divendres, 20 de desembre del 2013

L'enterrament accidentat d'Antoni Casademont: conflictes, baralles i desavinences entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII

L'enterrament d'Antoni Casamont va provocar una forta
disputa entre els capellans de Santa Maria de Palamós
i els frares agustins del convent.
El turbulent i accidentat enterrament d’Antoni Casademont, un modest sabater de Palamós, va encendre la guspira d’un conflicte latent durant decennis entre els capellans de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós i els frares agustins del convent de Nostra Senyora de Gràcia. L’abundant documentació que hi ha l’Arxiu Municipal de Palamós complementada amb altra de procedència diversa, permeten reconstruir els fets de manera fidel, exposar els motius de les desavinences, les disputes que van viure els habitants de la vila que anaven a favor d’uns i d’altres i detallar els costums i els rituals d’enterrament dels parroquians i dels frares de Palamós a final del segle XVIII. Article: Gabriel Martín Roig. L’Afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII. Institut d’Estudis del Baix Empordà, volum 31, Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 103-130. Llegir l'article en PDF

diumenge, 15 de desembre del 2013

L'atac de la fragata britànica Hydra al port de Sa Tuna de Begur, 1807.

La fragata Hydra al port de Begur. Pintura de l'escola anglesa
del segle XIX (National Maritime Museum de Greenwich).
L’any 1778, diverses disposicions de Carles III, van culminar amb el decret que permetia als catalans comerciar directament amb les colònies americanes, acabant així amb el secular monopoli de la Casa de Contratación de Sevilla. Però el gran increment de tràfic marítim que això va suposar per als ports catalans va coincidir amb una época de males relacions entre la corona espanyola i la Gran Bretanya que va derivar en continuats conflictes polítics i enfrontaments bèl·lics. Durant aquestes dècades els ports del nostre litoral van deixar de ser un lloc segur per a les embarcacions catalanes i franceses que vorejaven la costa. Les naus angleses tenien la valentia de perseguir les embarcacions fins a l’interior de les rades, plantant cara al foc de les defenses portuàries. L’atac de 1807 al port de Sa Tuna deBegur, n’és un exemple esclaridor i ben documentat per tal d’entendre fins on era capaç d’arribar l’empeny d’una fragata britànica en la persecució i captura de tres naus corsàries. Article: Gabriel Martín Roig. L’atac de la fragata britànica “Hydra” al port de Sa Tuna de Begur, l’any 1807. Revista del Baix Empordà, núm. 42, 2013, pàgs. 59-63. Llegir l'article en PDF

dimecres, 18 de setembre del 2013

L'ombra de la Inquisició a Palamós

Inquisidors del segle XVII pendents de la confessió
 d'un heretge
Amb la necessitat d’exercir un control ferm i estendre la seva acció a cadascun dels districtes territorials, la Inquisició va crear una xarxa de cooperadors locals sense retribució, els familiars del Sant Ofici, que van assegurar la presència permanent d’aquesta institució a Palamós. Aquests rendien comptes als inquisidors generals durant les visites, quan a Palamós arribaven veritables tribunals itinerants acompanyats per oficials i algutzils. Tenia varis objectius: perseguir l’heretgia, vigilar la puresa de la doctrina catòlica a la demarcació de cada tribunal, revisar l’acció i la conducta dels familiars del Sant Ofici i entrevistar-se amb capellans i frares per estudiar el comportament d’algunes famílies palamosines, sobretot aquelles formades per conversos o estrangers. Revisant el catàleg de processos inquisitorials del Tribunal del Sant Ofici de Barcelona, es pot comprovar com hi apareix un considerable nombre de palamosins i de calongins que van caure en mans d’aquest tribunal per a ser jutjats per causes de fe. Article: Gabriel Martín Roig. L’ombra de la Inquisició a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 41, juny-setembre del 2013, pàgs.63-75.  Llegir article en PDF

dimecres, 31 de juliol del 2013

Palamós sota l'impacte de les bombes, 1936-1939.

Fotografia d'un dels canons Ordoñez de les bateries
del Puig de Molí de Sant Joan.
Durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola la situació geogràfica de Palamós, allunyada del front, permetia a la població viure amb tranquil·litat i confiança, els queviures arribaven amb certa fluïdesa i la gent feia vida, més o menys, normal. Però aviat els palamosins van descobrir que no eren aliens a l’assot de la guerra, a l’impacte directe de les bombes, als atacs i als bombardejos que van causar alarma i terror. Per defensar la costa i protegir el trànsit de mercaderies del port, es va convenir, quasi de manera immediata, la construcción d’unes bateries al Puig del Molí de Vent de Sant Joan. Gabriel Martín Roig. Sota l'Impacte de les bombes. Llibre de la festa major de Sant Joan, Agost 2013, pàgs. 4-6. Llegir article en PDF

dimarts, 18 de juny del 2013

El castell de Sant Esteve de la Fosca

El castell de Sant Esteve de la Fosca en un dibuix
francès de finals del segle XVII.
Les ruïnes del castell de Sant Esteve de Mar o de La Fosca es troben situades a l’extrem de llevant de la platja de la Fosca, en un promontori de roca granítica que s’endinsa a l’aigua formant una península. L’edifici presenta una estructura molt complexa fruit de diferents construccions que s’han anat superposant al llarg dels segles. Es troba en un estat de degradació avançat i, corre el perill de perdre elements estructurals significatius; afortunadament, no fa gaire, ja s’ha iniciat la feina de consolidació i reconstrucció de l’edifici. Aquest article pretén fer un breu repàs de la seva història, de les primeres notícies documentades de la fortalesa fins la pèrdua de les seves funcions defensives per convertir-se en una petita explotació agrícola. Es tractarà d’identificar, analitzar i explicar els elements arquitectònics més significatius de l’edifici de manera clara i entenedora, junt amb un parrell de reconstruccions gràfiques del seu aspecte original. Gabriel Martín Roig. El castell de Sant Esteve de la Fosca. Revista del Baix Empordà, núm. 40, març-juny 2013, pàgs 23-32.  Llegir article en PDF 

dimarts, 2 d’abril del 2013

Els pintors "plenairistes" de l'escola palamosina de principis del segle XX

El pintor Francesc Vidal Palmada pintant a la platja
de la Catifa amb els seus deixebles l'any 1954.
Alguns artistes palamosins de principis del segle XX com Francesc Vidal Palmada, Joan Gou, Josep Figa o Casi Boada es van abocar a realitzar una pintura il·luminista, duta a terme a l’aire lliure, que els permetia captar de manera directa, els efectes fugissers de la llum sobre el paisatge. Aquests pintors , van estar clarament influïts per les tendències impressionista i postimpressionista (que a Catalunya van perdurar fins gairebé mitjans del segle XX) i encoratjats per la presència a Palamós de reconeguts artistes forans, vinguts de Barcelona i d’altres contrades, els quals van servir de referent a molts pintors pleinairistes empordanesos. Aquest article presenta la relació d’aquest primers pintors “pleanairistes” amb el paisatge i l’arquitectura popular del Baix Empordà. Article: Gabriel Martín Roig. Consumats dibuixants de masies. Revista del Baix Empordà, núm. 39, Desembre 2012-Març 2013, pàgs. 63-66. Llegir article en PDF

divendres, 15 de març del 2013

Palamós, Cervantes i els grans autors de "El Siglo de Oro"

Llibre de comèdies de Lope de Vega patrocinat
pel comte de Palamós
El Siglo de Oro va ser el període més gloriós de les lletres hispàniques que va abastar els segles XVI i XVII. En aquesta època Palamós ja era un port important, un lloc de transit obligat, una destinació habitual per la diplomàcia europea i per a molts artistes i literats que es dirigien a Itàlia. Això va permetre a aquesta vila costanera comptar amb la presència de grans homes d’estat, mecenes, personatges rellevants, figures literàries del moment com Andrea Navagero, Bernardo Balbuena o Miguel de Cervantes. La vila i els seus paratges van ser lloats en peces teatrals de Tirso de Molina mentre que la seva platja i els seus carrers van convertir-se teló de fons de les corredories dels personatges de Miguel de Cervantes, que durant la seva vida, per diverses circumstàncies, el destí el va portar a relacionar-se repetides vegades amb Palamós. La darrera part d’aquest article aprofundeix en el lligam de mecenatge entre el comte de Palamós i Lope de Vega, i a esverinar el que hi ha de cert en la possible estada de Miguel de Cervantes i la descripció que fa de Palamós i de la seva gent en uns episodis de la seva famosa novel·la La Galatea. Article: Gabriel Martín Roig. Palamós, Cervantes i els grans autors de El Siglo de Oro. Revista del Baix Empordà, num. 38, Desembre 2012, pàgs.70-82. Llegir article en PDF  

dilluns, 14 de gener del 2013

La vida de la dona palamosina durant l'Antic Règim


Una dona en un arcó palamósí del segle XVIII
(Museu de la Pesca de Palamós)
El rol que la dona palamosina va interpretar durant els segles XVII i XVIII va ser, invariablement, gris i secundari. La casa i la família constituïren tot el seu horitzó vital, i molt rarament, sobretot les que tenien una condició més humil, podien ultrapassar aquest límit. La majoria de les seves potencialitats creatives i laborals van quedar esclafades pel pes de les estructures socials vigents, sempre legitimadores de l’hegemonia masculina. Però, afortunadament als manuscrits i documents antics ha perdurat el record d’alguna d’aquestes palamosines emprenedores, vitalistes, atrevides capaces de remar a contracorrent en una societat masclista que les relegava. Aquest article pretén ser un sentit homenatge a aquestes “heroïnes”, moltes anònimes, un pretext per recordar part de la seva vida, les seves penúries i les dificultats per sobreviure en temps difícils. Article: Gabriel Martín Roig. El paper de la dona palamosina durant l'Antic Règim. Revista del Baix Empordà, núm. 38, setembre-desembre 2012, pàgs. 33-44. Llegir article en PDF