades. Alguns hi ha volgut veure una llosa de sacrificis de la més remota antiguitat, altres hi han cregut veure la base d’una premsa de vi o d’oli romana i els amants de l’esoterisme ho han associat a una taula ritual vinculada amb els cultes practicats pels primers cristians de la comarca. Després d’haver exposat aquest variat llegendari arriba el moment de posar-hi seny i desvetllar-ne el significat, la seva funció real i conèixer en quines circumstàncies històriques i cronològiques es va tallar aquesta controvertida roca granítica. Article: Gabriel Martín Roig. La misteriosa pedra de Fondils de Calonge. Revista del Baix Empordà, núm. 55, pàgs.88-92. Llegir article en PDF

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

Components d'una capella de música, finals del s. XIX

Fa un parell d’anys, a l’església de Santa Maria de Palamós es va trobar un munt de carpetes cobertes d’una pàtina de pols que es trobaven apilades en unes velles lleixes de fusta a la sala contigua del cor, un espai conegut amb el nom de Sala del Consell. Estaven compostes per llibres i fulls solts, alguns impresos i d’altres manuscrits, un munt de llibres de música i de partitures, algunes amb autoria i d’altres anònimes, que formaven part del fons de la Capella de Música de la parroquial: un testimoni valuós de l’activitat musical de principis del segle XX al temple palamosí. Aquest escrit conjuntament amb la musicòloga Anna Maria Anglada pretén oferir una visió aproximada de l’encaix del contingut d’aquest fons dins la parròquia palamosina del moment, les circumstàncies que van propiciar la creació d’una escolania, el cor parroquial i la participació d’instrumentistes musicals per constituir una capella musical. Article: El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós. Anna Maria Anglada Mas i Ganriel Martín Roig. Revista del Baix Empordà núm. 54, pàgs 31-39. Llegir article en PDF

L'hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós

La cova de cala Senià al puig d'en Gener

Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografía existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012. Per tant, valgui aquest article per a donar a conèixer més profundament aquesta espluga prehistòrica tan curiosa: Gabriel Martín Roig. L’hipogeu prehistòric de Cala Senià a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 53, pàgs 27-31. Llegir article en PDF

De tornada amb la bruixeria palamosina: topònims, llegendes i altres històries

Les senyadores de Palamós vestien de
negre amb una indumentària que s'associa
 a la tradicional de les bruixes.

Com ja vaig explicar en un article anterior difós en aquesta mateixa publicació (i també disponible en aquest blog) amb el títol de “La Bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història”, el terme de Palamós i la seva rodalia és un espai geogràfic on sovintegen històries, testimonis i llegendes de bruixeria, de  trementinaires i de guaridores. La troballa de nous testimonis i material documental m’empeny a escriure un segon treball que complementa la informació aportada en l’anterior, i que posa de manifest la important petja que va deixar el record d’aquestes dones sàvies en la memòria de vila empordanesa. En aquest treball no pretenc de cap manera exhaurir un tema tan complex com la pervivència del record de la bruixeria a Palamós. La meva intenció és posar les bases per a un intent de síntesi d’aquest tema a partir de la recuperació de les llegendes, els fets, els topònims i les tradicions que han sobreviscut. Una memòria que cavalca entre la llegenda i els esdeveniments reals, de manera que moltes vegades resulta impossible separar-los. Article: Gabriel Martín Roig. De tornada amb la bruixeria palamosina: toponímia, llegendes i altres històries. Revista del Baix Empordà, núm 52, 2016, pàgs. 80-86. Llegir article en PDF

Quina història amaga la caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós?

El difunt Mabrouk representat en la caixa de mariner del
Museu de la Pesca, ultim quart del segle XVIII

Hi ha un objecte molt particular que es conserva al Museu de la Pesca de Palamós i que val la pena comentar. Es tracta de la tapa d’una caixa de mariner de fusta policromada que reprodueix una escena històrica, gens habitual, que representa un personatge difunt, finament abillat, que reposa en un fèretre amb la inscripció “Mabrouk 1722”. Apareix custodiat per quatre soldats amb uniformes britànics de principis del segle XVIII que sostenen diferents atributs que pertanyen al jacent. El conjunt es completa amb altres dues escenes relatives a la vida d’aquest personatge: la primera presenta una parella, galantment vestida, acompanyada d’un cavall, i la segona una dona que des de el capdamunt d’una torre sembla establir un diàleg amb un jove que va a cavall. Però què representa aquesta enigmàtica pintura? Qui era aquest tal Mabrouk? I per què aquesta obra és tant inusual i original dins de l’univers temàtic de les caixes de mariner? Al llarg d’aquest article miraré de donar resposta a aquestes i d’altres qüestions referides a aquesta peça. Article: Gabriel Martín Roig. La caixa de mariner de Mabrouk del Museu de la Pesca de Palamós i els seus vincles amb el cançoner popular. Estudi del Moble, num. 21, maig, 2015, pàgs 12-19. Llegir article en PDF

Refugiats palamosins al camp de concentració i d'extermini de Mauthausen

En aquest breu estudi posem nom, cognom, cara i ulls als palamosins que van ser internats en el camp de concentració i d’extermini nazi de Mauthausen, un lloc on prop de 8.000 republicans espanyols van patir tortures, humiliacions i on més de 5.000 van defallir fins l’extenuació. Tractem de reconstruir la seva historia, les seves penalitats, amb l’objecte de recordar aquells homes que van ser capaços de fer front a un règim ominós per defensar la seva pròpia dignitat. Article: Gabriel Martín Roig. Refugiats palamosins al camp de concentració i d’extermini de Mauthausen. Revista del Baix Empordà, num. 51, pàgs 103-109. Llegir article en PDF

El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Mobilitzacions de tapers a Palamós i a Calonge.

Mobilització de tapers a Palamós el 16 de maig de 1820.

El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se. Article: Gabriel Martín Roig.  El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Les mobilitzacions de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820. Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330. Llegir article en PDF

La rebosteria tradicional palamosina entre els segles XVI-XIX.

 Taula parada del llibre El arte de cocina pastelería
 y vizcochería de Francisco Martínez,  1763.

Aquest article permet conèixer els trets principals de la rebosteria palamosina dels segles XVI-XIX amb dades extretes de diversos llibres de comptes: el llibre del Clavari, les capses de rebudes de la Universitat de Palamós, els llibres de l’obra parroquial de l’església de Santa Maria i els de despeses del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. Cadascun d’aquests documents manuscrits recull de forma detallada les despeses de totes aquestes institucions i sovint, sense pretendre-ho, proporcionen dades sobre la gestió i la intendència, que convenientment processades ofereixen una valuosa informació sobre els dolços, els pastissos, les tortes i els confits que elaboraven i ingerien els nostres avantpassats. Gràcies a això coneixem el nom de postres, pastes, begudes refrescants i alguns dels ingredients de la la rebosteria Palamosina tradicional. Article: Gabriel Martín. Dolços, confits i tortells palamosins farcits d’història: segles XVI-XIX. Revista del Baix Empordà, núm. 50, setembre del  2015, pàgs 45-52. Llegir article en PDF 

Símbols de mort al mig dels boscos de Palamós i de Vall-llobrega

Creu isolada que s'alça a un vessant del
Montagut, vall de Bell-lloc de Palamós.

A la vall de Bell-lloc de Palamós i a la de Vall-Llobrega apareixen un conjunt de creus amagades al bell mig de la boscúria que evoquen el silenci, el misteri, l’espiritualitat. Són signes que assenyalen un enclavament funest que es relaciona amb accidents mortals i amb crims inconfessables que el temps s’ha encarregat de cobrir amb un vel de llegenda. Aquestes creus isolades estan doncs lligades a històries reals, amb arguments fidedignes, veritables i ben documentats. A l’article que aquí presento pretenc precisament recuperar la història dels fets i les motivacions que van propiciar l’aparició d’aquestes esteles de pedra i marques que s’erigeixen en mig de branques de bruc i alzines com a símbols evocadors de la mort. Article: Gabriel Martín Roig. Les creus emboscades: morir al bosc. Revista del Baix Empordà,núm 49, juny del 2015, pàgs. 19-23. Llegir article en PDF