Durant els segles
XII i XIII el riu Ter desembocava poc més avall de les illes Medes. El seu
cabal, molt superior a l’actual, el feia navegable en el seu darrer tram fins
poc més amunt d’Ullà. Les contínues incursions de la pirateria morisca i
genovesa i el control definitiu del comtat d’Empúries va propiciar que el rei
Martí l’Humà valorés que la millor manera de protegir les poblacions costaneres
i el territori del Baix Ter era fortificant les illes Medes, establint-hi un
punt de guaita permanent sota la vigilància de cavallers hospitalaris. Gabriel
Martín Roig. El castellet de la Meda Gran i el segrest de les illes per part dels genovesos. Llibre de la Festa de santa Llúcia, 2017, p-
24-27. Llegir article en PDF