Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan de Palamós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan de Palamós. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’agost del 2012

Un cas de barraquisme a Sant Joan de Palamós a principis del segle XVIII.

Antiga barraca de vinya  a la  vora del  Camí Vell
 del Cementiri de Sant Joan
El 1729 es troba documentat un curiós cas de barraquisme que té lloc en els camps que separen les parròquies de Sant Joan de Palamós i Vall Llobrega. La profunda crisi i la misèria que assotava la societat catalana d'aquell temps va empènyer certes famílies de Palamós i de Vila-romà a ocupar i habitar algunes barraques de vinya que hi havia en aquest paratge. Això va comportar certs problemes higiènics, de marginalitat i constants conflictes amb els propietaris de les terres que hi havia al voltant, als quals causaven greus perjudicis. Aquest problema va finalitzar quan el procurador general del duc de Sessa va ordenar-ne el desnonament i l'enderrocament de les dites barraques. En aquest breu article es recull aquest episodi tant curiós de la nostra història local. Gabriel Martín Roig. Un cas de barraquisme a Sant Joan de Palamós a principis del segle XVIII. Llibre de la festa major de Sant Joan, Agost 2012, pàgs. 10-11. Llegir article en PDF

 

dimecres, 20 de juny del 2012

Històries i curiositats del cementiri de Sant Joan de Palamós

Recreació del Cementiri de l'Est a principis
 del segle XX. Dibuix d'Erik Solés.
Des del segle XII el cementiri parroquial de Sant Joan sempre havia estat al mateix lloc, a la plaça que hi ha al costat de l’església de Santa Eugènia de Vila-romà. Després de set segles d’enterraments continuats en aquest espai tant reduït, el 1902, en Joan Pagès, aleshores regidor de l’ajuntament, va informar que aquest havia arribat al seu col·lapse i sobreexplotació. L’antic Ajuntament de Sant Joan de Palamós va valorar primer la possibilitat d’ampliar el cementiri de l’església però l’estretor dels carrers i la proximitat de les cases contigües ho feia inviable. Així, l’abril de 1905 es va acordar (per unanimitat) dur a terme la construcció d’un nou cementiri municipal, dit cementiri de l’Est, que reunís les condicions higièniques necessàries i una major capacitat d’acord amb les previsions de creixement demogràfic. La construcció, a principis de segle XX, d’aquest equipament mortuori va comportar un procés llarg, feixuc i ple d’entrebancs i curiositats que es desvetllen en el present article. Gabriel Martín Roig. Històries i curiositats de la construcció del cementiri de Sant Joan de Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 36, març-juny 2012, pàgs. 78-89.  Llegir article en PDF