Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tombes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tombes. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’octubre del 2018

Restes megalítiques prop de la necròpolis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya

Cista de Bevià
A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques associades a una necròpolis altmedieval. Estan situades al damunt d’un petit pujol que s’alça just al davant del veïnat de Bevià, al municipi de Madremanya (Gironès). La necròpolis altmedieval ja havia estat esmentada el 1966 per Jaume Marquès, que va ser arxiver de la catedral de Girona i director del museu diocesà de la mateixa ciutat. Segurament, també, els vestigis megalítics ja eren localment coneguts, però fins al dia d’avui mai s’havien documentat ni havien estat objecte de cap estudi. Article: Enric Carreras, Gabriel Martín i Josep Tarrús. Restes megalítiques prop de la necròloplis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya, Revista del Baix Empordà, núm. 59, setembre del 2017, p. 83-88. Llegir article en PDF

dimecres, 20 de juny del 2012

Històries i curiositats del cementiri de Sant Joan de Palamós

Recreació del Cementiri de l'Est a principis
 del segle XX. Dibuix d'Erik Solés.
Des del segle XII el cementiri parroquial de Sant Joan sempre havia estat al mateix lloc, a la plaça que hi ha al costat de l’església de Santa Eugènia de Vila-romà. Després de set segles d’enterraments continuats en aquest espai tant reduït, el 1902, en Joan Pagès, aleshores regidor de l’ajuntament, va informar que aquest havia arribat al seu col·lapse i sobreexplotació. L’antic Ajuntament de Sant Joan de Palamós va valorar primer la possibilitat d’ampliar el cementiri de l’església però l’estretor dels carrers i la proximitat de les cases contigües ho feia inviable. Així, l’abril de 1905 es va acordar (per unanimitat) dur a terme la construcció d’un nou cementiri municipal, dit cementiri de l’Est, que reunís les condicions higièniques necessàries i una major capacitat d’acord amb les previsions de creixement demogràfic. La construcció, a principis de segle XX, d’aquest equipament mortuori va comportar un procés llarg, feixuc i ple d’entrebancs i curiositats que es desvetllen en el present article. Gabriel Martín Roig. Històries i curiositats de la construcció del cementiri de Sant Joan de Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 36, març-juny 2012, pàgs. 78-89.  Llegir article en PDF