El castellet de la Meda Gran i el segrest de les illes per part dels genovesos

Vista aèria de les illes Medes

Durant els segles XII i XIII el riu Ter desembocava poc més avall de les illes Medes. El seu cabal, molt superior a l’actual, el feia navegable en el seu darrer tram fins poc més amunt d’Ullà. Les contínues incursions de la pirateria morisca i genovesa i el control definitiu del comtat d’Empúries va propiciar que el rei Martí l’Humà valorés que la millor manera de protegir les poblacions costaneres i el territori del Baix Ter era fortificant les illes Medes, establint-hi un punt de guaita permanent sota la vigilància de cavallers hospitalaris. Gabriel Martín Roig. El castellet de la Meda Gran i el segrest de les  illes per part dels genovesos. Llibre de la Festa de santa Llúcia, 2017, p- 24-27. Llegir article en PDF

El cors a l'Empordà durant la Guerra del Francès 1808-1815

Navili corsari francès de finals
del segle XVIII.

Poc abans de la invasió francesa de 1808 la costa catalana era un espai de perill constant, les veles dels corsaris amenaçaven les rutes marítimes. La bel.ligerància quasi permanent contra Anglaterra o França va propiciar que molts vaixells de Cadaqués, Roses, Palamós i Sant Feliu de Guíxols sol.licitessin llicències de cors. Els corsaris locals neutralitzaven incursions enemigues i protegien el comerç de cabotatge. Durant l'ocupació francesa canviaren les tornes i els ports de Roses i Palamós es convertiren en caus de corsaris francesos. El present article recull aquells fets i vicissituts que succeïren davant la nostra costa, protagonitzades per corsaris tant empordanesos com foranis. Article: Gabriel Martín Roig. El Cors a l'Empordà durant la Guerra del Francès, Revisa del Baix Empordà, num 29, juny-setembre 2010, pàgs. 10-22.  Llegir article PDF