Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Feliu de Guíxols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Feliu de Guíxols. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de desembre del 2013

L'atac de la fragata britànica Hydra al port de Sa Tuna de Begur, 1807.

La fragata Hydra al port de Begur. Pintura de l'escola anglesa
del segle XIX (National Maritime Museum de Greenwich).
L’any 1778, diverses disposicions de Carles III, van culminar amb el decret que permetia als catalans comerciar directament amb les colònies americanes, acabant així amb el secular monopoli de la Casa de Contratación de Sevilla. Però el gran increment de tràfic marítim que això va suposar per als ports catalans va coincidir amb una época de males relacions entre la corona espanyola i la Gran Bretanya que va derivar en continuats conflictes polítics i enfrontaments bèl·lics. Durant aquestes dècades els ports del nostre litoral van deixar de ser un lloc segur per a les embarcacions catalanes i franceses que vorejaven la costa. Les naus angleses tenien la valentia de perseguir les embarcacions fins a l’interior de les rades, plantant cara al foc de les defenses portuàries. L’atac de 1807 al port de Sa Tuna deBegur, n’és un exemple esclaridor i ben documentat per tal d’entendre fins on era capaç d’arribar l’empeny d’una fragata britànica en la persecució i captura de tres naus corsàries. Article: Gabriel Martín Roig. L’atac de la fragata britànica “Hydra” al port de Sa Tuna de Begur, l’any 1807. Revista del Baix Empordà, núm. 42, 2013, pàgs. 59-63. Llegir l'article en PDF

dimarts, 21 de desembre del 2010

Llegendes de gegants, pervivència d'aquests essers en el llegendari empordanès

 
Antiga configuració de les pedres
 del gegant de Sa Punta.
Es pot considerar el gegant com la magnificació d'un personatge, un esser d'aparença humana que es caracteritzava per tenir una complexió corporal desmesurada, capaç d'imposar un gran respecte i temor als antics habitants empordanesos. El record d'aquests essers fantàstics encara perdura en la nostra comarca sobretot en llocs con Palamós o Sant Feliu de Guíxols. Les nostres tradicions i el llegendari popular sovint relaciona la seva existència amb dos molòlits emblemàtics: La pedra del Gegant de la Punta del Molí de Palamós i Pedralta, en els límits del terme de Sant Feliu. Amdues roques criden l'atenció per la seva singularitat i per tractar-se de pedes basculants. Article: Gabriel Martín Roig. Pervivència dels gegants en el llegendari empordanès, Revista del Baix Empordà, num 30, octubre-desembre 2010, pàgs. 5-10. Llegir article PDF