dijous, 9 de juliol del 2020

L’ofici de l’espasa: mestres d’esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII

Un mestre d'esgrima al llibre
de Las Grandezas de la Espada

L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li 50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre “que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra. Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en batre’s en duel per dirimir les seves diferències. Coneixeu-ne algunes històries. Article: Gabriel Martín Roig. L'ofici de l'espasa: mestres d'esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII. Revista del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62. Llegir article en PDF