El reliquiaris de Palamós: entre la devoció i l'art

Vera Creu de Santa Eugènia
de Vila-romà, segle XIX.

Les relíquies han tingut un paper central en el món cristià, ja que contenen restes de màrtirs i sants o fragments que han estat en con tacte directe amb la divinitat. El seu culte es fonamentava en un equilibri subtil entre allò visible –on l’acte de veure es convertia en un acte de fe– i el misteri inherent al sagrat, on la inaccessibilitat era clau per comprendre’n el significat. Per aquesta raó, moltes relíquies es conservaven en objectes ricament ornamentats que, alhora, les exposaven i en reforçaven la condició d’inaccessibles. La seva contemplació quedava reservada a moments excepcionals, com en el cas dels quatre reliquiaris de Palamós: la Veracreu de Santa Maria del Mar de Palamós, la Veracreu de Santa Eugènia de Vila-romà, el bust reliquiari de Sant Tomàs de Villanueva i la capseta reliquiari de Sant Josep Oriol. Article: Gabriel Martín Roig. “Els reliquiaris de Palamós: entre la devoció i l’art”. Revista del Baix Empordà, núm. 88, març del 2025, pàgs.54-62. Llegir article en PDF 

Dues pintures de Tomàs i Pere Espinosa del retaule dels Sants Cosme i Damià de Palamós (1612-1614).

Martiri dels Sants Cosme i Damià
(església parroquial de Palamós)

Ara fa 30 anys que l’historiador Pere  Trijueque va publicar la documentació notarial relativa a la contractació dels dos retaules de la capella dels Sants Cosme i Damià de l’església de Santa Maria del Mar de Palamós. Es  tracta d’una concòrdia feta amb l’artista genovès que va fer el primer retaule pintat i una segona pactada amb l’escultor que va projectar l’arquitectura del segon retaule, el revestiment ornamental i les imatges principals. Recentment han aparegut dues noves capitulacions que aporten dades inèdites i que permeten certificar l’autoria de les dues taules pintades que formaven part d’un conjunt que completava aquest retaule. Les dues peces van ser fetes pels pintors Tomàs i Pere Espinosa, dels quals fins el dia d’avui no es tenia notícia de cap obra conservada que se’ls pogués atribuir. Les obres es conserven a l’església de Santa Maria del Mar de Palamós i es van poder veure recentment a l’exposició “Ora Pro Nobis” a la Capella del Carme de Palamós. Gabriel Martín Roig. “Dues pintures de Tomàs i Pere Espinosa del retaule dels Sants Cosme i Damià de Palamós (1612-1614)”. Revista del Baix Empordà, núm. 87, desembre del 2024, pàgs. 77-83. Llegir article en PDF

Artistes a Palamós a principis del segle XX: les primeres exposicions

Josep Triadó. Teulades i campanar de Palamós, 
oli sobre tela, circa 1916.

El polític palamosí Josep Fàbrega i Pou, durant un acte celebrat el 1913, explicava que des de principi del segle XX “a Palamós es va iniciar un moviment de construcció hermós i encoratjador”. La vila va créixer gràcies a les fàbriques, amb l’arribada de la xarxa de llum elèctrica i la constitució d’entitats i equipaments culturals. Durant aquestes dècades van confluir a la nostra vila col·leccionistes, intel·lectuals de diversos àmbits i artistes forans que venien atrets per la llum i els paisatges que oferia la nostra contrada. Fou llavors quan es van realitzar les primeres exposicions d’art públiques en el casino La Unión, les quals tingueren una gran influència en les noves generacions d’artistes locals. Aquest article analitza l’arribada d’artistes forans, les activitats expositives i la seva interacció amb els pintors locals abans de la creació de l’associació d’artistes que va suposar l’embrió del Museu Cau de la Costa Brava. Article: Gabriel Martín Roig. “Artistes a Palamós a principis del segle XX: les primeres exposicions”. Revista del Baix Empordà, núm. 85, setembre del 2024, pàgs. 46-52. Llegir Article en PDF