El comerç marítim a Palamós durant la Guerra dels Segadors

 Galeres espanyoles ataquen Palamós en un gravat de 1651

El comerç del port de Palamós inicià una clara davallada al larg de la dècada de 1630, fet que posà fi a l’etapa d’expansió i prosperitat consolidada des de finals del segle XVI. L’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652) alterà profundament els equilibris del moment, ja que l’aliança amb França comportà una reorientació forçada de les relacions comercials cap a aquest país i afeblí de manera significativa els vincles amb altres mercats tradicionals del Mediterrani. A aquest escenari s’hi afegiren les males collites, la pesta dels anys 1629–1631 i 1647-1654, factors que, combinats amb el conflicte bèl·lic, obliguen a considerar el període comprès entre 1630 i 1653 com una etapa de minva de l’activitat comercial a Palamós. La documentació notarial d’aquests anys descriu un port amb un trànsit intens de galeres armades, on el comerç de la farina adquirí un protagonisme central en clar contrast amb la pràctica paralització del comerç d’altres mercaderies habituals, com les robes, el peix salat, el cuir, el suro o el coral, directament afectades per les circumstàncies del conflicte. Article: Gabriel Martín Roig. "El comerç marítim a Palamós durant la Guerra dels Segadors". Revista del Baix Empordà, març de 2026, pàgs. 47-55. Llegir article en PDF 

Intercanvi de mercaderies i redistribució de productes al port de Palamós entre 1590 i 1630

Productes descarregats al port de Palamós (IA)

L'anàlisi de l’activitat econòmica reflectida en la documentació notarial ofereix una visió privilegiada del comerç marítim de Palamós, tot i que només recull una part del volum real d’intercanvis. A través d’aquests registres es pot conèixer la freqüència dels viatges, la procedència i destinació de les naus, i sovint també la naturalesa de les càrregues. L’estudi global de la documentació revela que, a diferència d’altres ports més dependents de Barcelona, Palamós desenvolupà una dinàmica pròpia orientada cap als ports occitans, provençals i savoianesos. Aquesta obertura septentrional li atorgà un paper destacat dins el comerç d’importació i exportació amb el sud de França, convertint lo en un centre redistribuïdor de primer ordre al litoral gironí. Així, a inicis del segle XVI, Palamós consolidà la seva funció com a port de referència en el subministrament de productes –forment, teles i cuirs– destinats a centres interiors com Girona i Olot, alhora que exportava peix salat, barrils, coral i suro, confirmant el seu paper central en l’articulació econòmica de la regió. Article: Gabriel Martín Roig. "Intercanvi de mercaderies i redistribució de productes al port de Palamós entre 1590 i 1630". Revista del Baix Empordà, desembre del 2025, pàgs.61-67. Llegir article en PDF

El comerç marítim a Palamós a principis del segle XVII

El port de palamós a 
principis del segle XVII (IA).

Les relacions comercials del port de Palamós experimentaren una notable revifalla a partir de la segona meitat del segle XVI, amb un període de creixement que assolí el seu màxim esplendor entre 1600 i 1630. La capacitat exportadora i la intensitat en la circulació de mercaderies foren especialment destacables, mantenint estrets vincles amb places com Bellcaire, Marsella, Vilafranca de Niça, Barcelona, Tortosa i, en menor mesura, Gènova. Palamós, juntament amb Sant Feliu de Guíxols, es consolidà com un dels principals punts de connexió amb la costa meridional francesa. El port esdevingué una infraestructura clau per a la redistribució de productes i l’articulació econòmica del territori interior i a la ciutat de Girona, convertint-se en node de trobada i contractació entre mercaders i en centre de venda, distribució i exportació de productes. Aquest és el primer de quatre articles que dedico a explicar, de manera exhaustiva i analítica, el comerç marítim a Palamós al llarg del segle XVII. Article: Gabriel Martín Roig. El comerç marítim de Palamós a principis del segle XVII. Revista del Baix Empordà, núm, 90, setembre del 2025, pàgs. 66-71. Llegir article en PDF

El reliquiaris de Palamós: entre la devoció i l'art

Vera Creu de Santa Eugènia
de Vila-romà, segle XIX.

Les relíquies han tingut un paper central en el món cristià, ja que contenen restes de màrtirs i sants o fragments que han estat en con tacte directe amb la divinitat. El seu culte es fonamentava en un equilibri subtil entre allò visible –on l’acte de veure es convertia en un acte de fe– i el misteri inherent al sagrat, on la inaccessibilitat era clau per comprendre’n el significat. Per aquesta raó, moltes relíquies es conservaven en objectes ricament ornamentats que, alhora, les exposaven i en reforçaven la condició d’inaccessibles. La seva contemplació quedava reservada a moments excepcionals, com en el cas dels quatre reliquiaris de Palamós: la Veracreu de Santa Maria del Mar de Palamós, la Veracreu de Santa Eugènia de Vila-romà, el bust reliquiari de Sant Tomàs de Villanueva i la capseta reliquiari de Sant Josep Oriol. Article: Gabriel Martín Roig. “Els reliquiaris de Palamós: entre la devoció i l’art”. Revista del Baix Empordà, núm. 88, març del 2025, pàgs.54-62. Llegir article en PDF 

Dues pintures de Tomàs i Pere Espinosa del retaule dels Sants Cosme i Damià de Palamós (1612-1614).

Martiri dels Sants Cosme i Damià
(església parroquial de Palamós)

Ara fa 30 anys que l’historiador Pere  Trijueque va publicar la documentació notarial relativa a la contractació dels dos retaules de la capella dels Sants Cosme i Damià de l’església de Santa Maria del Mar de Palamós. Es  tracta d’una concòrdia feta amb l’artista genovès que va fer el primer retaule pintat i una segona pactada amb l’escultor que va projectar l’arquitectura del segon retaule, el revestiment ornamental i les imatges principals. Recentment han aparegut dues noves capitulacions que aporten dades inèdites i que permeten certificar l’autoria de les dues taules pintades que formaven part d’un conjunt que completava aquest retaule. Les dues peces van ser fetes pels pintors Tomàs i Pere Espinosa, dels quals fins el dia d’avui no es tenia notícia de cap obra conservada que se’ls pogués atribuir. Les obres es conserven a l’església de Santa Maria del Mar de Palamós i es van poder veure recentment a l’exposició “Ora Pro Nobis” a la Capella del Carme de Palamós. Gabriel Martín Roig. “Dues pintures de Tomàs i Pere Espinosa del retaule dels Sants Cosme i Damià de Palamós (1612-1614)”. Revista del Baix Empordà, núm. 87, desembre del 2024, pàgs. 77-83. Llegir article en PDF

Artistes a Palamós a principis del segle XX: les primeres exposicions

Josep Triadó. Teulades i campanar de Palamós, 
oli sobre tela, circa 1916.

El polític palamosí Josep Fàbrega i Pou, durant un acte celebrat el 1913, explicava que des de principi del segle XX “a Palamós es va iniciar un moviment de construcció hermós i encoratjador”. La vila va créixer gràcies a les fàbriques, amb l’arribada de la xarxa de llum elèctrica i la constitució d’entitats i equipaments culturals. Durant aquestes dècades van confluir a la nostra vila col·leccionistes, intel·lectuals de diversos àmbits i artistes forans que venien atrets per la llum i els paisatges que oferia la nostra contrada. Fou llavors quan es van realitzar les primeres exposicions d’art públiques en el casino La Unión, les quals tingueren una gran influència en les noves generacions d’artistes locals. Aquest article analitza l’arribada d’artistes forans, les activitats expositives i la seva interacció amb els pintors locals abans de la creació de l’associació d’artistes que va suposar l’embrió del Museu Cau de la Costa Brava. Article: Gabriel Martín Roig. “Artistes a Palamós a principis del segle XX: les primeres exposicions”. Revista del Baix Empordà, núm. 85, setembre del 2024, pàgs. 46-52. Llegir Article en PDF 

Palamós i Sant Joan, vila de bruixes. Noves aportacions.

Bruixa de finals del segle XVII del
Museu d'Art de Girona

Com succeeix en altres llocs de l’Empordà, a Palamós el fenomen de la bruixeria i la superstició va estar molt arrelat al territori. Fa uns anys vaig iniciar un article que recollia històries i llegendes de bruixeria a Palamós, i a aquest va seguir un segon amb més aportacions documentals i testimonis de transmissió oral. La recerca constant i el recull de noves citacions m’ha permès escriure un tercer capítol que no només posa en evidència la forta implantació de la bruixeria palamosina des de l’Edat Mitjana, sinó també la perdurabilitat d’aquestes pràctiques fins ben entrat el segle XX. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós i Sant Joan, vila de bruixes. Noves aportacions. Revista del Baix Empordà, núm. 84, març del 2024, pàgs. 58-65. Llegir article en PDF 

Pintors pleinairistes a Palamós al segle XIX

Octavi Bellver. Platja de La Catifa, 1879

La llista de pintors paisatgistes i pleinairistes que durant l’últim quart del segle XIX van sojornar a la vila de Palamós va ser considerable. El seu testimoni pictòric ens ha deixat les primeres representacions de la vila, amb platges encara verges i una trama urbana que combinava els escenaris industrials amb altres de plenament rurals o d’ambient mariner. L’aparició de la casa de banys de mar i la construcció de noves infraestructures com el tret petit van apropar Palamós als artistes estiuejants reafirmant les seves platges i, en general, el seu entorn com un punt de gran interès artístic. Aquest article tracta de recollir les primeres manifestacions de modernitat importades per pintors forans que van esdevenir referents immediats pels artistes locals. Article:  Gabriel Martín Roig. Pintors plenairistes a Palamós al segle XIX. Revista del Baix Empordà, núm. 82,  setembre del 2023, pàgs. 96-105. Llegir article en PDF 

Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX).

Escena ballant sardanes, il·lustració de 1919.

La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que ens preguntem del passat. És evident que la troballa d’alguna dada esparsa ja és motiu d’una certa satisfacció tenint en compte que, juntament amb altres troballes i el pas del temps, es pot anar configurant una mica més la nostra història, la de Palamós. La presència de músics ha estat sempre latent en un escenari o altre. Això vol dir que tant a les estances del palau reial, a l’església, en el convent, en els carrers, a les places, a les sales de ball, en els teatres i a les llars de la burgesia, en major o menor mesura, la música era fonamental per acompanyar les festes i els rituals col·lectius. Article: Anna Maria Anglada Mas i Gabriel Martín Roig. Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX). Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2023, pàgs. 63-69. Llegir article en PDF 

Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial

Cartell aliat de 1914 advertint el perill de
passar informació als espies germànics.

El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa, tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies i contraespies. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial. Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2022, pàgs. 17-24. Llegir article en PDF 

La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses

Fotografia Post Mortem del segle XIX.
Col·lecció particular de Palamós.

El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’Associació Clau de Volta va organitzar l’exposició “La Mirada Pòstuma” a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Palamós. La mostra va aplegar 26 fotografies post mortem que formaven part d’un marc temporal que s’iniciava l’any 1860 i arribava fins el 1920 procedents e col·leccions de L’Escala, Palafrugell, Figueres i Palamós. Amb aquest article pretenc que el lector deixi de veure aquest gènere fotogràfic com un acte morbós, macabre, entengui quina va ser la motivació que va promoure aquestes representacions i les vegi com allò que realment foren: un acte d’amor, de superació del dol i d’afecte. Article: Gabriel Martín Roig. “La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses”. Revista del Baix Empordà, núm. 79, 2022, pàgs. 93-99. Llegir article en PDF 

Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla

Imatge dels jardins del passeig de Palamós

Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el seu origen als anys 30-40 del segle XX, durant el moment àlgid del Noucentisme. Al llarg del temps han sofert algunes transformacions, mutilacions i ocupacions de terrasses de restaurants, de voreres i de quioscs que han amagat o desfet part dels seus elements originals i distintius (com parterres, pilastres o pèrgoles). No obstant això, el seu traçat i disseny clàssic és encara evident i clarament identificable. Davant la possibilitat que planteja l’Ajuntament de reformar l’actual passeig seria bo tenir present el valor patrimonial d’aquests jardins i la seva història per a poder-ne afrontar una rehabilitació amb garanties. No només per tal de preservar els criteris noucentistes que els van veure néixer si no, fins i tot, per ampliar-ne el seu espai seguint el mateix esperit i, si fos el cas, recuperant alguns elements que s’han perdut en el transcurs dels anys. Article: Gabriel Martín Roig. “Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla”, Revista del Baix Empordà, núm.77, juny del 2022, pàgs. 41-47. Llegir article en PDF

Àngela Dalmau (1878-1957), la pintora palamosina costumista.

Àngela Dalmau. Noia jove amb mantó
 de Manila (Col·lecció particular).

A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança ve condicionada pel fet que no va ser fins a finals d’aquest segle que es va permetre a les dones l’accés a la formació artística, a la professionalització, a les exposicions i als ambients artístics dominats pel gènere masculí. Afortunadament, hi ha algunes excepcions. La pintora palamosina Àngela Dalmau va ser una artista, docent i escriptora pionera. Amb la seva obra i la seva empenta va contribuir a donar visibilitat a la creació artística femenina a principis del segle XX i es va fer un lloc als ambients artístics de Madrid i de Girona de manera molt activa. Al llarg de la seva vida va conrear la pintura costumista, el retrat, el paisatge i també va destacar per ser una bona copista de quadres. Article: Gabriel Martín Roig. “Àngela Dalmau (1878-1957), la dedicada pintora empordanesa. Revista del Baix Empordà, núm. 76, març del 2022, pàgs. 12-17. Llegir article en PDF

Història de la tisana, un combinat de cava genuí de Palamós i que ara es beu arreu.

Cambrera preparant una tisana a El Castellet

A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí, un dels grans genis de l’arquitectura. Però una mirada atenta ens permet descobrir que aquesta ciutat té molt més per oferir, i que el vermut s’ha convertit en una beguda imprescindible, un element destacat de la seva oferta turística. Gaudir-ne és ja un plaer ineludible quan es visita aquesta encantadora ciutat tarragonina. Palamós també té el seu propi beuratge, la tisana, un combinat de cava fresc que es serveix en una gerra i es consumeix en grup. Va néixer en el moment demés efervescència del boom turístic a la Costa Brava. La seva elaboració va ser obra de tres germans de Vic establerts a Palamós: Jordi, Carles i Josep Maria Riba, i està estretament lligada a El Castellet, un local nocturn emblemàtic d’aquesta localitat. Article: Gabriel Martín Roig. “La tisana, un combinat de cava genuí de Palamós”, Revista del baix Empordà, núm. 74, 2021, pàgs. 61-68. Llegir article e PDF

El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós

Detall de la creu processional
 gòtica del segle XVI

La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen part del patrimoni artístic i cultural de la vila. Aquest conjunt es mostra a la capella del Santíssim des de finals dels anys 1980 sota el nom de Museu Parroquial mossèn Pau Camós; és per sí mateix el document viu de la història de Palamós,  l’herència de l’activitat i la devoció d’una comunitat de preveres i fidels que encarregaren creus processionals, calzes, copons, ostensoris, canelobres i altres elements que envoltaven les diferents celebracions de l’església. Entre les obres exhibides hi ha un nombre important de peces d’orfebreria que abasten diferents èpoques i estils artístics que enriqueixen notablement el patrimoni local. Aquest tresor, excepte alguna menció en un article d’una publicació local , no ha estat mai objecte d’un estudi profund i raonat. Article: Gabriel Martín Roig. "El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós". Revista del Baix Empordà, num. 73, 2021, pàgs. 40-53. Llegir article en PDF

La Setmana Tràgica a Palamós: una cronologia dels fets.

Dibuix que representa la crema de convents
  durant les revoltes de la Setmana Tràgica. 

Es coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur a terme a diverses ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909. Tot i que els fets més transcendents de la insurrecció van succeir a Barcelona, diversos pobles i ciutats de la geografia catalana van viure de prop els esdeveniments de la revolta. Aquest va ser el cas de Palamós, que tenia llavors un destacat teixit industrial i una massa obrera que era majoritària entre la població ocupada de la vila. Aquest article pretén ser una crònica d’aquella setmana fatídica; ofereix una successió ordenada dels fets i aporta respostes a diferents qüestions com: qui hi havia darrere dels aldarulls? Quines van ser les conseqüències de la revolta? Quin paper van tenir les institucions locals en el conflicte? Com va ser la repressió? I qui la va dur a terme? En definitiva, conèixer els fets de la Setmana Tràgica a Palamós de manera molt exhaustiva, analitzant tant la cronologia com donant veu als seus protagonistes. Article: Gabriel Martín Roig. La Setmana Tràgica a Palamós: una cronologia dels fets. Revista del Baix Empordà, núm. 72, abril del 2021, pàgs. 4-17. Llegir article en PDF

Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública.

Dos pots de farmàcia del segle XVIII
 (Museu de la Pesca de Palamós).

A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat de satisfer una clientela tant local com itinerant. Article: Gabriel Martín Roig. "Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública". Revista del Baix Empordà, núm. 71, desembre del 2020, pàgs. 13-19. Llegir article en PDF

Palamós durant l’Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l’estudi del seu topònim: segles VIII al XIII

Vassallatge en època carolíngia.

Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal. Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica. La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats per especialistes. Article: Gabriel Martín Roig. "Palamós durant l'Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l'estudi del seu topònim: segles VIII al XIII". Revista del Baix Empordà, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66. Llegir article en PDF

L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718).

Gravat de principis del segle XVIII que
mostra soldats participants en el conflicte.

La  Guerra  de  Successió  (1701-1715)  va  ser  un  conflicte  bèl·lic  de  dimensions  excepcionals  per  l’època.  La  seva  transcendència  per  a  la  història  de  Catalunya  és  innegable  i  ens  ha  deixat  gravats  a  la  memòria  episodis  tan  importants  com  el  setge  de  Barcelona.  El  present  article  pretén  explicar  com  el  conflicte  va  afectar  Palamós  i  el  seu  comtat,  que  van  tenir-hi  una  participació  molt  rellevant  degut,  entre  altres  factors,  a  la  importància  estratègica  del  port.  Es  tracta  d’examinar  no  solament  la  mobilització  militar  palamosina  durant  la  guerra,  que  es  va  traduir  en  la  contribució  de  tropes  regulars  per  a  l’exèrcit  de  l’arxiduc  Carles,  sinó  també  quines  misèries,  desgràcies  i  repercussions  va  tenir  la  persistència  de  la  guerra  sobre  la  gent  de  Palamós,  molt  castigada  pels  segrestos   reials,   les   confiscacions   de   blat  i  els  impostos  extraordinaris  destinats a mantenir l’estatge de les tropes. Article: Gabriel Martín Roig. "L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718)". Estudis del Baix Empordà, 2014, nún. 33, pàgs. 273-315. Llegir article en PDF 

L’ofici de l’espasa: mestres d’esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII

Un mestre d'esgrima al llibre
de Las Grandezas de la Espada

L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li 50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre “que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra. Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en batre’s en duel per dirimir les seves diferències. Coneixeu-ne algunes històries. Article: Gabriel Martín Roig. L'ofici de l'espasa: mestres d'esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII. Revista del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62. Llegir article en PDF