El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Mobilitzacions de tapers a Palamós i a Calonge.

Mobilització de tapers a Palamós el 16 de maig de 1820.

El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se. Article: Gabriel Martín Roig.  El conflicte de la fragata anglesa Neptune. Les mobilitzacions de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820. Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330. Llegir article en PDF

La gastronomia conventual dels frares agustins de Palamós durant els segles XVIII i XIX.

Peixos i caça representats
en rajoles del segle XIX.

Per conèixer els trets principals de la cuina palamosina del segle XVIII s’ha d’acudir a la valuosa informació que ens proporcionen les fons documentals del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La vida en comú practicada pels frares implicava un patró alimentari uniforme i una complexa gestió de la intendència, que ha quedat anotada al llibre de despeses del convent conservat a l’arxiu de la Província Agustiniana de Castilla (Madrid). Així, els frares, sense saber-ho, van preservar la rica herència de la gastronomia empordanesa. Gràcies a les seves anotacions coneixem la seva dieta, les viandes, les begudes, els ingredients i fins i tot algunes receptes. La divulgació i interpretació d’aquestes dades pot ser molt útil per a la gent interessada en la història culinària de l’Empordanet, atès que ens permeten de reconstruir la base de la cuina palamosina de l’època i fins hi tot l’actual. Article: Gabriel Martín Roig. La gastronomia conventual del frares agustins de Palamós. Revista del Baix Empordà, núm. 34, setembre-desembre del 2011, pàgs. 49-60.  Llegir article en PDF

Llegendes mitològiques de l'Empordà

La mitologia grega sempre ha estat molt
  present en el llegendari empordanès.

La mitologia, o històries que tracten la vida d’éssers de naturalesa divina, també ha deixat un interessant llegat de llegendes en terres empordaneses. Els pobles fenici, grec i romà van ser els que van donar major rellevància a aquest tipus de relats: els embelliren amb enginyoses concepcions i els enriquiren amb històries en les que intervenen herois mítics, poderosos o déus sotmesos a circumstàncies extraordinàries. A pesar de que el cristianisme va voler cristianitzar moltes d’aquestes històries, a l’Empordà encara perduren unes quantes llegendes que aquí es recullen : El mite de l’Aurora a les muntanyes de Begur; Hèrcules i l’origen de la serralada dels Pirineus; i el viatge de la deessa Pirene per trobar la roca negra de la Fosca de Palamós, al damunt de la qual va erigir el seu palau. Article: Gabriel Martín Roig. Llegendes mitològiques. L'Empordà Fantàstic,llegendes. Farell Editors, 2004, Pàgs. 117-121. Llegir article en PDF

Una volta amb història: l'arc d'en Darder del segle XVIII.

La volta d'en Darder de mitjans 
del segle XVIII

Passejant pels carrerons del barri vell de Palamós amb una mirada atenta es descobreixen vells panys de mur o fragments de pedra que han quedat incorporats en construccions modernes, a vegades de manera evident i d’altres dissimuladament i subtil, quasi sense pretendre-ho. Les inscripcions i els gravats a llindes i finestres de pedra són part d’aquests elements. Però n’hi ha d’altres, més sencers i altius, que malgrat criden més l’atenció en desconeixem l’origen i el seu sentit. Al petit carreró de la Volta, apuntalat entre dues cases, s’hi pot veure un solitari pont de pedra. Un arc de rajola que sosté un tros de mur colgat i enlairat, sense cap utilitat aparent. Segur que hem alçat el cap un munt de vegades quan hi hem passat per sota preguntant-nos si l’arc tenia alguna relació amb algun tram antic de muralla, un vell portal o un caprici arquitectònic sense sentit. Aquest article pretén dissipar els dubtes de tots aquells que molts cops han passejat badant per aquest carrer i s’han preguntat almenys alguna vegada la significació d’aquesta curiosa construcció. Article: Gabriel Martin Roig. Una volta amb història. Revista del Baix Empordà, num. 34, any IX, setembre-desembre del 2011, pàgs. 73-76. Llegir article en PDF

Morir a Sant Joan durant els segles XVII-XVIII

Llosa sepulcral d'una tomba a Santa Eugènia de Vilarromà.

Durant els segles XVII i XVIII la gent que vivia a Sant Joan de Palamós era d'origen molt modest: treballadors, menestrals i pagesos, amb una situació econòmica molt precària. Donat que poques vegades podien satisfer els drets de sepultura dels seus difunts amb diners contats i sonants, es va acordar "l'enterrament de pagès". Una manera de satisfer aquests drets al rector amb espècies, es a dir amb ordi i vi claret, que pagaven per igual als rectors de Santa Eugènia de Vilarromà i Sant Mateu de Vall Llobrega.  Aquest breu article resumeix aquesta situació. Article: Gabriel Martín Roig. Morir a Sant Joan als segles XVII i XVIII: l'enterrament a pagès. Programa de la festa major de Sant Joan de Palamós, agost del 2011, pàgs. 10-11. Llegir article en PDF

Crims llegendaris del Baix Empordà

Crim comès per uns soldats francesos
 en un gravat de Goya.

Publico un petit capítol on es recullen, breument, alguns crims (de dubtosa veracitat històrica) que el temps s'ha encarregat de convertir en llegenda. Son històries que el temps ha tergiversat i deformat però que encara avui en dia estan presents en la memòria local dels llocs on succeïren, en molts casos mitificats i relacionats amb espais o elements petris de Calonge, Palamós i Santa Cristina d'Aro que fan perdurar el seu record. Per tant, aquest capítol no s'ha d'entendre com un assaig històric si no més aviat com un breu recull de llegendes, a pesar de la presencia d'alguns personatges històrics reals, de provada existència. Article: Gabriel Martín Roig. Crims llegendaris, capítol del llibre L'Empordà Històric, llegendes. Farell editors, 2009, Sant Vicenç de Castellet, pàgs 110-112. Llegir article en PDF