Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla

Imatge dels jardins del passeig de Palamós

Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el seu origen als anys 30-40 del segle XX, durant el moment àlgid del Noucentisme. Al llarg del temps han sofert algunes transformacions, mutilacions i ocupacions de terrasses de restaurants, de voreres i de quioscs que han amagat o desfet part dels seus elements originals i distintius (com parterres, pilastres o pèrgoles). No obstant això, el seu traçat i disseny clàssic és encara evident i clarament identificable. Davant la possibilitat que planteja l’Ajuntament de reformar l’actual passeig seria bo tenir present el valor patrimonial d’aquests jardins i la seva història per a poder-ne afrontar una rehabilitació amb garanties. No només per tal de preservar els criteris noucentistes que els van veure néixer si no, fins i tot, per ampliar-ne el seu espai seguint el mateix esperit i, si fos el cas, recuperant alguns elements que s’han perdut en el transcurs dels anys. Article: Gabriel Martín Roig. “Els jardins noucentistes de Palamós dissenyats per Manuel Cases Lamolla”, Revista del Baix Empordà, núm.77, juny del 2022, pàgs. 41-47. Llegir article en PDF

Àngela Dalmau (1878-1957), la pintora palamosina costumista.

Àngela Dalmau. Noia jove amb mantó
 de Manila (Col·lecció particular).

A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança ve condicionada pel fet que no va ser fins a finals d’aquest segle que es va permetre a les dones l’accés a la formació artística, a la professionalització, a les exposicions i als ambients artístics dominats pel gènere masculí. Afortunadament, hi ha algunes excepcions. La pintora palamosina Àngela Dalmau va ser una artista, docent i escriptora pionera. Amb la seva obra i la seva empenta va contribuir a donar visibilitat a la creació artística femenina a principis del segle XX i es va fer un lloc als ambients artístics de Madrid i de Girona de manera molt activa. Al llarg de la seva vida va conrear la pintura costumista, el retrat, el paisatge i també va destacar per ser una bona copista de quadres. Article: Gabriel Martín Roig. “Àngela Dalmau (1878-1957), la dedicada pintora empordanesa. Revista del Baix Empordà, núm. 76, març del 2022, pàgs. 12-17. Llegir article en PDF

Història de la tisana, un combinat de cava genuí de Palamós i que ara es beu arreu.

Cambrera preparant una tisana a El Castellet

A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí, un dels grans genis de l’arquitectura. Però una mirada atenta ens permet descobrir que aquesta ciutat té molt més per oferir, i que el vermut s’ha convertit en una beguda imprescindible, un element destacat de la seva oferta turística. Gaudir-ne és ja un plaer ineludible quan es visita aquesta encantadora ciutat tarragonina. Palamós també té el seu propi beuratge, la tisana, un combinat de cava fresc que es serveix en una gerra i es consumeix en grup. Va néixer en el moment demés efervescència del boom turístic a la Costa Brava. La seva elaboració va ser obra de tres germans de Vic establerts a Palamós: Jordi, Carles i Josep Maria Riba, i està estretament lligada a El Castellet, un local nocturn emblemàtic d’aquesta localitat. Article: Gabriel Martín Roig. “La tisana, un combinat de cava genuí de Palamós”, Revista del baix Empordà, núm. 74, 2021, pàgs. 61-68. Llegir article e PDF

El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós

Detall de la creu processional
 gòtica del segle XVI

La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen part del patrimoni artístic i cultural de la vila. Aquest conjunt es mostra a la capella del Santíssim des de finals dels anys 1980 sota el nom de Museu Parroquial mossèn Pau Camós; és per sí mateix el document viu de la història de Palamós,  l’herència de l’activitat i la devoció d’una comunitat de preveres i fidels que encarregaren creus processionals, calzes, copons, ostensoris, canelobres i altres elements que envoltaven les diferents celebracions de l’església. Entre les obres exhibides hi ha un nombre important de peces d’orfebreria que abasten diferents èpoques i estils artístics que enriqueixen notablement el patrimoni local. Aquest tresor, excepte alguna menció en un article d’una publicació local , no ha estat mai objecte d’un estudi profund i raonat. Article: Gabriel Martín Roig. "El tresor d’orfebreria del Museu Parroquial mossèn Pau Camós de Palamós". Revista del Baix Empordà, num. 73, 2021, pàgs. 40-53. Llegir article en PDF