tag:blogger.com,1999:blog-15759639393757666262024-03-12T23:36:10.307+01:00Històries de Palamós i Comarcaper Gabriel Martín RoigGabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comBlogger80125tag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-45169199502726863782023-08-09T14:11:00.000+02:002023-08-09T14:11:07.725+02:00Unes pinzellades de músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX).<p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsgxLKnHUTG6NfOghdhyyGmzm80o17QmaXVQZHCG-UB44AvPZFzQ-zUsLJRLuoX2sFIcPQ73OTA_wGe8WBnMB9ioIXpuSA_T53yOSLaODMNJwvogI8exN-nsGm0WxO6_RYKe7FCROJ0U3cLwB5dLw9ltIVYl8-RNhsV69HInBjXo9Tz73biypUS9EVgg/s377/1919_EL%20LLIBRE%20DE%20LES%20SARDANES,%20Vol.%20VII,%20Editorial%20Bonavia%20(Josep%20Robert)%20-%20edici%C3%B3%20JL%20-%20detall.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="335" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsgxLKnHUTG6NfOghdhyyGmzm80o17QmaXVQZHCG-UB44AvPZFzQ-zUsLJRLuoX2sFIcPQ73OTA_wGe8WBnMB9ioIXpuSA_T53yOSLaODMNJwvogI8exN-nsGm0WxO6_RYKe7FCROJ0U3cLwB5dLw9ltIVYl8-RNhsV69HInBjXo9Tz73biypUS9EVgg/s320/1919_EL%20LLIBRE%20DE%20LES%20SARDANES,%20Vol.%20VII,%20Editorial%20Bonavia%20(Josep%20Robert)%20-%20edici%C3%B3%20JL%20-%20detall.JPG" width="284" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escena ballant sardanes, il·lustració de 1919.</td></tr></tbody></table><span lang="CA"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La
consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens
explica tot el que ens preguntem del passat. És evident que la troballa
d’alguna dada esparsa ja és motiu d’una certa satisfacció tenint en compte que,
juntament amb altres troballes i el pas del temps, es pot anar configurant una
mica més la nostra història, la de Palamós. La presència de músics ha estat
sempre latent en un escenari o altre. Això vol dir que tant a les estances del
palau reial, a l’església, en el convent, en els carrers, a les places, a les
sales de ball, en els teatres i a les llars de la burgesia, en major o menor mesura,
la música era fonamental per acompanyar les festes i els rituals col·lectius.
Article: Anna Maria Anglada Mas i Gabriel Martín Roig. <i>Unes pinzellades de
músics i cobles a Palamós (segles XVII-XIX).</i> Revista del Baix Empordà, núm.
80, 2023, pàgs. 63-69.</span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="color: #cc0000;"> </span></span><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"><a href="https://drive.google.com/file/d/14I-tGU2tmu87HSDkfH0lSU-_FoVrMJwB/view?usp=sharing" target="_blank"><span style="color: #cc0000;">Llegir article en PDF</span></a> <br /></span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><br /><p></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-72121271769534871342023-08-09T13:41:00.002+02:002023-08-09T13:41:39.861+02:00Palamós: Espionatge i contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial<p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigceo1H-bMULByNo7aoNGx3Y5UeQ8YmHNY9WhBV7zSylg1_ciqlHmSeOjSS4sDtQaiKM3nvCcq5HQh4S_nY3XbvHfRETSOL_MWhOkXwQ8jL83fndOhBuGQkGSvnYBKTCxm4dA8U9ayrLYl1B_7PcMMbo_NR2JX0i7fNB7WUSBNttEY9NzIj_innEYmiY0/s1417/Foto%2001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1417" data-original-width="1047" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigceo1H-bMULByNo7aoNGx3Y5UeQ8YmHNY9WhBV7zSylg1_ciqlHmSeOjSS4sDtQaiKM3nvCcq5HQh4S_nY3XbvHfRETSOL_MWhOkXwQ8jL83fndOhBuGQkGSvnYBKTCxm4dA8U9ayrLYl1B_7PcMMbo_NR2JX0i7fNB7WUSBNttEY9NzIj_innEYmiY0/s320/Foto%2001.jpg" width="236" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell aliat de 1914 advertint el perill de <br />passar informació als espies germànics.</td></tr></tbody></table><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #444444; font-size: large;">El
mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern
espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós
no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van
reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i
mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que
navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els
subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La
declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa,
tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única
excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de
l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies
i contraespies. Article: Gabriel Martín Roig. <i>Palamós: Espionatge i
contraespionatge durant la Primera Guerra Mundial</i>. Revista del Baix Empordà,
núm. 80, 2022, pàgs. 17-24.</span><span style="color: #999999; font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: x-large;"><a href="https://drive.google.com/file/d/12e2Rlw2VxuWUPUPtKvngN1tW5YF8ExQo/view?usp=sharing" target="_blank"><span style="color: #cc0000;">Llegir article en PDF</span></a> </span></span><br /></span></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-32377443929950959822023-08-01T20:46:00.004+02:002023-08-01T20:47:11.840+02:00La Mirada Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidHO8s--Ff22aBmf6wySv4VH-Tsvg9RIQwL9W42AidpdelFxykTepQkcXdssn5Zv3_KaixB3VcmZlSXKs1uXkU2jgWekDHI9TA7m5oBJheULQ8Nj2-2Nae937rrccQcHLkedjY2NOClsZCTyXblyJX00Mwt7XrlGN1mPWraJAEV3rZEWXN8Vswkp8WtH8/s1034/img20220612_14152762.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Fotografia post mortem del segle XIX. Col·lecció particular de Palamós." border="0" data-original-height="1010" data-original-width="1034" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidHO8s--Ff22aBmf6wySv4VH-Tsvg9RIQwL9W42AidpdelFxykTepQkcXdssn5Zv3_KaixB3VcmZlSXKs1uXkU2jgWekDHI9TA7m5oBJheULQ8Nj2-2Nae937rrccQcHLkedjY2NOClsZCTyXblyJX00Mwt7XrlGN1mPWraJAEV3rZEWXN8Vswkp8WtH8/w288-h281/img20220612_14152762.jpg" title="Fotografia post mortem del segle XIX. Col·lecció particular de Palamós." width="288" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Fotografia Post Mortem del segle XIX. <br />Col·lecció particular de Palamós.</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #666666;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #666666; font-size: large;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">El passat mes
d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’Associació
Clau de Volta va organitzar l’exposició “La Mirada Pòstuma” a la sala
d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de
Palamós. La mostra va aplegar 26 fotografies </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">post mortem</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"> que formaven
part d’un marc temporal que s’iniciava l’any 1860 i arribava fins el 1920
procedents e col·leccions de L’Escala, Palafrugell, Figueres i Palamós. Amb
aquest article pretenc que el lector deixi de veure aquest gènere fotogràfic com
un acte morbós, macabre, entengui quina va ser la motivació que va promoure
aquestes representacions i les vegi com allò que realment foren: un acte d’amor,
de superació del dol i d’afecte. Article: Gabriel Martín Roig. “La Mirada
Pòstuma, fotografia post mortem de fons i col·leccions empordaneses”</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">.</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Revista
del Baix Empordà,</i></span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"><span style="color: #666666; font-size: large;"> núm. 79, 2022, pàgs. 93-99.</span><span style="color: #999999; font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: x-large;"><a href="https://drive.google.com/file/d/1IFkXL9USz4rZ9CDonkeYQ3ChADIrhOaV/view?usp=sharing" target="_blank"><span style="color: #cc0000;">Llegir article en PDF</span></a> </span></span></div></span><p></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-6833120280901828302022-12-06T13:11:00.000+01:002022-12-06T13:11:12.168+01:00Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla<p><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; font-size: 12pt;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVDOKorgJ1RoSOqUIUOSD-UOhwl57erjMYPslmOwbDss5HI1-RjYGEyvW5xaF9eIpiRpWGIObKzNrbjNdE3gwFXbEQ14xHfKdzXZCPHnEzL40KGeczZdo41rayTGPcafTlaYR2h0TVEYYQpCyJrUG_NWUj9V5Zo0EaxwWnY38QoRjtVMmXcQcNrFuK/s1611/a591_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1132" data-original-width="1611" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVDOKorgJ1RoSOqUIUOSD-UOhwl57erjMYPslmOwbDss5HI1-RjYGEyvW5xaF9eIpiRpWGIObKzNrbjNdE3gwFXbEQ14xHfKdzXZCPHnEzL40KGeczZdo41rayTGPcafTlaYR2h0TVEYYQpCyJrUG_NWUj9V5Zo0EaxwWnY38QoRjtVMmXcQcNrFuK/s320/a591_001.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666;">Imatge dels jardins del passeig de Palamós</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #666666; font-size: large;">Palamós atresora uns jardins
històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el seu origen
als anys 30-40 del segle XX, durant el moment àlgid del Noucentisme. Al llarg
del temps han sofert algunes transformacions, mutilacions i ocupacions de
terrasses de restaurants, de voreres i de quioscs que han amagat o desfet part dels
seus elements originals i distintius (com parterres, pilastres o pèrgoles). No
obstant això, el seu traçat i disseny clàssic és encara evident i clarament
identificable. Davant la possibilitat que planteja l’Ajuntament de reformar
l’actual passeig seria bo tenir present el valor patrimonial d’aquests jardins
i la seva història per a poder-ne afrontar una rehabilitació amb garanties. No
només per tal de preservar els criteris noucentistes que els van veure néixer
si no, fins i tot, per ampliar-ne el seu espai seguint el mateix esperit i, si
fos el cas, recuperant alguns elements que s’han perdut en el transcurs dels anys.
Article: Gabriel Martín Roig. “Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats
per Manuel Cases Lamolla”, </span></span><i style="text-align: justify;"><span style="color: #666666; font-size: large;">Revista del Baix Empordà</span></i><span style="text-align: justify;"><span style="color: #666666; font-size: large;">, núm.77, juny del
2022, pàgs. 41-47. </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1w7oqsnbGLjYyZtfT8Uac3U3fygTTgUxw/view?usp=sharing" target="_blank"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><br /></span></span></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-22152100903966694332022-07-02T14:57:00.004+02:002022-07-02T17:49:05.390+02:00Àngela Dalmau (1878-1957), la pintora palamosina costumista.<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDl5XgK7aSllf7IbiFg_m9zO65zRSeKXLEFAK5aHTr-Guq60G3mZsfE1xbDtukrcG8boMinw0fPZYo87jq1WmT9ReE8k8K0kQRocIt7gwP4gSNlIIqLfmFEED2PtKVICyOS6WBgiivzYInQVxiKlm40kFVmw0i8BF14KGRGO9eMNzb9f7ksEJcOggG/s364/cache_2464766458.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="316" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDl5XgK7aSllf7IbiFg_m9zO65zRSeKXLEFAK5aHTr-Guq60G3mZsfE1xbDtukrcG8boMinw0fPZYo87jq1WmT9ReE8k8K0kQRocIt7gwP4gSNlIIqLfmFEED2PtKVICyOS6WBgiivzYInQVxiKlm40kFVmw0i8BF14KGRGO9eMNzb9f7ksEJcOggG/w309-h356/cache_2464766458.jpg" title="Àngela Dalmau. Noia jove amb mantó de Manila (Col·lecció particular)." width="309" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Àngela Dalmau. Noia jove amb mantó<br /> de Manila (Col·lecció particular).</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #666666; font-size: large;">A l’Empordà
coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta
mancança ve condicionada pel fet que no va ser fins a finals d’aquest segle que
es va permetre a les dones l’accés a la formació artística, a la
professionalització, a les exposicions i als ambients artístics dominats pel
gènere masculí. Afortunadament, hi ha algunes excepcions. La pintora palamosina
Àngela Dalmau va ser una artista, docent i escriptora pionera. Amb la seva obra
i la seva empenta va contribuir a donar visibilitat a la creació artística femenina
a principis del segle XX i es va fer un lloc als ambients artístics de Madrid i
de Girona de manera molt activa. Al llarg de la seva vida va conrear la
pintura costumista, el retrat, el paisatge i també va destacar per ser una bona
copista de quadres. Article: Gabriel Martín Roig. “Àngela Dalmau (1878-1957), la
dedicada pintora empordanesa. <i>Revista del Baix Empordà</i>, núm. 76, març del 2022,
pàgs. 12-17. </span><a href="https://drive.google.com/file/d/183-EjoI9o7nWyBdPqIsXDHqmVYKmsUKM/view?usp=sharing" target="_blank"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span></span></p><br /><p></p><br />Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-51978972114627592272022-01-07T12:35:00.005+01:002022-01-07T12:45:30.811+01:00Història de la tisana, un combinat de cava genuí de Palamós i que ara es beu arreu.<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiJR1MUNphz6XwqNvT3g-nIm3k2aWhYmNTKy7OYyuRlfzeZt1uBdrvagLV-N_H8gEksOy4kUpmsIS8BDbnE8R-MBqTNadbehP4SL4U_vx5qeYKq49BrhWSf5Fs32p8mr37PyNM-X7-Ot_urvLlD0bnMzOYQQQws1TB78KG2PqGbYiBcqcc9YI-Owkz2=s3626" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3457" data-original-width="3626" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiJR1MUNphz6XwqNvT3g-nIm3k2aWhYmNTKy7OYyuRlfzeZt1uBdrvagLV-N_H8gEksOy4kUpmsIS8BDbnE8R-MBqTNadbehP4SL4U_vx5qeYKq49BrhWSf5Fs32p8mr37PyNM-X7-Ot_urvLlD0bnMzOYQQQws1TB78KG2PqGbYiBcqcc9YI-Owkz2=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Cambrera preparant una tisana a El Castellet</span></td></tr></tbody></table><span style="text-align: justify;"><span style="color: #666666; font-family: arial; font-size: large;">A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura
modernista: va ser la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí, un dels grans
genis de l’arquitectura. Però una mirada atenta ens permet descobrir que aquesta
ciutat té molt més per oferir, i que el vermut s’ha convertit en una beguda
imprescindible, un element destacat de la seva oferta turística. Gaudir-ne és
ja un plaer ineludible quan es visita aquesta encantadora ciutat tarragonina. Palamós
també té el seu propi beuratge, la tisana, un combinat de cava fresc que es
serveix en una gerra i es consumeix en grup. Va néixer en el moment demés
efervescència del boom turístic a la Costa Brava. La seva elaboració va ser
obra de tres germans de Vic establerts a Palamós: Jordi, Carles i Josep Maria
Riba, i està estretament lligada a El Castellet, un local nocturn emblemàtic d’aquesta
localitat. Article: Gabriel Martín Roig. “La tisana, un combinat de cava genuí
de Palamós”, <i>Revista del baix Empordà</i>, núm. 74, 2021, pàgs. 61-68</span></span><span style="text-align: justify;"><span style="color: #666666;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">.</span><span style="font-size: medium;"> </span></span></span><a href="https://drive.google.com/file/d/1MiK4EFRhkVl5g_fvPZt8_sn-lTf5aTTj/view?usp=sharing" style="font-family: arial;"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article e PDF</span></a><br /></span><p></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-16155726171238363572022-01-02T17:47:00.001+01:002022-01-07T12:44:56.690+01:00El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós<p><span style="color: #666666; font-family: arial; font-size: medium;"><span style="text-align: justify;"></span></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9T-XYxNg3vQm82e835JoP8LHJtLsqL_ZnBlqY--5sEsRg-yUkb_DcI3ExqPj9xBZW877f-U2H7C3HEMi0fbtdKPuv7Yg-ZNl-0xsNzXB2JF9FUSZNmPGkEKuLR924I0zzHic2X-GgHXRxW-g_TmOUvcbABOs14rV-fjk2s2bBnGGloqOmPkYpNkyD=s2160" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="1584" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9T-XYxNg3vQm82e835JoP8LHJtLsqL_ZnBlqY--5sEsRg-yUkb_DcI3ExqPj9xBZW877f-U2H7C3HEMi0fbtdKPuv7Yg-ZNl-0xsNzXB2JF9FUSZNmPGkEKuLR924I0zzHic2X-GgHXRxW-g_TmOUvcbABOs14rV-fjk2s2bBnGGloqOmPkYpNkyD=s320" width="235" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: arial;">Detall de la creu processional<br /> gòtica del segle XVI</span></td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><span style="color: #666666; font-family: arial;">La
parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria
religiosa que formen part del patrimoni artístic i cultural de la vila. Aquest
conjunt es mostra a la capella del Santíssim des de finals dels anys 1980 sota el
nom de Museu Parroquial mossèn Pau Camós; és per sí mateix el document viu de
la història de Palamós, </span><span style="color: #666666; font-family: arial; text-align: justify;"> </span><span style="color: #666666; font-family: arial; text-align: justify;">l’herència de
l’activitat i la devoció d’una comunitat de preveres i fidels que encarregaren
creus processionals, calzes, copons, ostensoris, canelobres i altres elements
que envoltaven les diferents celebracions de l’església. Entre les obres
exhibides hi ha un nombre important de peces d’orfebreria que abasten diferents
èpoques i estils artístics que enriqueixen notablement el patrimoni local.
Aquest tresor, excepte alguna menció en un article d’una publicació local , no
ha estat mai objecte d’un estudi profund i raonat. Article: Gabriel Martín Roig</span><i style="color: #666666; font-family: arial; text-align: justify;">. </i><span style="color: #666666; font-family: arial; text-align: justify;">"El
tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós"</span><i style="color: #666666; font-family: arial; text-align: justify;">. </i></span><span style="text-align: justify;"><i style="color: #666666;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Revista
del Baix Empord</span></i><span style="color: #666666;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">à, num. 73, 2021, pàgs. 40-53.</span><span style="font-size: medium;"> </span></span></span><a href="https://drive.google.com/file/d/1g04hC-YzGQOFc00rMZOR7A2gsNH0Ej4Y/view?usp=sharing" style="font-family: arial;"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span><p></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-29506340318240131632021-08-02T01:14:00.008+02:002022-07-03T15:39:32.380+02:00La Setmana Tràgica a Palamós: una cronologia dels fets.<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FuJ9hbihG7E/YQcp_fRBZYI/AAAAAAAADyc/Zwo_gnoJjTglnqgfnzwWZ4gUJSO3JIHLQCLcBGAsYHQ/s1575/009.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1391" data-original-width="1575" height="283" src="https://1.bp.blogspot.com/-FuJ9hbihG7E/YQcp_fRBZYI/AAAAAAAADyc/Zwo_gnoJjTglnqgfnzwWZ4gUJSO3JIHLQCLcBGAsYHQ/s320/009.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: arial;">Dibuix que representa la crema de convents<br /> durant les revoltes de la Setmana Tràgica.</span> </td></tr></tbody></table><span><span style="text-align: justify;"><span style="color: #666666;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: large;">Es
coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur
a terme a diverses ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2
d’agost de 1909. Tot i que els fets més transcendents de la insurrecció van
succeir a Barcelona, diversos pobles i ciutats de la geografia catalana van
viure de prop els esdeveniments de la revolta. Aquest va ser el cas de Palamós,
que tenia llavors un destacat teixit industrial i una massa obrera que era
majoritària entre la població ocupada de la vila. Aquest article pretén ser una
crònica d’aquella setmana fatídica; ofereix una successió ordenada dels fets i
aporta respostes a diferents qüestions com: qui hi havia darrere dels
aldarulls? Quines van ser les conseqüències de la revolta? Quin paper van tenir
les institucions locals en el conflicte? Com va ser la repressió? I qui la va
dur a terme? En definitiva, conèixer els fets de la Setmana Tràgica a Palamós
de manera molt exhaustiva, analitzant tant la cronologia com donant veu als
seus protagonistes. Article: Gabriel Martín Roig. La Setmana Tràgica a Palamós:
una cronologia dels fets. Revista del Baix Empordà, núm. 72, abril del 2021,
pàgs. 4-17.</span><span style="font-family: arial; font-size: large;"> </span></span><a href="https://drive.google.com/file/d/1-qc8_ZZ7e_qGNWwceEXKXjkQzhPYrWrP/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-family: arial; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><br /></span></span><p></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-51331629025609197922021-05-01T23:48:00.019+02:002021-05-02T00:02:57.891+02:00Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública.<p style="text-align: left;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="color: black; float: right; font-size: x-large;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-szkrjW6pirA/YI3LjFZvamI/AAAAAAAADvY/E6v6EBJCj4gi_wHgb1RJlKMVpCd_Ca5ZwCLcBGAsYHQ/s566/Captura%2Bde%2Bpantalla%2B2021-05-01%2B23.37.47.png" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="566" height="263" src="https://1.bp.blogspot.com/-szkrjW6pirA/YI3LjFZvamI/AAAAAAAADvY/E6v6EBJCj4gi_wHgb1RJlKMVpCd_Ca5ZwCLcBGAsYHQ/w300-h263/Captura%2Bde%2Bpantalla%2B2021-05-01%2B23.37.47.png" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;">D</span><span style="font-size: medium;">os pots de farmàcia del segle XVIII<br /> (Museu de la Pesca de Palamós).</span></span></td></tr></tbody></table><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span><span style="color: #666666; font-family: arial; font-size: large;">A partir
del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com
a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la
consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per
l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament
amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat
on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més
recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i
constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat
de satisfer una clientela tant local com itinerant. Article: Gabriel Martín
Roig. "Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els
guardians de la salut pública". <i>Revista del Baix Empordà</i>, núm. 71,
desembre del 2020, pàgs. 13-19</span><span style="color: #666666;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">.</span><span style="font-size: large;"> </span></span><a href="https://drive.google.com/file/d/1BC5KrGfmax_Fpjo-W6tiZNF-1jqbzdyM/view"><span style="color: #cc0000; font-family: arial; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span></div></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><p></p><br /><p></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-8237234619107185292020-10-12T13:12:00.009+02:002021-05-02T00:02:33.199+02:00Palamós durant l’Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l’estudi del seu topònim: segles VIII al XIII<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-f6_4Qh02JBo/X4Q37EO0_sI/AAAAAAAADrg/653q4vKdvcggkDd4LAHatgd6__VSVn0sQCLcBGAsYHQ/s1533/010.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1533" src="https://1.bp.blogspot.com/-f6_4Qh02JBo/X4Q37EO0_sI/AAAAAAAADrg/653q4vKdvcggkDd4LAHatgd6__VSVn0sQCLcBGAsYHQ/s320/010.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Vassallatge en època carolíngia.</span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span><span style="font-size: large;"><span style="color: #444444; font-family: arial;">Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de
Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta
de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior
de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un
paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal.
Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la
mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en
l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos
documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica.
La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre
les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos
historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat
com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats
per especialistes. Article: Gabriel Martín Roig. "Palamós durant l'Alta Edat Mitjana. Notes històriques a partir de l'estudi del seu topònim: segles VIII al XIII". <i>Revista del Baix Empordà</i>, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66.</span><span style="font-family: georgia;"> </span></span><a href="https://drive.google.com/file/d/18ESK4lSflzZ3vfuqsyzqfSeocv7SAOW2/view" target="_blank"><span style="color: #cc0000; font-family: arial; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></span></p><p><br /></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-73087191367956845692020-09-11T11:49:00.004+02:002022-07-03T15:42:19.572+02:00L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718).<p style="text-align: left;"></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-glk9eY5cXTI/X1tHMQMoV9I/AAAAAAAADq4/dVOMdbh5gns758btIZZ41jk72PzKaek6wCLcBGAsYHQ/s1166/Foto%2B002.jpg" style="clear: left; font-size: xx-large; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1031" data-original-width="1166" height="283" src="https://1.bp.blogspot.com/-glk9eY5cXTI/X1tHMQMoV9I/AAAAAAAADq4/dVOMdbh5gns758btIZZ41jk72PzKaek6wCLcBGAsYHQ/w320-h283/Foto%2B002.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Gravat de principis del segle XVIII que<br />mostra soldats participants en el conflicte</span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">.</span><br /></td></tr></tbody></table></blockquote><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #666666;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">La Guerra
de Successió (1701-1715)
va ser un
conflicte bèl·lic de
dimensions excepcionals per
l’època. La seva
transcendència per a
la història de
Catalunya és innegable
i ens ha
deixat gravats a
la memòria episodis
tan importants com
el setge de
Barcelona. El present
article pretén explicar
com el conflicte
va afectar </span></span><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Palamós
i el seu
comtat, que van
tenir-hi una participació
molt rellevant degut,
entre altres factors,
a la importància
estratègica del port.
Es tracta d’examinar
no solament la mobilització militar
palamosina durant la
guerra, que es
va traduir en
la contribució de
tropes regulars per a l’exèrcit
de l’arxiduc Carles,
sinó també quines
misèries, desgràcies i
repercussions va tenir
la persistència de
la guerra sobre
la gent de
Palamós, molt castigada
pels segrestos reials,
les confiscacions de
blat i els
impostos extraordinaris destinats a mantenir l’estatge de les tropes. Article: Gabriel Martín Roig. "L'impacte i els efectes de la Guerra de Successió a Palamós (1705-1718)". <i>Estudis del Baix Empordà</i>, 2014, nún. 33, pàgs. 273-315.</span></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"><a href="https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/285217/438208" target="_blank"><span style="color: #cc0000;">Llegir article en PDF</span></a> </span></span></span></p><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="text-align: left;"></p>Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-62592241067048330762020-07-09T23:55:00.016+02:002022-07-03T15:41:38.547+02:00L’ofici de l’espasa: mestres d’esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ekdp4OuPMys/XweNQpx7mXI/AAAAAAAADos/4WoCUqUlFhYrO0GvTCUtVgRPvJ7j1i16QCK4BGAsYHg/s2953/007%2BLibro%2Bde%2Blas%2Bgrandezas%2Bde%2BEspa%25C3%25B1a.jpg" style="clear: left; font-size: x-large; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2953" data-original-width="2145" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-ekdp4OuPMys/XweNQpx7mXI/AAAAAAAADos/4WoCUqUlFhYrO0GvTCUtVgRPvJ7j1i16QCK4BGAsYHg/w290-h400/007%2BLibro%2Bde%2Blas%2Bgrandezas%2Bde%2BEspa%25C3%25B1a.jpg" width="290" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><font face="arial">Un mestre d'esgrima al llibre<br />de Las Grandezas de la Espada</font></td></tr></tbody></table><p style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #666666; font-family: arial;"><span face="arial, sans-serif" style="font-size: 14pt;">L’any
1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres,
davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir
verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li
50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre
“que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta
freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i
l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la
penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra.
Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes
conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran
desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per
la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi
Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van
conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en
batre’s en duel per dirimir les seves diferències. Coneixeu-ne algunes
històries. Article: Gabriel Martín Roig. </span><i style="font-size: 14pt;">L'ofici de l'espasa: mestres
d'esgrima, espasers i duelistes a Palamós als segles XVI i XVII</i><span face="arial, sans-serif" style="font-size: 14pt;">. Revista
del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62.</span> <a href="https://drive.google.com/file/d/1hdAuuWPoNUakS-76w5u5eCrNcup7vYky/view?usp=sharing"><font size="5">Llegir article en PDF</font></a></span></p><br />Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-59340611370154735332020-05-16T13:20:00.003+02:002020-05-16T13:22:31.778+02:00El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-y4Xkh2wbAb8/Xr_MMvluftI/AAAAAAAADnQ/Ymw9qY-iG1AvpMzNsoCLZz2_Q6AbcOObwCLcBGAsYHQ/s1600/002.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1185" data-original-width="1600" height="236" src="https://1.bp.blogspot.com/-y4Xkh2wbAb8/Xr_MMvluftI/AAAAAAAADnQ/Ymw9qY-iG1AvpMzNsoCLZz2_Q6AbcOObwCLcBGAsYHQ/s320/002.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: 12.8px;">
El casal Prats és un edifici de principis del segle</div>
<div style="font-size: 12.8px;">
XVIII encaixonat en un racó de la Plaça del Forn.</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="color: #444444; font-size: large;">A la plaça del Forn passa desapercebut
un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat parcialment ocult. Als
anys 60 del segle passat es va alçar el cos d’una edificació al seu davant que
n’ha amagat bona part de la seva façana. Es caracteritza per tenir els murs
coberts per un revestiment amb esgrafiats barrocs que daten del segle XVIII; un
edifici que ja té prop de 290 anys d’història i amb un inestimable valor
patrimonial. L’immoble va ser la residència dels Prats, una família notable i
opulenta de la nostra vila tot i que avui en dia es coneix més per can Bardera
per ser-ne el nom del darrer propietari. </span><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;"><span style="color: #444444;">El casal Prats és un dels edificis civils més antics del barri vell i,
no obstant el pas del temps i la deixadesa que ha patit, encara manté el seu
encant i atresora un evident interès històric que val la pena remarcar. Heus
aquí la seva petita història. Article: Gabriel Martín Roig. <i>El Casal Prats,
una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós</i>, Revista del
Baix Empordà, núm. 66, setembre del 2019, pàgs. 43-47</span></span>. </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1VqKvk248WvpiyhdwRcjuwwtH-GuooKZn/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-66002806822698791172020-01-31T15:25:00.001+01:002020-02-02T11:52:30.760+01:00Algunes notes històriques del Carnaval de Palamós del segle XVIII.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-EH-2atzZ-Mo/XjQ3gds8XNI/AAAAAAAADl0/aabWBqDbQQ4MpVu_HSdEs6dx7mKvdAtVgCLcBGAsYHQ/s1600/004%2BIMG_9642_0%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-EH-2atzZ-Mo/XjQ3gds8XNI/AAAAAAAADl0/aabWBqDbQQ4MpVu_HSdEs6dx7mKvdAtVgCLcBGAsYHQ/s320/004%2BIMG_9642_0%2B%25281%2529.jpg" width="304" /></a></div>
</td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px;">Rajola del segle XIX amb dos </span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.8px;">personatges </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12.8px;">emmascarats ballant.</span></div>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Cada any Palamós es vesteix de gala
per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la manifestació
pagana que més persones gaudeixen arreu del món. El Carnaval de Palamós és una
folgança ineludible del calendari local que s’ha acabat convertint en la festa
d’hivern més important de la vila i un dels carnavals pioners de la Costa
Brava. Les primeres referències documentals referides a dit carnaval es
remunten a la premsa escrita de finals del segle XIX, quan el 1878, el
periodista i historiador local Ignasi Pagès explicava com es desenvolupaven els
actes d’aquesta celebració al Semanario de Palamós i també a la prestigiosa
Revista de Girona. El propòsit d’aquest article és recular molt més en el
temps, doncs em proposo demostrar que hi ha referències anteriors en fonts
manuscrites que permeten parlar d’un dels carnavals documentalment més antics
de les comarques gironines. Article: Gabriel Martín Roig. <i>Algunes notes
històriques del Carnaval de Palamós del segle XVIII</i>, Revista del Baix Empordà,
núm. 65, juny del 2019, pàgs. 71-77. </span><a href="https://drive.google.com/file/d/167ANzLVIvdfxROyjXNLy37dievagUi0i/view"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-63622047675094487062019-08-30T17:28:00.002+02:002019-08-30T17:33:57.284+02:00Naufragis, varades i espolis a la badia de Palamós (segles XVI-XVIII).<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Hw-KGrF_bk0/XWk_gO2PT1I/AAAAAAAADiI/CgTgid4UxtQ1vzYp4U1FiWspvc4ZfJ31ACEwYBhgL/s1600/14324609280358.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="657" height="265" src="https://1.bp.blogspot.com/-Hw-KGrF_bk0/XWk_gO2PT1I/AAAAAAAADiI/CgTgid4UxtQ1vzYp4U1FiWspvc4ZfJ31ACEwYBhgL/s320/14324609280358.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exvot d'un naufragi de l'any 1790.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-size: large;">Els avenços tècnics, les millores en
la construcció naval, el pilotatge i el major coneixement dels relleus
submergits és evident que van contribuir a evitar moltes tragèdies marítimes, però
no van dissipar tots els perills. Les forces naturals i els elements
meteorològics sempre han tingut un paper desestabilitzador en el medi marí,
alterant i perjudicant greument la navegació de cabotatge, fins hi tot quan
aquesta es trobava a l’empara i protecció d’un port tant segur com el de
Palamós. En aquest article es recullen alguns naufragis destacats que tingueren
lloc en aquesta rada. S’hi explica com s’organitzava la població local per
efectuar les accions de rescat i s’analitzen els motius de les disputes entre
La Junta de Sanitat de Palamós i el Reial Tribunal de la Capitania General per
a fer-se amb el control econòmic de les mercaderies recuperades dels navilis
enfonsats. Tot plegat ens ajudarà a comprendre els interessos econòmics, la picaresca
i els actes d’espoli que hi havia a l’entorn d’un naufragi. Article: Gabriel
Martín Roig. <i>Naufragis, varades i espolis a la badia de Palamós (segles
XVI-XVIII)</i>, Revista del Baix Empordà, núm. 64, març del 2019, pàgs. 43-51.</span><span style="font-size: large;"> </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1j54IyEV1ce8eCZ1UswfM-WQB9mU4NY_u/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-24447988467420042832019-05-12T18:22:00.003+02:002019-05-12T18:24:12.497+02:00Un retrat dels comtes de Palamós del segle XVI a l’església de Santa Maria<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-AERV6c8A4jc/XNhH6s1OXvI/AAAAAAAADgo/EqCectUiuIIAftik7IwBjX3tkqlngJT6gCLcBGAs/s1600/001.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1089" data-original-width="1600" height="217" src="https://1.bp.blogspot.com/-AERV6c8A4jc/XNhH6s1OXvI/AAAAAAAADgo/EqCectUiuIIAftik7IwBjX3tkqlngJT6gCLcBGAs/s320/001.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mènsula que representa el retrat de dos personatges<br />
en una capella lateral de Santa Maria de Palamós.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #444444; font-size: large;">L'església de Santa Maria de Palamós és un temple parroquial bastit als segles XV i XVI. Presenta una sola nau i quatre capelles laterals per banda seguint les premisses del gòtic català. A la quarta capella de l’esquerra, actualment sota d’advocació de Sant Josep, hi ha una mènsula que presenta uns caps esculpits molt curiosos que mereixen un estudi més atent. Es tracta de dues figures entrellaçades on es pot veure el mig cos d’un personatge masculí, que sembla vestit amb un gipó i que porta una corona triomfal al cap. Darrere seu emergeix, en sentit contrari, el bust d’una figura femenina amb el cap cobert amb una còfia. L’espai intermedi es completa amb el relleu d’una flor de quatre pètals acompanyada d’algunes fulles disposades radialment. Qui són aquests dos personatges misteriosos i per què ocupen un lloc preeminent a la dita capella? Tot això es desvetlla en el present article: Gabriel Martín Roig. </span><span style="color: #444444;"><span style="font-size: large;"><i>Un retrat dels comtes de Palamós del segle XVI a l'església de Santa Maria</i></span></span><span style="color: #444444; font-size: large;">. Revista del Baix Empordà, núm. 63, desembre-març del 2018, pàgs. 65-70. </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1vxt7IXOq9k6hpcPfG6oXUECrR-N_y3_j/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-17062846769935445082019-02-28T16:16:00.002+01:002019-02-28T16:19:36.531+01:00Els hospitals de Palamós, 700 anys d'història<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-mSpdffITkiQ/XHf6ucv6tCI/AAAAAAAADec/gL-eZ6ciPK80WzGSfX58cqgeRHJBALhbQCLcBGAs/s1600/010.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1464" data-original-width="1600" height="292" src="https://3.bp.blogspot.com/-mSpdffITkiQ/XHf6ucv6tCI/AAAAAAAADec/gL-eZ6ciPK80WzGSfX58cqgeRHJBALhbQCLcBGAs/s320/010.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dos metges atenent un malalt en un exvot català del segle XVII</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444;"><span style="color: #444444; font-size: large;">La major
part de pobles de Catalunya han tingut, en un o en un altre moment de la seva
història, una petita institució caritativa a la qual han anomenat hospital.
Fins hi tot es dona el cas que molts d’ells han compartit avenir i vivències
comunes, però mentre uns amb el pas dels anys van quedar abandonats, destruïts
per conflictes militars o relegats a petits asils d’ancians, altres com
l’Hospital de Palamós van sobreviure i van créixer per a convertir-se en una de
les empreses sociosanitàries més destacades de les comarques gironines. La transcendència i la situació actual de
l’Hospital de Palamós és el fruit d’una llarga tradició assistencial en la
història d’aquesta vila empordanesa. L'article que aquí es presenta recull de manera sintètica
la història de tots els hospitals i institucions caritatives o sanitàries que
ha tingut Palamós al llarg dels segles. Article: Gabriel Martín Roig. <i>Els hospitals de Palamós, 700 anys d'història</i></span><span style="font-size: large;"><span style="color: #444444;">. Annals de Medicina, Vol 102, núm. 1, Gener-març, 2019, pàgs. 27-36.</span><span style="background-color: white; color: #cc0000;"> </span></span><a href="http://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=12550"><span style="background-color: white; color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span><span style="background-color: #cc0000; font-size: x-large;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-79137539905391115222019-01-03T13:37:00.003+01:002019-01-03T13:41:14.780+01:00Palamós, teatre de les accions de la Primera Guerra Mundial, 1914-1918<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-_GSMsWx0B1w/XC4Bho-B2-I/AAAAAAAADdI/0tyJQgEiSqgFGhE61tBSYJy1pDDx_QJjACLcBGAs/s1600/Fig.11.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1088" data-original-width="1255" height="277" src="https://2.bp.blogspot.com/-_GSMsWx0B1w/XC4Bho-B2-I/AAAAAAAADdI/0tyJQgEiSqgFGhE61tBSYJy1pDDx_QJjACLcBGAs/s320/Fig.11.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El vapor Provence enfonsat al port de Palamós</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #444444; font-size: large;">La Primera Guerra Mundial va passar de
forma tangencial pel litoral empordanès
mentre l’Estat espanyol mantenia una fràgil neutralitat davant del conflicte. Des del
mateix inici de la contesa, Palamós va viure
una profunda crisi que va afectar el teixit
industrial i econòmic de la vila. Entre els esdeveniments menys coneguts de la història
d’aquesta conflagració hi ha les accions bèl·
liques que dugueren a terme els submarins
alemanys davant de la costa empordanesa
contra els vapors aliats. A això cal afegir les
accions d’espionatge, contraespionatge,
contraban i sabotatges relacionades amb
el port palamosí. En definitiva l’article pretén recuperar una història tan desconeguda
com intensa, les conseqüències directes
d’aquest conflicte tan universal que van tenir com a rerefons la vila de Palamós. Article: Gabriel Martín Roig. <i>Palamós, teatre de les accions de la Primera Guerra Mundial, 1914-1918</i>. Estudis del Baix Empordà, núm. 34, 2015, pàgs 437-473.</span><span style="color: #444444; font-size: large;"> </span><a href="https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/303599/438326"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-81357165828331560442018-12-24T09:57:00.000+01:002019-02-28T23:45:31.546+01:00Signes i elements exorcitzadors a les llars palamosines<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-NGoRoMMtgbo/XCCe85WTnUI/AAAAAAAADcw/soFKyL0trwoCiVGi5S_TqvCDMLzvnJ8iwCEwYBhgL/s1600/004.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1194" data-original-width="985" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-NGoRoMMtgbo/XCCe85WTnUI/AAAAAAAADcw/soFKyL0trwoCiVGi5S_TqvCDMLzvnJ8iwCEwYBhgL/s320/004.jpg" width="263" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cues de gall en diferents cases palamosines.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #444444; font-size: large;">Els antics habitants de Palamós, com
succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar durant segles un
sentiment religiós molt profund que sovint es confonia amb les supersticions i
certes creences molt arrelades al passat. Aquesta devoció es manifestava en
forma de signes i grafismes que es pintaven o gravaven en determinades zones
visibles dels habitatges. La utilització de signes o monogrames epigràfics als
immobles tenien una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les cases i
als seus habitats una protecció sagrada. Aquestes formes simbòliques actuaven com una mena de sortilegi
que protegia la llar de tot tipus de malvestats, tant naturals com
sobrenaturals: fred, calor, pluja, pedregades i tempestes, però també encanteris,
atacs de bruixes i mals esperits que podien malbaratar la vida de les persones
que hi habitaven. Article: Gabriel Martín Roig. <i>Signes i elements exorcitzadors en les llars palamosines. </i></span><span style="color: #444444; font-size: large;">Revista
del Baix Empordà, núm. 62, setembre del 2018, pàgs. 27-36. </span><a href="https://drive.google.com/file/d/155y9pjOnySg8AF5dQImeIc-lM-8WBeh6/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-62199038295872600242018-10-17T23:34:00.000+02:002018-10-18T09:12:48.705+02:00La torre de guaita de sa Punta a Palamós<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-paL9NRzcNr8/W8epHLVDZfI/AAAAAAAADbc/D_s3ELNPqKEmZwGtIlzoFcnyrSUK49ohACLcBGAs/s1600/005%2B1676%2Bagost%2Bpalam%25C3%25B3s%2Bper%2BLorenzo%2BPossi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1387" data-original-width="1600" height="277" src="https://3.bp.blogspot.com/-paL9NRzcNr8/W8epHLVDZfI/AAAAAAAADbc/D_s3ELNPqKEmZwGtIlzoFcnyrSUK49ohACLcBGAs/s320/005%2B1676%2Bagost%2Bpalam%25C3%25B3s%2Bper%2BLorenzo%2BPossi.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #444444; font-size: small;">La torre de sa Punta en un dibuix del segle XVII.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-size: large;"><span lang="CA">Al segle XVI es va alçar una torre de guaita proveïda d’un cos de guàrdia i
d’artilleria al punt més enlairat del cap de Palamós, al paratge de Sa Punta,
un terreny que hi havia al damunt del far i que avui ja no existeix a causa de
la construcció del moll comercial a principis del segle XX. Per entendre les
motivacions que van portar als palamosins a construir aquest element defensiu
cal recular fins al segle XVI, quan el Mediterrani va ser l’escenari del xoc de
dues potències que estaven en procés d’expansió territorial, econòmica,
religiosa, comercial i política.</span><span lang="CA"> </span></span><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><span style="color: #444444;">Per un costat hi havia l’imperi
otomà, que ja havia aconseguit el control del Mediterrani oriental i, per
l’altra banda, l’imperi de Carles V, que tenia l’hegemonia a Europa i pretenia
expandir el seu control també a l’àmbit marítim. Article: Gabriel Martín Roig.
<i>La torre de guaita de sa Punta a Palamós</i>. Revista del Baix Empordà, num. 61,
juny-setembre del 2018, p. 58-64.</span> </span><a href="https://drive.google.com/file/d/16E9MCRQC8f3yRUFLbaV5k4BzcZyxu4Qr/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-67305539127025338892018-10-11T00:16:00.000+02:002018-10-11T00:28:33.117+02:00Restes megalítiques prop de la necròpolis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VLnuI988Uzo/W755Lq_FmVI/AAAAAAAADa4/ALKaz5AttNU13wto7YUFFkC9zSIWxMKBgCEwYBhgL/s1600/IMG_5242.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-VLnuI988Uzo/W755Lq_FmVI/AAAAAAAADa4/ALKaz5AttNU13wto7YUFFkC9zSIWxMKBgCEwYBhgL/s320/IMG_5242.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Cista de Bevià</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444;"><span style="font-size: large;">A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques
associades a una necròpolis altmedieval. Estan situades al damunt d’un petit
pujol que s’alça just al davant del veïnat de Bevià, al municipi de Madremanya
(Gironès). La necròpolis altmedieval ja havia estat esmentada el 1966 per Jaume
Marquès, que va ser arxiver de la catedral de Girona i director del museu
diocesà de la mateixa ciutat. Segurament, també, els vestigis megalítics ja
eren localment coneguts, però fins al dia d’avui mai s’havien documentat ni
havien estat objecte de cap estudi. Article: Enric Carreras, Gabriel Martín i
Josep Tarrús. <i>Restes megalítiques prop de la necròloplis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya</i>,</span><i style="font-size: x-large;"> </i></span><span style="font-size: large;"><span style="color: #444444;">Revista del
Baix Empordà, núm. 59, setembre del 2017, p. 83-88.</span> </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1v5xh1YGgLseH7q80derV5cBhTILSmkRC/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-72903420981936931492018-10-10T23:51:00.000+02:002018-10-11T00:16:51.382+02:00El castellet de la Meda Gran i el segrest de les illes per part dels genovesos <br />
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-FBlYFWWbYNs/W750HcH7CpI/AAAAAAAADas/6iqxMqGvki0CqBrbQ044Nw2-72lisCj6gCEwYBhgL/s1600/general.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="467" height="241" src="https://3.bp.blogspot.com/-FBlYFWWbYNs/W750HcH7CpI/AAAAAAAADas/6iqxMqGvki0CqBrbQ044Nw2-72lisCj6gCEwYBhgL/s320/general.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Vista aèria de les illes Medes</span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-size: large;"><span lang="CA">Durant els segles
XII i XIII el riu Ter desembocava poc més avall de les illes Medes. El seu
cabal, molt superior a l’actual, el feia navegable en el seu darrer tram fins
poc més amunt d’Ullà. Les contínues incursions de la pirateria morisca i
genovesa i el control definitiu del comtat d’Empúries va propiciar que el rei
Martí l’Humà valorés que la millor manera de protegir les poblacions costaneres
i el territori del Baix Ter era fortificant les illes Medes, establint-hi un
punt de guaita permanent sota la vigilància de cavallers hospitalaris.</span><span lang="CA"> </span>Gabriel
Martín Roig. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">El castellet de la Meda Gran i el segrest de les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>illes per part dels genovesos</span></i></span><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><span style="color: #444444;">. Llibre de la Festa de santa Llúcia, 2017, p-
24-27.</span><span style="color: #cc0000;"> </span></span><a href="https://drive.google.com/file/d/1JQ_JZl_mbwoIXi3HKITSGBc5rcfhVs_A/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-89427238130930731442018-04-06T09:37:00.000+02:002018-04-06T09:45:27.222+02:00La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-BSOzZwCnZQQ/WsciNgu_J4I/AAAAAAAADU4/wJYrvNA0Z8YJzIxCaT2dCgEvDe_rEi3wACLcBGAs/s1600/005.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1336" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-BSOzZwCnZQQ/WsciNgu_J4I/AAAAAAAADU4/wJYrvNA0Z8YJzIxCaT2dCgEvDe_rEi3wACLcBGAs/s320/005.JPG" width="267" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Poal del segle XVI que es conserva <br />al Museu de la Pesca</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">El mestre d’obres Tomàs Barça, que a
partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de
l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret
lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un
material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una
tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a
l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació
efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum.
Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos
de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la
tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en
aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de
peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa
col·leccions com aquestes a les comarques gironines. Una mostra de les peces
extretes es troben avui guardades al Museu de la Pesca de Palamós. Aquest
article pretén donar a conèixer aquesta troballa que testimonia una tradició terrissera
palamosina i l’ús que es feia de la ceràmica de rebuig com a material
constructiu. Article: Gabriel Martín Roig. <i>La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI.</i> Revista del Baix Empordà, num. 59, pàgs. 58-63.</span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: medium;"> </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1p409_dkB9YB97oi9cHag4bOCmfkHGgHm/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Llegir article en PDF</span></a></span></span></div>
<br />Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-11176491581818967042017-12-26T00:26:00.001+01:002017-12-26T00:38:00.202+01:00L'escala de cargol del segle XVI del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-fgozzNhC1T4/WkGIueUSkvI/AAAAAAAADSE/c2hNyYkhvLcUuhZFVwc-IIQ5Fa2JvRsxQCEwYBhgL/s1600/1644-e1493896940760.jpg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="995" data-original-width="1199" height="265" src="https://1.bp.blogspot.com/-fgozzNhC1T4/WkGIueUSkvI/AAAAAAAADSE/c2hNyYkhvLcUuhZFVwc-IIQ5Fa2JvRsxQCEwYBhgL/s320/1644-e1493896940760.jpg.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escala de cargol del segle XVI <br />
descoberta a l'interior del campanar</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-size: large;">A principis del
2017 es van dur a terme les obres de rehabilitació del campanar de Santa Maria
de Palamós. El repicat de l’arrebossat que cobria els murs exteriors ha permès
estudiar amb més deteniment no només les formes i tècniques constructives
emprades per Tomàs Barça (el mestre de cases del segle XVI que va projectar el
temple) sinó també alguns elements arquitectònics de gran interès que durant
anys havien quedat amagats i oblidats. És el cas de l’escala de cargol, recentment
descoberta, encaixada en una de les cantonades de la torre. Les escales
helicoïdals de pedra van ser un element arquitectònic molt emprat durant el
període gòtic atès que ajudaven a salvar grans alçades afectant només un espai
molt reduït de l’edifici. Aquest element té una llarga història. Les primeres referències
apareixen a l’arquitectura romana però el seu ús va ser molt més extensiu a
l’edat mitjana, quan es va convertir en un repte pels coneixements tècnics dels
mestres de cases i un clar exponent d’elegància en cadascuna de les
construccions on apareixia. Aquest article pretén donar a conèixer l’escala de
cargol apareguda a l’interior del campanar de l’església palamosina,
contextualitzar-la, apuntar una datació, les possibles causes de la seva
destrucció i aprofitar per a comentar altres elements constructius interessants
que s’han evidenciat durant el procés de restauració de la torre del campanar i
permeten completar la visió històrica que tenim de l’edifici. Article: Gabriel Martín Roig. <i>L'escala de cargol del campanar de Santa Maria de Palamós i altres elements d'interès</i>. Revista del Baix Empordà, núm. 58, pàgs. 58-66.</span><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"> <a href="https://drive.google.com/file/d/101XrI7k2ChwIVfVU6TrvJZkpFeu41fem/view?usp=sharing"><span style="color: #cc0000;">Llegir article en PDF</span></a></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"></span></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1575963939375766626.post-21604771848730901552017-09-28T09:56:00.002+02:002017-09-28T10:09:00.582+02:00Les carasses de Palamós: simbologia i significat<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-idPZCKykfPs/Wcyq9MvrirI/AAAAAAAADQM/ONCYhF2TA7sUQvbXVH4rHIIZ-2kjYN9lACLcBGAs/s1600/005.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1324" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-idPZCKykfPs/Wcyq9MvrirI/AAAAAAAADQM/ONCYhF2TA7sUQvbXVH4rHIIZ-2kjYN9lACLcBGAs/s320/005.jpg" width="264" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carassa de la premsa d'oli del Castellet de Palamós</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">La carassa és una representació esculpida d’un
cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals,
cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament,
aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del
temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix
les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del
temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic
adoptant una </span></span><span style="font-size: large;">significació més profana. La representació de
carasses ha estat una tradició </span><span style="font-size: large;">molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el
segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a
Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En
aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes
interpretacions sobre la seva possible funció i significació. Article: Gabriel
Martín Roig. <i>Les carasses de Palamós.</i> Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017,
pàg. 66-71.</span><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;"> <a href="https://drive.google.com/file/d/0B5p3xx8ZytjiR1JxN2RKNk5UYWs/view"><span style="color: #cc0000;">Llegir article en PDF</span></a></span></div>
Gabriel Martín Roighttp://www.blogger.com/profile/02184919957246493182noreply@blogger.com