dilluns, 24 de desembre de 2018

Signes i elements exorcitzadors a les llars palamosines

Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar durant segles un sentiment religiós molt profund que sovint es confonia amb les supersticions i certes creences molt arrelades al passat. Aquesta devoció es manifestava en forma de signes i grafismes que es pintaven o gravaven en determinades zones visibles dels habitatges. La utilització de signes o monogrames epigràfics als immobles tenien una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les cases i als seus habitats una protecció sagrada. Aquestes formes simbòliques actuaven com una mena de sortilegi que protegia la llar de tot tipus de malvestats, tant naturals com sobrenaturals: fred, calor, pluja, pedregades i tempestes, però també encanteris, atacs de bruixes i mals esperits que podien malbaratar la vida de les persones que hi habitaven. Article: Gabriel Martín Roig. Signes i elements exorcitzadors en les llars palamosines. Revista del Baix Empordà, núm. 62, setembre del 2018, pàgs. 27-36. Llegir article en PDF

dimecres, 17 d’octubre de 2018

La torre de guaita de sa Punta a Palamós

La torre de sa Punta en un dibuix del segle XVII.

Al segle XVI es va alçar una torre de guaita proveïda d’un cos de guàrdia i d’artilleria al punt més enlairat del cap de Palamós, al paratge de Sa Punta, un terreny que hi havia al damunt del far i que avui ja no existeix a causa de la construcció del moll comercial a principis del segle XX. Per entendre les motivacions que van portar als palamosins a construir aquest element defensiu cal recular fins al segle XVI, quan el Mediterrani va ser l’escenari del xoc de dues potències que estaven en procés d’expansió territorial, econòmica, religiosa, comercial i política. Per un costat hi havia l’imperi otomà, que ja havia aconseguit el control del Mediterrani oriental i, per l’altra banda, l’imperi de Carles V, que tenia l’hegemonia a Europa i pretenia expandir el seu control també a l’àmbit marítim. Article: Gabriel Martín Roig. La torre de guaita de sa Punta a Palamós. Revista del Baix Empordà, num. 61, juny-setembre del 2018, p. 58-64. Llegir article en PDF

dijous, 11 d’octubre de 2018

Restes megalítiques prop de la necròpolis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya

Cista de Bevià
A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques associades a una necròpolis altmedieval. Estan situades al damunt d’un petit pujol que s’alça just al davant del veïnat de Bevià, al municipi de Madremanya (Gironès). La necròpolis altmedieval ja havia estat esmentada el 1966 per Jaume Marquès, que va ser arxiver de la catedral de Girona i director del museu diocesà de la mateixa ciutat. Segurament, també, els vestigis megalítics ja eren localment coneguts, però fins al dia d’avui mai s’havien documentat ni havien estat objecte de cap estudi. Article: Enric Carreras, Gabriel Martín i Josep Tarrús. Restes megalítiques prop de la necròloplis altmedieval de Bevià, al terme de Madremanya, Revista del Baix Empordà, núm. 59, setembre del 2017, p. 83-88. Llegir article en PDF

dimecres, 10 d’octubre de 2018

El castellet de la Meda Gran i el segrest de les illes per part dels genovesos


Vista aèria de les illes Medes
Durant els segles XII i XIII el riu Ter desembocava poc més avall de les illes Medes. El seu cabal, molt superior a l’actual, el feia navegable en el seu darrer tram fins poc més amunt d’Ullà. Les contínues incursions de la pirateria morisca i genovesa i el control definitiu del comtat d’Empúries va propiciar que el rei Martí l’Humà valorés que la millor manera de protegir les poblacions costaneres i el territori del Baix Ter era fortificant les illes Medes, establint-hi un punt de guaita permanent sota la vigilància de cavallers hospitalaris. Gabriel Martín Roig. El castellet de la Meda Gran i el segrest de les  illes per part dels genovesos. Llibre de la Festa de santa Llúcia, 2017, p- 24-27. Llegir article en PDF

divendres, 6 d’abril de 2018

La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI

Poal del segle XVI que es conserva
al Museu de la Pesca

El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines. Una mostra de les peces extretes es troben avui guardades al Museu de la Pesca de Palamós. Aquest article pretén donar a conèixer aquesta troballa que testimonia una tradició terrissera palamosina i l’ús que es feia de la ceràmica de rebuig com a material constructiu. Article: Gabriel Martín Roig. La terrissa de la volta del campanar de Palamós: un valuós testimoni de la producció local del segle XVI. Revista del Baix Empordà, num. 59, pàgs. 58-63. Llegir article en PDF